La Vanguardia (Català)

Un vampir lactòfag

Raúl Montilla publica ‘Vallarana’, una novel·la d’aventures ambientada en unes irreconeix­ibles muntanyes d’Ordal

- XAVI AYÉN

Vallarana, obra del periodista Raúl Montilla ambientada en unes irreconeix­ibles muntanyes d’Ordal, és la guanyadora de l’últim premi de novel·la juvenil CEPA.

CULTURA

Un poble de muntanya en què, malgrat tot, l’alcalde ha invertit els diners del municipi en la construcci­ó d’un port, d’aquells on la gent amarra les barques, perquè es vegi que són importants i ser l’enveja dels veïns. Pirates que naveguen en un vaixell volador. Una nena que, de sobte, es queda adormida en qualsevol lloc i en la posició més impensable. Homes que es queden tancats a la seva habitació i algú els passa per sota de la porta talls de pernil dolç i de formatge perquè s’alimentin. Un vampir que beu llet de cabra per no matar gent. Generals de l’exèrcit verd i del groc enfrontant-se a mort a les muntanyes de Barcelona. Morts que parlen... Som a Vallarana, en unes irreconeix­ibles muntanyes d’Ordal, la nova novel·la del periodista Raúl Montilla (Barcelona, 1979), que ha guanyat l’últim premi de novel·la juvenil CEPA.

Però és una novel·la juvenil? “No sé ben bé el que volia fer –confessa l’autor–, volia divertirme, entretenir-me, no tot ha de ser profund i de gran cultura; vaig voler fer un ús diferent de l’humor, però no la vaig escriure pensant en els joves”.

Montilla –conegut per als lectors d’aquest diari, on és redactor de Política– explica que Vallarana “és una comunitat molt petita que sembla aïllada però que en realitat és com qualsevol altra comunitat humana, perquè, fins i tot en una gran metròpoli, tots vivim finalment en un cercle molt petit, només et relaciones amb els que et són immediatam­ent més pròxims”.

A estones aventures amb ecos d’Emilio Salgari, a estones humor surrealist­a hispà de l’estil d’Amanece que no es poco, a estones nissaga familiar... Aquesta novel·la coral alterna els elements de crítica social amb la pura acció o la sàtira. Salta d’un registre a un altre. “De vegades escrivim encotillat­s, cenyint-nos a un gènere i a les seves normes; aquí volia fer tot el contrari, escriure deixantme anar, en absoluta llibertat”. De fet, no s’assembla gens a El último invierno (2013), la novel·la anterior de Montilla, que va guanyar el certamen de novel·la històrica Ciutat d’Úbeda, ambientada durant les últimes hores de la Guerra Civil a Barcelona i les primeres de la dictadura franquista.

Montilla sent especial afecte pel personatge del vampir: “Ara que les novel·les vampírique­s cotitzen

“De vegades escrivim encotillat­s en un gènere; aquí vaig voler fer tot el contrari, escriure amb absoluta llibertat”

a la baixa, el meu vampir és atípic, està turmentat de veure tanta desgràcia al llarg dels seus 250 anys de vida i només vol tenir amics, veure una mica de llum a la vida”.

L’autor encara té dues novel·les per publicar, una història policíaca i una altra que va quedar semifinali­sta de l’Herralde, ambientada a la Galícia rural de finals del segle XIX. De moment, el lector pot llegir Vallarana, gens autobiogrà­fica, tot i que ell visqui en un poble “també petit i al costat d’una carretera”. El de ficció és un món de pirates i generals amb sabre, pescadors de crancs i espectacul­ars paelles.

 ?? GEMMA MIRALDA ?? Raúl Montilla passejant amb la seva gossa per alguns dels paratges de la novel·la
GEMMA MIRALDA Raúl Montilla passejant amb la seva gossa per alguns dels paratges de la novel·la

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain