El banc amb més interès
Els escriptors som uns gàngsters tan espavilats que no ens conformem amb un tres per cent, com d’altres, sinó un deu
Quan s’acosta Sant Jordi els escriptors ens disfressem de mona i anem a fer la Pasqua abans de Rams arreu on ens volen. També n’hi ha que no, naturalment, i és ben lícit, però els que ens avenim a voltar pel país presentant els nostres llibres hi guanyem més coses que no pas el 10% dels llibres que signem, perquè, això sí, els escriptors som uns gàngsters tan espavilats que no ens conformem amb un 3%, com d’altres. La llibreria Low Cost de Figueres ha estat un dels llocs on he presentat el meu últim llibre sobre el temps. La llibretera Ester Marcos Jordà, autora del recomanable receptari La cuina de la néta (Cal·lígraf), cuina moltes presentacions i s’ocupa de trobar els ingredients que més escauen. En el meu cas, va involucrar-hi la gent del Banc de Temps de Figueres perquè al llibre dedico un dels 24 capítols a aquest concepte. Sempre he mirat d’administrar el temps igual com faig amb els diners, i la formalització d’aquesta idea em fascina. A Barcelona el primer Banc del Temps es va crear a finals del 1998, dins d’un projecte europeu de conciliació de la vida laboral i familiar. Es tracta d’unes xarxes d’intercanvi de temps, hora per hora, entre persones que s’inscriuen al projecte amb l’objectiu de donar, rebre i compartir el seu temps amb altres persones del seu entorn. El model ja funcionava a Itàlia a primers dels noranta, en l’entorn de les associacions de dones, i ha anat evolucionant.
Els bancs de temps són espais de sociabilitat i d’intercanvi. Les transaccions intercanvien habilitats, coneixements i serveis puntuals. Un usuari ofereix una hora a un altre a canvi d’un taló de temps. El banc de Figueres, per exemple, s’articula en quatre àmbits: acompanyament de persones, tasques domèstiques, informàtica i altres. El primer potser és el més generalitzat. Acompanyar algú al metge o simplement a passejar, ajudar-lo a fer gestions o anar a llegir contes a grans o a petits. La soledat revalora la importància de la companyia. Pel que fa a les tasques domèstiques, a banda de cuinar o cosir, a Figueres s’inclouen les petites reparacions. L’àmbit de la informàtica és el més intergeneracional: entre altres ofertes, llegeixo la de picar treballs a l’ordinador, actualitzar antivirus, ensenyar a fer anar programes o gestionar xarxes socials. Finalment, en el calaix de sastre dels Altres hi ha les converses lingüístiques, correccions, traduccions, perruqueria, manualitats, música, ball... La idea és que els serveis intercanviats no siguin substitutius de les tasques professionals amb responsabilitat. Una feineta de bricolatge sí, però no pas una instal·lació elèctrica, que ja requereix un professional amb totes les garanties; una assistència a un malalt sí, però res que requereixi un criteri mèdic. Ara l’or és temps.