Les penes són menys penes amb Messi
Com després de París, el crac lidera el triomf amb un doblet i pot arribar als 500 gols contra la Juve
AVerbania, un poble del Piemont, ahir moria Emma Morano, considerada la dona més vella del món fins ahir mateix. Morano va viure en tres segles diferents, tenia 117 anys i va néixer el mateix dia que es va fundar el FC Barcelona: el 29 de novembre del 1899. El Barça també està de dol, per la derrota de Torí, però és un dol exprés. El dol va per dins però es veu per fora, encara que no vagi vestit de negre. Tot i això, l’equip té Messi i amb ell les penes són menys penes, les remuntades no són gaire de tant en tant i la Lliga encara és possible.
Semblava una cosa impossible, però el Barcelona, el del trident, va superar ahir, en ple mes d’abril, amb tot en joc, els 250 minuts sense marcar gol. L’equip que es vesteix per dalt, que té l’epicentre a la davantera, es quedava sec al pitjor moment. El súmmum de la planificació. Ningú no marcava des que Leo Messi va batre a la primera part Rico contra el Sevilla. Ni contra el Màlaga ni el Juventus. No era el millor dels auguris per a un Barcelona que vol una altra remuntada.
Fins que va aparèixer Messi –qui si no?– amb un canyardo ras espectacular enganxat al pal esquerre de Rulli. En total, la sequera blaugrana es va quedar a 254 minuts gràcies al de sempre, que també va marcar el segon i va donar l’assistència del tercer. Quan és a punt de fer una dècada del gol maradonià al Getafe, l’argentí va firmar, de retruc, gairebé sense voler, el que deu ser el gol més lleig de tots els de la seva videoteca. El dia que Gonzalo Higuaín, de la seva mateixa quinta, nascut també el 1987, arribava als 200 gols a Europa (entre el Madrid, el Nàpols i ara el Juventus), el deu del Barcelona és a les portes de les 500 dianes en partits oficials amb la samarreta blaugrana. Li falten dos gols, però els que el coneixen saben que a Messi li agrada aconseguir els rècords i arribar a les efemèrides amb un hat-trick. De moment, continua sent pichichi, ha recuperat el lideratge de la Bota d’Or (Dost de l’Sporting de Lisboa l’hi va arrabassar per unes hores) i ja ha arribat als 45 gols per sisè curs en la seva carrera. Amb Messi, les penes són menys penes.
Com canvien les coses al futbol en un tres i no res? El Camp Nou va viure les contradiccions d’aquest joc capritxós. Tots els espectadors segur que firmarien repetir dimecres contra el Juventus el 2-0 que figurava al marcador al minut 40. Amb aquell resultat el Barça tindria tota la segona part per marcar el tercer, que forçaria la pròrroga, o fins i tot el quart per completar la gesta. Era una gran premonició. Tot i això, el regust amb què es va arribar al descans va ser totalment diferent. I és que no li agradaria a ningú que passés al partit de tornada amb el 3-2 amb què es guanyava la Reial.
No hi ha dos partits iguals. Tot i que, pel patiment i per la divisió d’opinions de la grada, la visita de la Reial va recordar passatges de dol que es va viure contra el Leganés. Aquell 19 de febrer, quan només havien passat cinc dies del 4-0 de París, un Barça molt moix va necessitar dos gols de Messi, l’últim de penal al minut 90, per guanyar. Quatre dies després del 3-0 de Torí, els tres punts –bàsics per poder anar al Bernabeu amb opcions de sortir líders a la Lliga– eren importantíssims. I es va suar per aconseguir-los amb dos gols més de Messi, que sí que els va celebrar.
No van ser les úniques similituds. Hi va haver una altra escena que es va repetir. Va ser quan des de l’Espai d’Animació es va voler corejar el nom de Luis Enrique. Com llavors, a diversos espectadors no els va agradar aquell suport dirigit i van xiular. El Camp Nou prefereix fer les coses de manera espontània. Sense necessitat d’additius ni conservants ni colorants. Com el que representa Messi.
PENSANT EN EL JUVENTUS
El públic va passar d’il·lusionar-se amb el 2-0 a anar-se’n al descans amb el regust amarg del 3-2
DIVISIÓ D’OPINIONS
L’Espai d’Animació va corejar el nom de Luis Enrique i part del Camp Nou va xiular aquells càntics