El PNB rebutja la confrontació, però demana una relació bilateral amb l’Estat
El nacionalisme basc celebra un Aberri Eguna marcat pel desarmament d’ETA
Les reivindicacions sobiranistes, amb la petició per part del PNB d’una cosobirania com la que té Gibraltar, i el paisatge social després del desarmament d’ETA van monopolitzar ahir la jornada de l’Aberri Eguna. El lehendakari, Iñigo Urkullu, va aprofitar els actes del dia de la Pàtria Basca a Bilbao per assenyalar l’horitzó d’Euskadi, en què va destacar el treball en favor d’una “convivència normalitzada” i la “construcció progressiva de la nació basca” allunyada de la confrontació amb Madrid i d’acord amb la “voluntat popular”.
Després de destacar que s’ha aconseguit el desarmament d’ETA, en què l’Executiu basc va jugar un paper clau, el lehendakari va reivindicar el seu compromís d’aconseguir la “trobada social”a Euskadi després de dècades de violència. “La convivència i la cohesió de la societat basca constitueixen un repte i un objectiu centrals de la nostra política; ara hem d’aconseguir que l’èxit d’un procés de pau sigui una victòria de tothom”, va explicar Urkullu.
En aquest sentit, va subratllar el paper de les víctimes. “Més enllà de la solidaritat personal, és imprescindible fer constar el reconeixement social del patiment patit injustament”, va destacar.
Quant a la sobirania, el lehendakari va incidir en l’ampliació de l’autogovern així com a “aconseguir el ple reconeixement” basat en el “compromís de l’Estat a favor de la seva plurinacionalitat”.
El president del PNB, Andoni Ortuzar, es va endinsar en aquella línia que rebutja els passos unilaterals i que allarga la mà a Madrid i va defensar un “estatus nou” per a Euskadi que el reconegui com a “subjecte polític en peu d’igualtat i amb una relació de bilateralitat amb l’Estat”.
“Si s’ofereix ara des de Madrid la cosobirania a Gibraltar, per què no la podem tenir també els bascos?”, va destacar Ortuzar.
En un moment que el PNB juga un paper vital al Congrés com a suport imprescindible de Rajoy per tirar endavant els pressupostos, Ortuzar va destacar el poder negociador del partit jeltzale i les conseqüències derivades d’aquest esperit allunyat de la confrontació. “Euskadi no ha estat mai més nació que avui ni la nostra gent havia estat tan autogovernada des de l’època del regne de Navarra”, va ressaltar.
“Som una nació –va concloure Urkullu– i continuem avançant amb més democràcia i pluralitat cap al nostre reconeixement i llibertat”.
EH Bildu es va afegir a l’acte organitzat per la xarxa Independetistak a Gernika, en què van participar diversos milers de persones per reclamar “la primera república basca”. La diputada de Bildu Maddalen Iriarte va cridar a unir-se per aconseguir una “Euskal Herria lliure” i va afirmar que han estat els ciutadans bascos els que han aconseguit “un moment molt il·lusionant” amb el desarmament.
Per la seva part, la secretària general de Podem Euskadi, Nagua Alba, va defensar una “pàtria oberta” que “escrigui la seva història des d’un relat inclusiu, que no deixi enrere ningú”. La podemita va apel·lar a construir un nou model de societat “en què la ciutadania basca tingui l’última paraula”.
Alba va fer aquestes manifestacions a Bilbao, moments abans de començar el col·loqui i les taules rodones que la formació lila va organitzar. La jornada va incloure un debat sobre el concepte de pàtria entre la dirigent de Podem Euskadi i l’escriptor Bernardo Atxaga, que va assegurar: “Els últims 30 anys han demostrat que el concepte de nació torna a ser excloent”.
Mentrestant, el portaveu de Ciutadans a Euskadi, Nicolás de Miguel, va afirmar que la proposta del PNB de celebrar el dia d’Euskadi a l’Aberri Eguna “és l’antologia de qui confon un partit amb una comunitat”.
Ortuzar: “Per què els bascos no podem tenir la cosobirania que s’ofereix ara a Gibraltar?