Jesús Navarro
DIRECTOR DEL MUSEU MORERA
El Museu d’Art Morera celebra el centenari amb l’exposició Connexions. El centre de Lleida encararà el futur amb la participació d’artistes, crítics i institucions culturals per dissenyar un nou pla museogràfic.
El fotògraf lleidatà Ton Sirera (Barcelona 1911-Lleida 1975) va ser dels primers que es va fixar en les possibilitats estètiques de la fotografia aèria. Sirera era un enamorat del paisatge, però les seves fotos són més properes a l’abstracció. Plegaments, una vista aèria de Salàs de Pallars, en blanc i negre n’és un exemple. La fotografia es pot observar al costat d’un quadre del pintor Joan Vilacasas (Sabadell 1920-Barcelona 2007) titulat Planimetries, un prodigi de geografia abstracta, que segons el crític Àlex Mitrani, representen “una formulació original de l’informalisme”. “Sirera i Vilacasas miren el món des de les altures i la distància i així reinventen el paisatge”.
Totes dues obres formen part de la mostra Connexions, una exposició col·lectiva amb què el Museu d’Art Jaume Morera de Lleida inicia els actes commemoratius dels seus primers
El director del museu diu que s’ha de canviar el nom del fundador per una denominació senzilla
cent anys d’existència. El museu ha encarregat a 16 crítics i historiadors de l’art que duguin a terme una selecció crítica del fons del museu i que el contraposin en diàleg o correspondència amb altres obres que han estat cedides per altres museus catalans. Així, un dels dibuixos més coneguts de Xavier Gosé, Jardi d’hivern, dues dones del París de la belle époque, s’exhibeix al costat de Visió nocturna parisenca, d’Hermen Anglada-Camarasa, amb qui comparteix temàtica.
Les connexions artístiques o estètiques recorren la història de l’art des de finals del segle XIX fins als nostres dies. El fundador del museu, el seu mentor i primer mecenes, Jaume Morera i Galícia, exhibeix un impressionant paisatge del Guadarrama que es complementa amb la recreació que Modest Urgell va fer de les Muralles de Girona. Altres parelles que cal destacar són Leandre Cristòfol, que exhibeix una de les seves volumetries juntament amb una escultura d’Àngel Ferrant, o la formada per Antoni Garcia Lamolla i Luis Buñuel. D’època més recent, hi ha noms destacats de l’última avantguarda de Lleida: Àngel Jové, que es contraposa amb Perejaume o Benet Rossell, que s’aparella amb el seu amic Carles Hac Mor.
Francesc Fontbona, Mariona Seguranyes, Eliseu Trenc, Josep Casamartina, David Santaulària, Joan M. Minguet, Vicenç Altaió, Pilar Bonet, Àlex Mitrani, Sílvia Muñoz, Manuel Guerrero, Pilar Parcerisas, Frederic Montornés, Teresa Blanch, Oriol Fontdevila i Cèlia del Diego són els crítics que han explorat connexions directes, reveladores o emotives que recorren cronològicament tota la col·lecció. La mostra es pot visitar fins a l’1 d’octubre que ve.
El director del Morera, Jesús Navarro, opina que el centenari és un bon moment per replantejar el model museogràfic vigent fins ara. “Convocarem una taula a la qual convidarem artistes, crítics i institucions culturals perquè facin les seves aportacions. Es tracta que el nou Morera construeixi un relat de l’art lleidatà amb un doble vessant, Lleida com a receptora de fenòmens artístics, però també com a emissora d’aportacions artístiques fonamentals per a la cultura del país”. Una altra qüestió pendent és el nom. Navarro creu que s’ha d’abandonar la dedicatòria al fundador i optar per una denominació senzilla i directa, Museu d’Art de Lleida.
El Morera no ha tingut mai una seu estable. El centenari se celebra amb el projecte arquitectònic de la nova seu ja conclòs per iniciar les obres que remodelaran amb criteris museogràfics la recuperada Audiència Provincial.