Flors a la carretera per al record
El dol per la pèrdua d’un ésser estimat es viu de mil maneres i en les morts de trànsit visitar el lloc pot servir de consol
Un ram de flors assenyala el punt on va morir la Marta. Hi ha molts familiars que recorden així els éssers estimats que han trobat la mort en l’asfalt. I té tot el sentit. Com afirma l’Eli (la Marta va ser incinerada), “la meva filla és allà, en el punt on la van matar”. En Carles, el pare de la jove, també ho pensa. “Jo hi vaig el dia 16 de cada mes, parlo amb ella, m’hi quedo una estona...” És com si visitessin la tomba en un cementiri. Les flors a la carretera reconforten, per tant, els familiars de les víctimes del trànsit. Encara que per viure aquestes visites amb serenitat ha de passar un temps.
L’Eli ha trigat tres mesos fins a tornar-se a reincorporar a la feina. Viu a les Borges Blanques i regenta un negoci a Lleida. Així que per anar al lloc de treball ha de passar dues vegades al dia pel punt on va morir la seva filla. “Al principi fins i tot em vaig plantejar deixar el negoci per no haver de reviure aquell tràngol diàriament”, confessa. Però al final ha decidit que la vida ha de continuar. “Ara, quan tinc temps, m’hi aturo, hi deixo flors i m’hi estic una estona perquè sento que la Marta també hi és”.
En el cas dels pares de la Marta, cadascú porta el dol a la seva manera. L’Eli encara necessita suport psicològic i va trigar tres mesos a reincorporar-se
El més difícil per a la mare de la Marta va ser tornar a passar dos cops al dia pel punt del xoc per anar a la feina
a la feina. En Carles va continuar amb la seva activitat des del primer dia. “En el meu cas no parar m’ajuda a no pensar tant en ella”, afirma l’home. L’Eli posa cada setmana una rosa al costat d’una foto de la Marta que té a casa seva. En Carles li porta flors a la carretera cada mes. El fet de tenir una altra filla, dos anys més gran que la Marta, els ha ajudat molt en el seu intent per recobrar la serenitat. Però hi ha una cosa que encara queda pendent i que centra ara bona part de la seva lluita: “No descansarem fins que es faci justícia, amb un càstig exemplar, amb aquests assassins de la carretera.”