Un gol per a la il·lusió
Els blanc-i-blaus s’imposen en l’afegit amb una genialitat del brasiler, tot i haver jugat un partit pèssim
Els aficionats periquitos podran continuar somiant amb Europa gràcies a una genialitat de Léo Baptistão, que va donar la victòria a l’Espanyol en el temps afegit d’un partit en el qual l’equip blanc-i-blau pràcticament no va fer cap altra cosa que resistir els atacs, més voluntariosos que efectius, del Leganés.
El futbol és un esport d’equip que pot guanyar o perdre un únic jugador. Ahir va ser Léo Baptistão qui va guanyar un partit en què el seu equip pràcticament no va comparèixer. I si ho va fer va ser per resistir amb afany contra un Leganés que va demostrar tenir més ganes que futbol i que va merèixer, si no la victòria, l’empat sense gols amb què acabava el matx fins que el brasiler va cuinar i va servir el gol de la victòria amb una genialitat ja en el temps afegit. L’espanyolisme podrà somiar més i l’equip queda ara a tres punts de la setena plaça, que pot donar accés a Europa.
No es pot dir que l’Espanyol no va saltar amb tota l’artilleria a la gespa de Butarque. Quique Sánchez Flores amb prou feines va fer un canvi obligat respecte l’onze que la jornada anterior havia doblegat l’Alabès a Cornellà: Javi Fuego, ja net de grogues, va ocupar el lloc del sancionat Víctor Sánchez en l’eix del centre del camp. Segons havia anunciat el tècnic, els blanc-i-blaus –ahir de negre– havien de provar de jugar contra un Leganés que es va afanyar a tancar els espais i fer el camp petit. I aviat es va veure, a més, que l’Espanyol era més equip que el Leganés i que, home per home, la comparació tampoc no s’aguantava. Però el que és jugar... només van sortir amb intenció de fer-ho els locals.
En una de les transmutacions estranyes que al llarg de la temporada han anat fent, els de Quique ahir van tornar a ser una ombra del que són. I, si al davant haguessin tingut un equip amb presència o fins i tot amb les necessitats que ara com ara no tenen els madrilenys, el bany podria haver estat important. Perquè els locals van dominar a plaer un primer temps que es va convertir en un simulacre de mal futbol per la incompetència dels que provaven de portar la veu cantant i els que es limitaven a treure pilotes confiats en la indolència del seu rival.
En aquells primers 45 minuts, l’Espanyol va tornar a perdre massa pilotes que el Leganés va desaprofitar. Als 10 minuts, Pires ja va tenir la primera gran ocasió de posar al seu equip per davant després d’aprofitar un regal de Javi Fuego a la frontal, però el brasiler no es va atrevir a entrar en el mà a mà amb Diego López i va perdre les seves opcions provant d’obrir-se a la banda.
Després van ser Adrián Martín i El Zhar els qui van assajar l’acció personal, però després d’aconseguir driblar diversos rivals van ser incapaços de fer un xut digne per sorprendre el porter visitant. En aquell primer període les ocasions de l’Espanyol –per dir-ne d’alguna forma– es van limitar a un xut de Piatti que se’n va anar per sobre del travesser d’Herrerín poc abans que Clos Gómez enviés els jugadors als vestidors.
La segona part va començar com va acabar la primera. Encara que l’Espanyol, que davant un rival com el d’ahir havia d’arribar a porteria ni que fos per pura lògica, aquesta vegada va tenir la primera ocasió al 53, quan Caicedo va rebre una pilota a l’espai i es va plantar davant un Herrerín que va estar atent i va poder tapar-lo. Els locals van replicar amb un lliure directe de Pires més fort que col·locat que Diego López va aturar en dos temps. Però l’Espanyol semblava per fi despertar i Jurado va estar a punt de sorprendre Herrerín amb un centre tancat en l’acció ofensiva següent del seu equip.
Els gols no arribaven i quan faltava mitja hora els dos tècnics van decidir que era el moment de moure la banqueta. Quique, recorrent a Baptistão i més tard a Hernán, encara que asseient per això a Piatti, un dels pocs que havien aportat alguna cosa en atac al costat de Jurado. Garitano, tirant de Luciano i Timor. El partit va continuar sent del Leganés, que va tenir l’ocasió més clara de portar-se el gat a l’aigua al 71, quan ni Szymanowski ni Luciano no van aconseguir rematar un centre ras de Pires. Després van ser el mateix polonès i Timor els qui es van molestar per rematar una pilota franca a l’àrea (78).
I quan el Leganés buscava a la desesperada el gol de la victòria contra un Espanyol que semblava donar per bo l’empat va aparèixer Baptistão per imposar per fi la lògica. Va ser ell qui va aprofitar una pilota perduda per El Zhar per conduir-la al camp rival per velocitat i, després de combinar amb Gerard, treure’s de la màniga una vaselina des de la frontal per superar Herrerín en la sortida, frustrar la festa de Butarque i mantenir viva la flama de l’espanyolisme en aquesta recta final de Lliga.
LA CRIDA D’EUROPA L’equip de Sánchez Flores queda a tres punts de la setena plaça, que pot donar accés a Europa