L’infern són els altres
Un es posa al Moll de Dipòsit cap a la una del migdia a comptar les persones que van del Moll de la Fusta al passeig Joan de Borbó i n’hi surten 89 per minut, 5.340 per hora. A estones tens la impressió que ets al multitudinari Primavera Sound. Una parella d’alemanys diu que necessitaven una escapada, trencar amb la monotonia, estarse un cap de setmana fora de l’àrea metropolitana de Berlín. “Aquí brilla el sol, tothom és amable. Però les cues dels restaurants són molt llargues”. Els turistes afegeixen que s’allotgen en un aparthotel, però reconeixen que habitualment fan servir Airbnb. Fa poc una immobiliària va emetre una nota de premsa per explicar que el nou contracte de lloguer del local que fins fa poc ocupava l’històric restaurant Can Manel, un dels últims del passeig Joan de Borbó que encara estava en mans de gent de tota la vida, suposava un increment de la renda mensual d’un 306%. Aquesta dada explica més bé el creixement de la turismofòbia a determinats barris que els exabruptes de molts veïns de la Barceloneta després de creuar-se amb
segways, patinets elèctrics, rickshaws amb grans cartells publicitaris... I a la Rambla l’afluència de maletes enerva tant com les espores dels plàtans. Una hora després, entre els carrers Urgell i Provença, el mateix exercici dona com a resultat 12 persones per minut, 720 per hora. Però la placidesa té les hores comptades. El Servei Català de Trànsit estima que entre ahir i avui tornaran a Barcelona 620.000 vehicles. A moltes localitats costaneres de Tarragona ja respiren alleujats. Els nadius estan farts que els de la capital deixin tremolant les lleixes dels supermercats. Segons Airbnb, el 2015 uns 190.000 barcelonins es van allotjar per vacances a través del seu web, i l’any passat 380.000. Gentrificadors!
Uns quants comerciants del barri del Carmel rumien la manera d’aprofitar aquest estiu el gran flux de turistes que vomita la seva parada del metro. Pel que sembla, els guiris s’encaminen a tota velocitat cap al mirador del turó de la Rovira i el Park Güell i no fan ni una parada abans del bar Delicias, que apareix a moltes guies com a clar exemple de lloc autèntic. Els comerciants del Carmel van explicar les seves inquietuds a un nou veí, un jove científic que acaba de tornar a la ciutat després que se li acabés la beca que feia a Escòcia. El científic i la seva nòvia, també científica, encara no van trobar feina a Barcelona. No hi ha una gran demanda de científics a la ciutat. No poden pagar un pis més a prop del centre. Però no els importa. Expliquen que els seus amics, coneguts, companys de feina i generació s’estan establint als barris d’Horta, Guinardó, Congrés...
A mi sempre em van semblar molt llunyans, però una bona ruta de tapes sempre és temptadora... Jo, ho reconec, soc un dels primers hipsters que va colonitzar el barri de Sant Antoni. Quan hi vaig arribar, fa més de deu anys, al carrer Parlament amb prou feines es comptaven un parell de bars. Al cap de poc temps de mudar-m’hi vaig entrar en un i vaig demanar una cervesa. Vaig rebutjar un platet de cotnes de porc. “Amic –em va dir un parroquià– tens una targeta?”. “De visita?”. Tan conegut soc?, vaig pensar ufà. “És igual. És per a una ratlla”. Així se les gastaven fa deu anys a Parlament. Afortunadament aquell tuguri ja va tancar. Els hipsters no som tan dolents. Al mateix local, en lloc de cotnes de porc, serveixen broquetes de salmó. Gaudeixo de cada una com si fos l’última.
Airbnb diu que l’any passat uns 380.000 barcelonins es van allotjar per vacances a través del seu web