‘Ultramar’, de Cuba a Mallorca anar i tornar
Bonet ha gravat amb un grup de música tradicional de l’Havana perquè va descobrir una connexió poètica entre les dues illes
Maria del Mar Bonet per fi ha donat forma a Ultramar (Picap), un àlbum dels més insòlits de la seva prolongada carrera discogràfica, que, d’altra banda, no s’ha pogut qualificar mai de previsible. Un disc que es posa a la venda aquest divendres vinent i amb què la cantautora mallorquina s’ha capbussat en les fecundes aigües cubanes.
La història de la gènesi i elaboració del disc, musicalment fascinant, arrenca l’any 2011 quan la fira internacional més important de la indústria de la música cubana, Cubadisco, va donar un premi a la cantant. La seva discogràfica havia enviat el seu àlbum Bellver, que Bonet havia publicat l’any anterior amb l’Orquestra Simfònica de Balears, i va rebre el guardó al millor disc estranger. La seva idea inicial era anar a l’illa caribenya, recollir el premi i tocar l’àlbum acompanyada per l’Orquestra Simfònica de l’Havana. Però la vetllada de l’acte de lliurament, el 12 de gener del 2012, va donar molt més de si, ja que a més s’havia organitzat un grup de músics locals liderats pel contrabaixista Jorge Reyes que van tocar en clau semijazz repertori seu amb ella, i després es va apuntar Omara Portuondo, donant peu al que ella mateixa defineix com “una nit inoblidable”.
“Però el millor va venir uns dies després, quan em van voler donar una sorpresa i em van presentar un grup d’allà que toca música del camp cubana i van tocar per a mi una música que havia fet jo per a un poema de Costa i Llobera titulada Cançó de na Ruixamantells i que el vaig incloure en el disc Jardí tancat. I em vaig quedar d’una peça, no ja per la bellesa de la música que treien amb les seves guitarres, llaüts i mandolines, sinó perquè les harmonies que treien eren molt semblants a les mallorquines”. Quan va tornar a Barcelona tenia clar que havia de gravar amb aquells músics a la seva terra caribenya.
Hi havia diversos elements que l’empenyien a fer aquest pas. “Aquells músics em van comentar que se sentien, literalment, els últims de la fila de la música del seu país, perquè a Cuba el que més es prioritza i al que la majoria de músics es dedica és a tocar bolero, cançó d’autor, son, jazz... però pràcticament res de música tradicional, que a mi a més em sembla d’una sensualitat i un equilibri harmònic enormes. Calia fer alguna cosa”. Tampoc no era aliè a aquesta decisió el fet que l’artista balear tenia molt presents al seu arxiu i en el seu background musical i personal moltes composicions, textos de tradició popular, danses populars mallorquines anterior al pas del segle XIX al XX, on es parlava en extens de Cuba, algunes d’aquestes recollides en el Cançoner popular de Mallorca del pare franciscà Ginard. “Em vaig adonar que hi havia una clara connexió entre la tradició musical i poètica de la meva illa i les músiques cubanes”.
Per gravar Ultramar, Bonet es va desplaçar a l’Havana a la primavera de l’any passat i va donar forma a un àlbum variat, cantat en català en original o en adaptacions del castellà, on es poden distingir tres àrees ben diferenciades: les que beuen de la música de camp i tradicional, amb protagonisme del grup de música camperola Cuerdas de la Montaña, amb el qual ofereix petites joies com Zapateo, Amorosa guajira o Tonada libre. Després hi ha les que es mouen entre el jazz llatí i la rítmica cubana, amb el magisteri de l’esmentat Jorge Reyes i els seus col·legues en talls com Tant com te cerc o Dintre teu, i finalment, un parell de composicions de José María Vitier –figura de la música clàssica moderna cubana–, d’impuls més orquestral com Danza de
fin de siglo.
Portar al directe el projecte Ultramar és costós i complex, assegura Bonet, ja que la idea és oferir el seu contingut amb els mateixos protagonistes que l’han fet possible. Amb la col·laboració de les diferents entitats involucrades en els actes de celebració dels seus cinquanta anys sobre els escenaris, l’estrena mundial s’anuncia per al 22 de setembre al Gran Teatro de La Habana, i després de passar per Palma de Mallorca i València arribarà al Gran Teatre del Liceu el 13 d’octubre.
“Em vaig quedar d’una peça perquè les harmonies que treien eren molt semblants a les mallorquines” L’àlbum també inclou temes de jazz llatí amb Jorge Reyes i peces d’impuls orquestral de José María Vitier