Plutocràcia qüestionada
Batalla campal a Berkeley entre partidaris i detractors del president
Les mobilitzacions populars convocades als Estats Units per exigir que Donald Trump faci pública la seva declaració fiscal es converteixen en una altra demostració multitudinària en contra seva.
La societat dels Estats Units continua polaritzada respecte a Donald Trump, i ahir es va tornar a evidenciar al carrer. Les mobilitzacions populars convocades per tot el país per exigir que el president faci pública la seva declaració fiscal es van convertir en una altra demostració multitudinària en contra seu. A Berkeley, Califòrnia, es va convertir en una batalla campal. La policia va acabar detenint una vintena de persones, a banda de requisar ganivets i altres armes blanques.
Trump va ser el primer candidat a la presidència amb el suport d’un dels grans partits que no va fer pública la declaració patrimonial, i ja en aquell moment va renegar dels seus propis correligionaris republicans que li exigien que respectés una tradició de més de quaranta anys.
El president Trump es va defensar dient que els comptes els estaven auditant i encara no podia fer-los públics. El tema s’ha mantingut candent tots aquests mesos, i ara que es tanca el període de presentació d’impostos la petició de transparència ha tornat als carrers.
Donald Trump es va defensar ahir –com sempre via Twitter– cercant conspiracions. “Algú hauria de mirar qui paga per organitzar aquestes petites manifestacions. Les eleccions s’han acabat”, deia.
Per “petites” Trump es referia a les desenes de milers de persones que van marxar dissabte i ahir en ciutats de tot el país. Els manifestants portaven pancartes que posaven en evidència l’opacitat de Trump pel que fa als seus negocis. Alguns obertament feien referència als lligams entre les seves empreses i companyies estrangeres, cosa que podria interferir en la política internacional.
La campanya per a la presentació de declaracions es tanca aquest dimarts. Per això els organitzadors van escollir aquestes dates per tornar a plantejar el tema.
La majoria de concentracions van ser pacífiques i sense incidents, però sí que hi va haver brots violents quan grups minoritaris s’enfrontaven amb simpatitzants de Trump, en alguns casos citantse expressament a una hora per saldar les seves diferències a cops.
Aquest va ser el cas de Berkeley, en un xoc on es van veure implicades unes dues-centes persones. La policia va haver d’intervenir amb contundència també per separar-los i en va detenir una vintena.
Quan es va negar a presentar els comptes, Trump va afirmar que als votants tant els feia els seus impostos. Però els milers de manifestants ahir li exigien que rectifiqués. “Sí que ens importa el que paga i per què ho paga”, explicava a l’agència Ap Ann Demerlis, una de les persones que van anar a la manifestació de Filadèlfia.
A Nova York o Raleigh (Carolina del Nord) la crítica era unànime, igual que a moltes altres ciutats grans i petites. “Sospitem que podria tenir un deute amb Rússia, la Xina o altres països estrangers, i la seva declaració ho aclaria”, argumentava un professor jubilat a Washington.
Trump demana que s’investigui qui finança les manifestacions contra ell