Amistats bovines
El parc natural de l’Alt Pirineu edita un pòster amb consells per a turistes per facilitar la convivència a l’alta muntanya
Si us trobeu bestiar pasturant a la muntanya procureu no espantar-lo amb moviments bruscos o crits. No us acosteu gaire als animals i no els toqueu. Millor no portar bosses blanques o blaves de plàstic a la mà, ja que les poden confondre amb la sal que els dona el ramader, i es poden acostar bruscament”. Aquest és un dels nou consells que poden llegir-se al cartell informatiu que ha editat el parc natural de l’Alt Pirineu, per facilitar la convivència a l’alta muntanya entre excursionistes, visitants i l’activitat ramadera. Alhora, el pòster vol conscienciar el foraster i els escolars que s’acosten a la naturalesa sobre l’important paper que la ramaderia i la gestió agrària exerceixen per mantenir el paisatge del Pirineu tal com es coneix.
Segons el cartell divulgador, si s’abandonés l’activitat ramadera a la muntanya, els prats i pastures de més difícil accés per a les màquines quedarien ocupats per matolls i boscos, afectant la biodiversitat i amenaçant les espècies salvatges o protegides. Donar suport a l’activitat ramadera és una de les prioritats de gestió del parc natural de l’Alt Pirineu, el més extens de Catalunya, amb 69.850 hectàrees, que representa més de la meitat del Pallars Sobirà. El cartell conté informació sobre els elements del paisatge i com distingir un prat de sega, amb el farratge per al bestiar, d’un paisatge de mosaic, que combina el bosc amb la pastura i els cultius. També incorpora il·lustracions de les diferents races locals del parc –ovella xisqueta, vaca bruna, cavall pirinenc–, els hàbitats, la fauna salvatge més vinculada –la daina,
No portar bosses blanques o blaves a la mà, passejar amb els gossos lligats o no cridar els animals són alguns dels avisos
el senglar, el voltor o l’ós–, així com també les diferents infraestructures de suport a l’activitat ramadera. De cada element present es descriu breument el seu paper, així s’explica per a què serveix una borda, les fonts, o el camp clos elèctric.
El nivell divulgatiu es completa amb una col·lecció de pautes de comportament. Per exemple, portar els gossos lligats, no donar menjar als animals, respectar els camps closos ramaders, mantenir la calma davant de gossos de protecció, o què fer quan trobem un animal ferit o mort a la muntanya. El manual d’instruccions insta els visitants a no tocar cap filat i a respectar camps, pallers o cabanes, “perquè són de propietat privada”.
Els ramaders del Pallars veuen de bon ull la difusió del pòster: “No és la primera vegada que algun turista obre una tanca i no la tanca... i el bestiar pot escaparse”, afirma Ignasi de Castellarnau, d’Unió de Pagesos. “Són consells obvis de comportament, acaba el director del parc natural de l’Alt Pirineu, Marc Garriga, qui insisteix en el sentit pedagògic del pòster, del qual se n’han editat 300 exemplars distribuïts entre escoles, ajuntaments, establiments turístics i punts d’informació. “Cal advertir als qui es paren a contemplar als cavalls que hi ha a la Bonaigua que no és convenient ni acostar-s’hi ni donar-los menjar”, afegeix. En la revisió dels continguts han participat l’Associació d’Oví i Cabrum del parc natural de l’Alt Pirineu, la de la Vaca Bruna dels Pirineus, la del Cavall Pirinenc Català del Pallars Sobirà, i Unió de Pagesos.