Homes o ases?
L’Olympique de Lió es tanca al vestidor, perseguit pels ultres del Bastia
Cinquanta-tres minuts més tard, le coup d’envoi.
L’inici del partit. Van ser ingenus. El partit va durar 45 minuts. El primer període. Després es va suspendre. Definitivament. Com es pot jugar sota aquelles circumstàncies?
Quina setmaneta ha viscut l’Olympique de Lió. Dijous, els seus seguidors se les havien amb els ultres del Besiktas turc. I, ahir, els seus jugadors corrien al vestidor perseguits pels radicals del Bastia, el cuer de la Lliga francesa. El seu amfitrió.
L’amfitrió, tot cal dir-ho, ja ho havia anticipat:
–Haureu de venir a casa nostra. No em digueu que teniu la grip, o una gastroenteritis. Arreglarem les coses com els homes, com els corsos. Aquí ho teniu. Voilà.
Això havia dit François Ciccolini, l’exentrenador del Bastia, al novembre. Aquell dia, l’home estava fet una fúria. El seu equip acabava de perdre a Lió: 2-1. I havia acabat amb nou homes sobre el camp, després de dos d’expulsats.
–Haureu de venir a casa nostra...
No sabem què volia dir Ciccolini –va ser destituït al febrer– anunciant que les coses s’arreglarien a la manera dels corsos.
Però un bon grapat de corsos va sortir ahir al terreny de joc mentre l’Olympique escalfava. I voilà. L’embolic. Les imatges van circular per Twitter. Eren molts radicals. Potser un centenar. Van saltar la tanca d’un fons i se’n van anar cap a Mathieu Gorgelin, el porter suplent de l’Olympique. Li van llançar pilotes. Gorgelin els va plantar cara. Els serveis de seguretat es van posar pel mig. Van fer el que van poder per aturar-los.
Els radicals es van posar forts i van continuar avançant. La plantilla de l’Olympique va retrocedir, sense perdre de vista els ultres. Els jugadors es van ficar al vestidor i van dir que no sortien a jugar.
Els radicals van tornar a la grada i la resta d’aficionats corsos els va recriminar el seu comportament. Hi va haver xocs violents a les tribunes. Els radicals no es pensaven aturar.
A les tripes de l’estadi Armand Cesari, les negociacions es van prolongar cinquanta-tres minuts.
“Jugarem. Però, a la pròxima invasió, el partit serà suspès”, va comunicar el gabinet de premsa de l’Olympique a través del seu compte a Twitter.
L’assumpte es va viralitzar. Va ser trending topic a França. Tuitaires es preguntaven què feien els radicals a les grades.
“Què fan els cossos de seguretat, que permeten que els ultres continuïn al camp?”.
Els cossos de seguretat van fer poc. O res.
D’altres es preguntaven com podia ser que l’Olympique estigués jugant.
–Els seus homes deuen estar morts de por –van escriure.
El partit va arrencar. Es va jugar el primer període (0-0). I allà es va acabar tot.
A l’entreacte es va registrar una nova invasió del camp. Aquesta vegada van atacar Anthony Lopes, el porter titular de l’Olympique.
L’equip va tornar a córrer cap al vestidor. I final.
L’Olympique ja no va tornar al camp. Era lògic: ningú no podia garantir la seva seguretat. El seu compte oficial va anunciar que no sortia: “No es reprendrà el partit”.
La Lliga francesa va corroborar la decisió: “La interrupció definitiva ha estat acordada segons les recomanacions emeses pel director departamental de la seguretat pública, després de la seva reunió de crisi (...) La Lliga francesa condemna amb fermesa aquests incidents i reclama al Bastia que prengui totes les mesures per identificar els responsables d’aquests aldarulls. Dimarts obrirà l’expedient corresponent”.
L’assumpte es va embrutir encara més. L’Olympique va pujar al seu autocar i els cossos de seguretat els van recomanar que tornessin al vestidor. Van poder marxar hores més tard, quan hi va intervenir l’exèrcit.
Iker Casillas, que ara juga al Porto, va tuitejar la seva opinió:
–El futbol se’ns escapa de les mans. Lamentable.