“Fer-se la rossa” ofèn l’home

Com a persona humana del gènere masculí, també estic indignat amb Cristina Cifuentes i si tingués compte a Twitter, li hauria contestat amb algun sarcasme, però ni soc a les xarxes socials ni m’hi esperen.

“Quan et reuneixes amb homes i et fas la rossa, però sense abaixar la guàrdia, aconsegueixes moltíssim més”, ha dit la presidenta de Madrid a El País.

Potser insinua que, si una dona rossa ensenya escot, riu les meves ximpleries, fa lliscar el telèfon mòbil i xiuxiueja que soc un príncep de les lletres, jo, com a home, reaccionaré diferent de si és morena, adusta i partidària de cremar les meves columnes? Un respecte als homes reunits! Les dones no s’haurien de barallar entre elles, sinó pensar que, abans que res, com fan els sobiranistes, tenen un enemic molt dolent: els homes. Quan es fan les morenes o les rosses, les dures o les beneites, els homes ja no pensem mai: –Em deu estar tirant la canya? La culpa que les dones hagin de ferse les rosses o que l’independentisme s’acosti a l’abisme –portar al ridícul un poble que tenia bona premsa– ni és de les rosses que aprofiten els seus encants ni de la supèrbia de negar que els falta suport a la pròpia Catalunya, sinó dels homes i d’Espanya, dues xacres de la humanitat.

Ignoro la mena de colla que formaven els molt madrilenys Daoíz i Velarde –Ruiz era el típic casat que sortia quan podia– i si sortien per les cocteleries del carrer Reina a la recerca de franceses llibertines, però juraria, senyora presidenta, que els madrilenys del segle XXI són immunes a les insinuacions, la coqueteria i la seducció, pecats condemnats pels observatoris de gènere, la doctrina feminista i el Telediario de La 1.

Les dones no s’haurien de fer les rosses ni les morenes perquè discrimina els homes, éssers castanys, lletjos i incapaços de guanyar-se la directora general a còpia de mostrar els mitjons curts, riure els seus acudits feministes o insinuar que ho deixaríem tot per viure una aventura amb la directora general.

No sé gaire com s’acabarà aquesta polèmica entre la presidenta Cifuentes i la secretària general del PSOE de Madrid, Sara Hernández (ara que ho penso: totes les Cristines i Sares que conec són formidables), després de respondre-li que les dones han d’avançar en la igualtat “per no tenir la necessitat de fer-se les rosses”.

O sí que ho sé i em reservo el pronòstic: la culpa és del patriarcat, de l’home trempat i d’Espanya perquè obliguen les dones rosses a comportar-se de manera indigna, contra la seva voluntat i les lleis de la igualtat de gènere.

Jo li pregaria al lector que si una dona rossa –fins i tot rossa platí– li riu els acudits espantosos o li pregunta què fa el cap de setmana mentre li pica l’ullet, surti corrents a denunciar-se davant el jutjat de guàrdia.

Pregaria al lector que si una dona rossa li pica l’ullet, surti corrents a denunciar-se al jutge