“Policia? Al meu vàter hi ha una serp”

Una calorosa nit d’estiu Josep Peralada va obrir la tapa del vàter de casa seva en una urbanització de l’Anoia. Una serp va treure el cap. Sí, una serp al lavabo han vist Porkys ?i Serps a l’avió ?En Josep, encara amb la bragueta pujada, observa desconcertat com el rèptil fuig a gran velocitat, s’amaga als racons d’un radiador. De vegades 50 centímetres poden semblar diversos metres. En tot cas el marit d’en Josep es mostra decidit a aconseguir l’animal de qualsevol manera, però en Josep comprova a Google que els dibuixos que té a la pell no es corresponen amb els de les serps més comunes de Catalunya. I si és verinosa? I si és un animal de companyia exòtic que algun veí va portar d’un llunyà país? En Josep truca al 112. El telefonista els diu que a aquelles hores no treballa cap agent rural, que de cap manera no s’acostin a la serp, que de seguida arriba la policia. Dos agents locals i dos d’autonòmics tampoc no són capaços de calibrar el perill del rèptil. Proven de fer-li abandonar l’amagatall donant cops al radiador amb les porres. Un d’ells, el més previsor, demana una galleda i una bossa de plàstic. La serp prova de fugir, però l’agent més previsor la condueix a la galleda. Josep li dona un rotllo de cel·lofana perquè el precinti. Els agents posen la galleda precintada amb la serp al maleter del cotxe i marxen. En Josep i el seu marit no van saber mai quina classe de rèptil va entrar a casa seva, si potser van córrer (o no) un perill mortal. Tampoc no van tornar a saber res de la seva galleda.