L’abús funerari
Barcelona, fa vint anys, va ser capdavantera en la liberalització dels serveis funeraris amb l’objectiu d’aconseguir més qualitat al millor preu. Tanmateix, avui ja és evident que alguna cosa ha fallat quan la competència encara és tan escassa. Mémora, empresa hereva de l’antiga empresa municipal, controla el 75% del mercat i només Áltima s’hi ha fet una mica de lloc, amb un 12%. És fàcil de deduir, doncs, que les posicions de domini fàcilment es convertiran en pràctiques abusives si l’administració que ha de vetllar per la idoneïtat del servei no el supervisa de forma adequada.
Ens trobem, a més, amb un servei que es presta sota unes condicions molt específiques, en què els clients no tenen –o no els ve de gust tenir– informació prèvia, fan una despesa important sobtada, sovint en una situació anímica poc propensa a les decisions racionals i el criteri bàsic a l’hora d’escollir proveïdor no és ni el preu, ni la qualitat, sinó la proximitat al domicili familiar de la sala de vetlla. Per tant, es tracta d’un client en una posició de molta fragilitat i indefensió en mans del que percep com a monopoli natural.
Potser en bona part per la consciència del tràngol que comportarà als familiars la contractació dels propis serveis funeraris, ara estem arribant a la desaparició d’una generació que ha subscrit massivament pòlisses de decés, que és un negoci rodó, sobretot per a les dues asseguradores que controlen més del 50% del mercat. El 2016, segons dades de les mateixes funeràries, el 75% dels enterraments a Barcelona anaven a càrrec de les asseguradores. La capacitat de negociació d’aquestes asseguradores les protegeix força de la posició de domini del duopoli funerari de la ciutat.
Descomptats el 4-5% de serveis de beneficència –estipulats per llei–, ens queda un 20% de decessos finançats individualment per familiars, unes 3.200 famílies el 2016. Doncs, bé, sempre segons dades de les empreses funeràries –recollides en un estudi de la UPF–, a Ciutat Vella la factura mitjana pagada directament pels familiars és un 40% més elevada que la que paguen les asseguradores i es dobla amb escreix (113%) a Les Corts. L’import mitjà (sempre sense IVA) cobrat a les famílies a Les Corts és de 6.250 euros, superior a la xifra de 5.900 euros que l’Ajuntament estima com a mitjana a la ciutat i que tots els que han hagut de passar els darrers anys per aquest tràngol saben que s’acosta molt a la realitat, no només de Les Corts, sinó de tota la ciutat.
Si a la facturació mitjana declarada per les funeràries –3.190 euros per al conjunt dels enterraments del 2016– li descomptem un benefici industrial del 15%, resulta que, en un districte de renda mitjana com Sant Martí, el marge que les funeràries obtenen de les famílies individuals és d’un 72% sobre els costos mitjans. A partir d’aquí, és obvi que l’Ajuntament ha d’actuar per protegir aquest 20% de famílies que anualment pateixen els comportaments abusius d’un duopoli que fins ara no ha sabut controlar.
L’administració ha de vetllar per la idoneïtat del servei que es presta