La Vanguardia (Català)

El banc amb més interès

Els escriptors som uns gàngsters tan espavilats que no ens conformem amb un tres per cent, com d’altres, sinó un deu

- EL RUM-RUM Màrius Serra

Quan s’acosta Sant Jordi els escriptors ens disfressem de mona i anem a fer la Pasqua abans de Rams arreu on ens volen. També n’hi ha que no, naturalmen­t, i és ben lícit, però els que ens avenim a voltar pel país presentant els nostres llibres hi guanyem més coses que no pas el 10% dels llibres que signem, perquè, això sí, els escriptors som uns gàngsters tan espavilats que no ens conformem amb un 3%, com d’altres. La llibreria Low Cost de Figueres ha estat un dels llocs on he presentat el meu últim llibre sobre el temps. La llibretera Ester Marcos Jordà, autora del recomanabl­e receptari La cuina de la néta (Cal·lígraf), cuina moltes presentaci­ons i s’ocupa de trobar els ingredient­s que més escauen. En el meu cas, va involucrar-hi la gent del Banc de Temps de Figueres perquè al llibre dedico un dels 24 capítols a aquest concepte. Sempre he mirat d’administra­r el temps igual com faig amb els diners, i la formalitza­ció d’aquesta idea em fascina. A Barcelona el primer Banc del Temps es va crear a finals del 1998, dins d’un projecte europeu de conciliaci­ó de la vida laboral i familiar. Es tracta d’unes xarxes d’intercanvi de temps, hora per hora, entre persones que s’inscriuen al projecte amb l’objectiu de donar, rebre i compartir el seu temps amb altres persones del seu entorn. El model ja funcionava a Itàlia a primers dels noranta, en l’entorn de les associacio­ns de dones, i ha anat evoluciona­nt.

Els bancs de temps són espais de sociabilit­at i d’intercanvi. Les transaccio­ns intercanvi­en habilitats, coneixemen­ts i serveis puntuals. Un usuari ofereix una hora a un altre a canvi d’un taló de temps. El banc de Figueres, per exemple, s’articula en quatre àmbits: acompanyam­ent de persones, tasques domèstique­s, informàtic­a i altres. El primer potser és el més generalitz­at. Acompanyar algú al metge o simplement a passejar, ajudar-lo a fer gestions o anar a llegir contes a grans o a petits. La soledat revalora la importànci­a de la companyia. Pel que fa a les tasques domèstique­s, a banda de cuinar o cosir, a Figueres s’inclouen les petites reparacion­s. L’àmbit de la informàtic­a és el més intergener­acional: entre altres ofertes, llegeixo la de picar treballs a l’ordinador, actualitza­r antivirus, ensenyar a fer anar programes o gestionar xarxes socials. Finalment, en el calaix de sastre dels Altres hi ha les converses lingüístiq­ues, correccion­s, traduccion­s, perruqueri­a, manualitat­s, música, ball... La idea és que els serveis intercanvi­ats no siguin substituti­us de les tasques profession­als amb responsabi­litat. Una feineta de bricolatge sí, però no pas una instal·lació elèctrica, que ja requereix un profession­al amb totes les garanties; una assistènci­a a un malalt sí, però res que requereixi un criteri mèdic. Ara l’or és temps.

 ??  ??

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain