El nou impossible d’Abengoa
Després de culminar el rescat per la banca i els fons, el nou president comença a reflotar la multinacional
Després d’aconseguir un impossible, ara toca el segon. La multinacional sevillana Abengoa, que fa dues setmanes va culminar el procés de reestructuració iniciat el novembre del 2015 –quan va presentar preconcurs de creditors amb deutes de 25.000 milions–, intenta renéixer de les seves cendres, recuperar la confiança i crear valor per a l’accionista, tant l’anterior (que ho ha perdut tot) com el nouvingut. El grup d’enginyeria i energies renovables, presidit ara per Gonzalo Urquijo –el seu quart president en 18 mesos– va donar entrada a la banca i els fons en la companyia a finals del mes passat de març amb el 95% del capital.
Fitxat d’Arcelormittal i amb cinc mesos en el càrrec, Urquijo demana una oportunitat: “Aquesta empresa ha canviat, ens hem redimensionat i comptem amb gent molt bona per aconseguir els nostres objectius”, comenta. De les vendes de 8.000 milions el 2012 va passar a 1.500 milions el 2016, un any en què va tenir les pèrdues més grans d’una empresa no financera a Espanya, amb 7.629 milions, sobretot per la depreciació dels seus actius.
Des del punt de vista del negoci, s’han abandonat el bioetanol i les termosolars i el grup s’ha centrat en l’enginyeria i els serveis en un
back to basics –tornada als orígens– imprescindible. La plantilla també ha minvat de forma molt notable. Va arribar a tenir 32.000 persones a tot el món i en queden 14.600, però l’ajust continuarà perquè Abengoa ja no té marge d’error ni temps per perdre.
Urquijo predica austeritat i posa tres exemples. A Madrid, ha deixat les oficines de la Castellana per anar-se’n a Sanchinarro, a l’extraradi. S’han limitat enormement els viatges, on abans es gastaven 60 milions a l’any i ja només es gasten uns 5 milions. “Cal redimensionar-ho tot: de 450 milions en despeses generals volem passar a 85 milions”, afegeix el president. La nova Abengoa està en plena fase d’execució del pla de rescat, que passa per la venda d’actius. Té previst desprendre’s ben aviat d’Atlantica (l’antiga Abengoa Yield) i A3T, filial mexicana de xarxes. El que s’obtingui d’aquestes vendes es destinarà a pagar deute, que continua sent alt.
Alguns pagaments s’atendran en el futur, com els 2.700 milions de deute refinançats a cinc anys al 0,25%. D’altres, fan pressió a curt termini, com els 1.100 milions de factures vençudes amb proveïdors. D’aquesta quantitat, explica Urquijo, uns 600 milions tindran un tractament específic, lligat a projectes; la resta, 500 milions, és més problemàtica. El grup vol que els proveïdors que continuïn treballant per a Abengoa cobrin al comptat els nous serveis o productes i admetin cobrar el que tenen pendent en dos o tres anys. I, als que no puguin esperar, aplicar-los un quitament important i pagar-los de seguida. La gestió de la liquiditat, com sap Abengoa per pròpia experiència, és vital.
Com ho és també tornar a aconseguir contractes, créixer i guanyar diners. “Vam facturar 1.500 milions l’any passat i preveiem arribar als 2.500 o 3.000 milions a mitjà termini”, diu Urquijo. “Per a això –afegeix– volem deixar clar que ens interessa fer més coses a Espanya, que aporta el 5% dels ingressos i on tenim molt de potencial”. Els marges, tant aquí com a Europa, les Amèriques, l’Orient Mitjà i l’Àfrica –els mercats en els quals és present–, són estrets. A causa d’això, i pel pes del deute, Abengoa no preveu entrar en beneficis fins a d’aquí a dos anys almenys. A mitjà termini, “si tot va bé”, el benefici brut d’explotació (ebitda) s’acostarà als 200 milions d’euros, segons l’empresa.
Urquijo no vol mirar al passat, del qual ha heretat moltes de les limitacions que té ara a Abengoa. No li interessa ni el preocupa. “Jo miro cap endavant i conte amb tots per treballar en un bon futur per a aquesta empresa, que és també marca Espanya,” afirma. Efectivament, el passat –l’esplendorós i el dramàtic i més recent– no aporten res a Abengoa, que continua sent vital per a Andalusia i, per descomptat, per als seus gairebé 15.000 treballadors, els seus proveïdors i els seus clients. El que compta és el present. Urquijo promet dedicació plena encara que és conscient que, per la situació de l’empresa, no tot depèn d’ell. “Sé que l’afany de tots és condició necessària per a l’èxit, encara que també ens fa falta que ens acompanyi l’entorn. Tant de bo sigui així”, acaba.
La gestió passa per austeritat, control de costos, pagar el deute i recuperar a poc a poc el creixement