El rescat d’animals extraviats a Barcelona
L’Ajuntament dona una altra oportunitat a porcs, serps i lloros que es perden cada dia
Alba Iriarte, de 33 anys, dissenyadora de roba (bonica) per a persones amb problemes de mobilitat, veïna de la Floresta, per allà a Collserola... “Aquí va bé tenir cabres, perquè es mengin les males herbes i tota la brossa i facin tallafocs. Així en cas d’incendi les flames no arriben a la casa, i a més t’estalvies diners i passar-te el dia desbrossant”. El cas és que el boc i la cabra de l’Alba van tenir un cabrit mascle i un altre femella, i després van néixer tres cabrits més, i l’Alba va intentar de vendre’n algun, però només li van oferir canviar dues cabres per un parell de porcs vietnamites, que segons sembla són uns animals encantadors la mar de nets, afectuosos i a sobre molt casolans. “El meu germà en va tenir un i no m’hi vaig poder resistir... La Pepa i la Paca feien les seves necessitats en una baieta. Aquests animals són tan nets com un gos, potser més. El que passa és que no tenen porus i necessiten una bassa disponible”. Però al cap de poc la Pepa i la Paca van sentir la crida de la naturalesa i es van llançar a la muntanya a bus- car l’amor. L’Alba va telefonar a tothom. L’Oficina de Protecció dels Animals de l’Ajuntament de Barcelona es va fer càrrec del cas. Al cap de pocs dies van trucar a l’Alba i li van dir que passés pel Centre d’Acollida d’Animals de Companyia de Barcelona, popularment conegut com la gossera de la Rabassada, que havien trobat una de les seves truges vietnamites.
L’any passat l’Ajuntament va rescatar 1.358 animals extraviats. No parlem ni de gossos ni de gats ni de fures perdudes, sinó de porcs vietnamites amb ganes d’aventura,
ESPÈCIES MOLT DIFERENTS El Consistori es cuida de moltes bèsties que no són tan habituals com gossos i gats
SALVATGES I URBANS La ciutat és també l’hàbitat natural de moltes granotes i tortugues
de serps i granotes que es van allunyar massa de la seva bassa, de falciots i altres ocells protegits que es van despistar i es van trencar una ala, de lloros i cacatues que van trobar oberta la porta de la gàbia i que després no van saber tornar a casa... “N’hi ha que els tornem al seu hàbitat natural després de donar-los un cop de mà –detalla Frederic Ximeno, comissionat municipal d’Ecologia–, perquè la ciutat és l’hàbitat natural de moltes espècies. I a d’altres els ajudem a tornar a casa seva. El que passa és que només els gossos, els gats i les fures estan obligats a portar el xip identificatiu. Hem de dur a terme una investigació, preguntar al veïnat, fixarnos en els cartells de mascota perduda. I si no trobem el propietari procedim a facilitar-ne l’adopció. La majoria d’animals que atenem troben un final feliç”. Sí, menys d’un 10 per cent són sacrificats. Durant els dos primers mesos d’aquest any el Consistori va rescatar 82 animals salvatges urbans i rèptils, 20 de domèstics de granja, 10 d’exòtics de companyia i tres