Munté ofereix als comuns pactar la pregunta de la consulta
Colau recorda que no és ni nacionalista ni independentista
En un moment en què la tensió entre el PDECat i ERC augmenta i just el dia que La Vanguardia va publicar la primera entrega de l’enquesta de Gad3, que donava una estimació de 39 escons als republicans si hi hagués eleccions un altre cop, per davant dels exconvergents, que aconseguirien 23 diputats; la consellera de Presidència, Neus Munté, va advocar per acordar amb la nova formació d’Ada Colau la pregunta del referèndum. És a dir, el Govern va tornar a allargar la mà als comuns, després que en les últimes setmanes s’estiguin redoblant els passos perquè la nova formació d’esquerra catalana se sumi a la consulta.
En aquest sentit, la portaveu del Govern i també presidenta del PDECat, en declaracions a l’Agència EFE, va buscar el suport dels comuns apel·lant a mantenir la unitat del dret a decidir quan es constati la impossibilitat d’acordar la consulta amb el Govern central, una cosa que, d’altra banda, ja està més que constatada. Munté va demanar, per tant, als comuns que facin un pas més, i va destacar que Ada Colau “és un actor important” en tot el procés i per al futur de Catalunya, ja que com a alcaldessa de Barcelona és “part activa” del Pacte Nacional pel Referèndum i “coincideix amb el plantejament” del Govern de “tractar de mantenir el diàleg i la negociació amb l’Estat” per aconseguir una consulta.
I és que el nou partit de l’esquerra alternativa catalana –integrat pels comuns, ICV, EUiA i crítics de Podem–, encara que aposta per un referèndum vinculant, es manté en la defensa que sigui acordat amb l’executiu central. Almenys ara per ara, no estan a favor de vies unilaterals. De fet, la formació, en el seu recent congrés fundacional, va evitar l’independentisme i va oferir poca concreció a la seva definició en l’eix nacional. Va recalcar, això sí, que treballarà perquè Catalunya “comparteixi sobiranies amb un Estat plurinacional”.
Però, malgrat això, Munté va insistir a acordar la pregunta “amb el màxim d’actors polítics”, especialment amb els comuns. D’altra banda, la consellera de Presidència va apuntar que, almenys ella, no s’imagina en aquesta ocasió “una pregunta extremament complexa ni en format arbre”, com la de la consulta del 9-N. “M’imagino una pregunta simple, de fàcil lectura, però haurem d’esperar (per definir-la) que es produeixi una mica tot aquest procés de consens”, va remarcar.
Coincidint amb les declaracions de Munté, la mateixa Colau, en una entrevista a la televisió qatariana Al-Yazira, va tornar a remarcar que ella no ha estat “mai nacionalista ni independentista” perquè creu fermament “que en un món global com aquest en què vivim les fronteres tendeixen a desaparèixer”. L’alcaldessa de Barcelona, en aquest context, es va mostrar convençuda que el futur passa, més que per nous estats, pel paper cada vegada més important que tindran les ciutats en la governança global. “Més enllà d’això, soc demòcrata. Si hi ha una majoria social que vol resoldre una qüestió, en aquest cas la relació entre Catalunya i l’Estat, s’ha de poder fer a través d’un referèndum. Amb el referèndum hi estaré sempre compromesa”, va afegir Colau, que, això sí, en cap moment no va advocar perquè es dugui a terme de manera unilateral. Fins i tot es va mostrar cauta amb el resultat i va afirmar que, encara que guanyés el sí a la independència, això “no vol dir que es declari”.
Es produeix la circumstància que tant ICV com EUiA sí que van ser el 2014 a la fotografia del pacte per la pregunta de la consulta del 9-N i van ser corresponsables de l’enunciat de dues preguntes –cosa que es coneix com a pregunta arbre. Així i tot, al cap de tres anys ningú no dubta que el context, encara que es continua igual, ha canviat molt.
Els comuns, ara per ara, continuen sense donar suport a vies unilaterals i fora del marc legal