Dilemes de sí o no
El suport creixent de la societat catalana a un referèndum pactat enfront de la unilateralitat; i l’ajustada victòria del president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, en el plebiscit sobre la reforma constitucional que propugna.
L’escenari polític a Catalunya es manté en una relativa estabilitat, encara que amb algunes variacions significatives, segons el baròmetre de GAD3 per a La Vanguardia elaboratentreel7iel12d’abrilielsresultatsdelquals’han publicat ahir i avui. Bàsicament, el sobiranisme conserva per la mínima la majoria absoluta al Parlament, però perd quatre escons; l’independentisme dona mostres de desconcert ,però es manté i l’índex de catalans que exigeixen un referèndum, que continua sent del 75%; mentre millora la percepció sobre la situació econòmica, empitjora de manera ostensible la política, cosa que evidencia el divorci creixent de la ciutadania amb els seus representants.
En el pla electoral, s’amplia l’avantatge d’ERC sobre el PDECat. A l’ex-Convergència li surt cara la factura dels casos de corrupció que l’afecten (Palau, els Pujol i el 3%) i ha perdut la meitat dels suports des del 2012. El deteriorament de la figura política d’Artur Mas és evident: el 58% el fa responsable dels casos de corrupció del seu partit. Els republicans són els únics que es beneficien del declivi dels nacionalistes. Encara que, sumant els uns i els altres, millorarien els resultats de Junts pel Sí en un punt i mig i repetirien els 62 escons actuals. Per la seva banda, el tercer grup independentista, la CUP, frena la caiguda i queda amb sis dels deu escons que té actualment al Parlament. Així la suma de l’independentisme se situa en la frontera exacta de la majoria absoluta: 68 escons.
Una dada destacable de l’enquesta és que els escons que perden els cupaires van a parar al grup dels comuns d’Ada Colau, que pugen a 16, i que el seu partit acabat de néixer apunta com una seriosa opció de futur a Catalunya per la seva aposta pel referèndum. Tot i que aquest resultat obre la remota possibilitat d’un tripartit amb ERC i el PSC, que sumarien 70 escons, el més rellevant és que el nou partit s’ha posicionat com un element clau per al futur immediat en què s’ha de concretar la possibilitat de celebrar una consulta (pactada o no) o la celebració d’unes eleccions a les quals es podria presentar Ada Colau com a candidata a la presidència de la Generalitat. Unaaltradadaques’hadetenirencompteéslapèrduade suports a Ciutadans, tres escons, que van al PP.
Respecte de les possibilitats que finalment se celebri un referèndum, el baròmetre detecta una posició cada vegada més garantista en la majoria. Mentre l’opció unilateral perd suports (des del gener passat passa del 37% al 29%), el 50% creu que no hi haurà referèndum i els sondejats es divideixen a parts iguals quan se’ls pregunta si pensen que el Govern hauria de congelar el procés i negociar, mentre que el 47,7% pensa que la situació es resoldria amb una reforma de la Constitució que reconegui les demandes de Catalunya. Tot i això, encara que a la baixa, continua sent majoria l’opció independentista: 41,9% del sí, davant el 39,7% del no. El juny del 2016 les posicions eren del 48,4% pel 35,3%, respectivament. Finalment, l’enquesta posa de manifest la poca credibilitat del Govern de Rajoy quan el 80% diu que sospita de l’operació diàleg impulsada per l’Executiu del PP, i el 60% desconfia de les promeses d’inversions en infraestructures fetes a Catalunya.
El baròmetre dibuixa un escenari complex i molt polaritzat per les forces polítiques, que obligarà a mostrar tarannàs dialogants per governar a Catalunya i per afrontar el calendari pròxim a la recerca d’una resolució al conflicte entre la Generalitat i el Govern central. L’únic que falta sobre la taula és molta voluntat i bones dosis de coratge polític.