Comptes de resurrecció
Torrot va recuperar Gas Gas fa un any, i el nou grup ja preveu facturar 45 milions aquest 2017
Torrot es va fundar el 1948 al País Basc, va desaparèixer als vuitanta i un grup d’inversors van intentar recuperar-la el 2011. Gas Gas va néixer el 1986 a Girona i el 2015 estava en liquidació. I el 2016, el grup Torrot Gas Gas va assolir vendes de 15 milions, el 80% en exportació. La previsió és arribar aquest any als 45 milions. Però aquesta no és una història fàcil.
“Vosaltres què en sabeu, de motos?”, els va preguntar el comitè d’empresa a Ivan Contreras i Ramón Betolaza a la seva primera reunió. “De motos, res! Però de gestionar empreses, sí que en sabem. I ho hem demostrat”, diuen els nous propietaris de Torrot Gas Gas (Black Toro Capital 60%, i el mateix Contreras 40%).
Ivan Contreras (Barcelona, 1972), explica que és llicenciat a l’Inefc i emprenedor precoç: “Cap al 2000 vaig comprar als EUA un software de continguts en línia, però era massa aviat”. Després va intentar muntar una cadena de cibercafès. Fins que amb el seu cosí Rafael Contreras, i un altre familiar també de Cadis, el 2004 van muntar Easy Industrial Solutions, una enginyeria relacionada amb la fibra de carboni. L’empresa es va convertir en Carbures, i Ivan Contreras va desenvolupar durant deu anys el negoci als EUA. Allà, en un curs d’innovació al MIT, va agafar la idea de muntar alguna cosa de “mobilitat personal urbana interconnectada”. I va començar a parlar amb els socis de Torrot, que “no estava a la venda, però jo volia una marca per canviar el concepte elèctric”. A finals del 2014 va comprar la majoria de Torrot, mitjançant una ampliació de capital d’1,5 milions, a través de la patrimonial amb Rafael Contreras (que continua a Carbures). Aleshores Torrot eren “tres persones i un model de bicicleta elèctrica”. A finals del 2015 ja havien ideat el ciclomotor elèctric Muvi i una moto infantil elèctrica. “Vam facturar 1,5 milions, amb un ebitda positiu; teníem demanda i necessitàvem capacitat per fabricar-ne més”. L’agost del 2015 va aparèixer l’oportunitat de Gas Gas, una marca amb solera en la competició (trial i enduro). “Però no tenia diners per comprar-la jo sol”.
Amb Ramón Betolaza (Bilbao, 1970) ja es coneixien de Carbures (Black Toro va entrar el 2015, en té el 49%). Betolaza va crear el fons el 2011 a Londres. La primera inversió va ser el rescat d’Antibióticos a León, l’última, firmada aquesta setmana, l’entrada a Farga per comprar Menorquina; també participa a Irestal.
Black Toro havia descartat invertir a Gas Gas en una reestructuració anterior, i el projecte de Torrot tampoc no els encaixava. Però la combinació de les dues marques “donava un model productiu que podia ser rendible”. Betolaza i Contreras van muntar l’oferta en el que dura un dinar –6 milions en deute privilegiat, 15 milions a la companyia, mantenir els 64 treballadors–. La planta feia un any i mig que estava tancada, i el jutge els va lliurar les claus el febrer del 2016.
Ara treballen a Salt 130 persones, en un sol torn –encara–. Amb 16.000 unitats preveuen facturar 45 milions, més 5 milions més de components. El 90% a l’exportació, amb importadors a 62 països i filial pròpia als EUA –on Contreras manté la residència–. Contreras va amb moto per la ciutat, però el que de debò li agrada és la part tecnològica: la moto infantil es gestiona des d’una app de control parental, o la Muvi té un sistema de 62 sensors, patentat: “És un aspirador de dades, és únic”.
“Ja hi hem invertit 25 milions. El que faci falta per posicionar l’empresa perquè acabi trobant el millor soci natural a llarg termini”, diu l’inversor. Esperen assolir el llindar de la rendibilitat a final d’any.
Coexisteixen les dues marques, el vermell i el blau, la passió i la tecnologia. Gas Gas “ha tingut sempre la millor moto de trial”, i volen créixer amb el boom de l’enduro als EUA (competint amb KTM i les japoneses). Torrot és una altra cosa, la indústria de la moto elèctrica és una altra cosa: “La Xina és un altre planeta”, i a Europa hi ha BMW i Govecs, “però el nostre sistema de bateria és l’únic extraïble”. Els japonesos s’esperen.
La moto ha conreat grans èxits esportius a Catalunya, però no ha aconseguit solidesa industrial. “Té sentit més col·laboració entre productors, la cadena encara és lluny de les eficiències de l’automòbil”. Com molts, estan convençuts que el mercat no ha arrencat encara, que el millor encara ha d’arribar.
En nou mesos del 2016, el nou grup va fabricar 6.000 motos. Aquest 2017 preveu 16.000 unitats: 6.000 Gas Gas, la resta Torrot: 4.000 Muvi (per a flotes: Domino’s Pizza a Suïssa, de sharing a Alemanya, Bèlgica), 4.000 kids i 2.000 bicis elèctriques La planta de Salt va estar un any i mig tancada: hi van seguir 64 treballadors i ara dona feina a 130