El Barça no dona per perduda la Champions
Artola, Zuviria i Pichi Alonso recorden com van remuntar un 3-0 a Europa
El Camp Nou s’anuncia amb la icònica fotografia de Santi Garcés de Leo Messi celebrant el gol de Sergi Roberto al PSG. “La història passa aquí”, es llegeix en anglès. Però aquesta remuntada no va ser la primera ni el Barcelona espera que sigui l’última. Ipswich Town, Anderlecht, Göteborg, Dinamo de Kíev, Chelsea –en aquests dos casos els blaugrana sí que havien marcat a l’anada–, Milan i PSG van sucumbir quan ho tenien tot a favor, com demà el Juventus. Si hi ha un equip expert en nits màgiques a Europa aquest és el Barça, que té el seu passat farcit de bruixots, druides que coneixen la poció, alquimistes del que és impossible, herois per invocar abans de rebre la Juve.
La llegenda va començar a forjarse el 1977. “Estàvem convençuts que érem superiors”, relata Peio Artola a aquest diari. “Allò d’Ipswich va ser un accident. Teníem Cruyff, Rexach, Neeskens, Heredia, Migueli i Asensi”, diu enumerant l’exporter. I la qualitat més alta es va plasmar a la tornada. “El Barça no s’ha de precipitar. Té temps de sobra. El nostre tercer va arribar al minut 87 en un penal que va transformar Rexach. La sort en aquests partits és fonamental. Però cal estar mentalitzat per quan arribi l’ocasió
agafar-la”, és la lliçó que Artola treu de la primera gran remuntada, que es va culminar a la tanda on va aturar dos xuts que van permetre continuar endavant a la Copa de la UEFA. “Ara hi ha molta informació per als porters. Jo em vaig fixar molt en com s’orientaven”, diu revelant el seu secret, que li va tornar a valer un any després contra l’Anderlecht.
“A Bèlgica ens van tractar malament, l’àrbitre estava a punt de retirar-se, un gol va ser en fora de joc...”. Rafael Zuviría va veure coses rares en aquell partit d’anada. “Teníem ràbia i ganes de revenja”, explica sobre la motivació. “Al descans ja havíem
fer dos gols i vam pensar que l’eliminatòria era nostra –revela a La Vanguardia–. I ens va costar”.
Fins que no faltaven quatre minuts no va arribar el seu gol, desbordant tota la defensa. “Jo vaig començar com a davanter però ja jugava més endarrerit. Vaig arrencar des de la defensa. És el gol de la meva vida. Gràcies a aquest vam poder guanyar la Recopa a Basilea. És un orgull que la gent encara m’ho recordi”, diu l’argentí, que desitja que Ter Stegen sigui Artola. “Això significarà que ho han aconseguit. Però si ells marquen, s’acaba tot”, avisa.
“Malgrat que es necessita un gol menys, és més difícil que contra el PSG. Perquè la mentalitat defensiva dels italians és admirable. Jo vaig tenir Helenio Herrera de tècnic després que tornés d’Itàlia i quan ens armava la defensa no hi entrava ni una agulla”, recorda. I posa un exemple. “A l’anada després del 3-0, el Juventus va treure dos pivots més (Rincón i Lemina) i un tercer central (Barzagli)”, analitza el Torito, que demana no perdre la fe ni el cor. “Cal sortir com en una final d’un Mundial”, aconsella.
També Àngel Pichi Alonso, protagonista absolut del 16 d’abril del 1986, recorda alguna arenga de testiculina. “L’endemà de tornar de Göteborg, Julio Alberto ja deia: ‘Això ho aixequem per collons’”, apunta el comentarista a La Vanguardia, que no veu malament el poc temps que hi ha entre l’anada i la tornada. “Contra el PSG l’equip va agafar moral amb el canvi de sistema. Però per al jugador, com més aviat millor. Ho té més fresc”.
Això sí, com els va passar a ells (3-0 al València) o abans del PSG (5-0 al Celta), diu que hagués estat ideal que el Barça aconseguís un resultat ampli contra la Reial. “En comptes de no encaixar, van ser excessivament vulnerables”, lamenta. A parer seu, la proximitat de la gesta contra el PSG resta capacitat de sorpresa. “El Juventus vindrà en alerta. Dubto que surti a l’atac, com diu Allegri. És una arma de doble tall perquè saben que un molt bon PSG ja va caure”.
El Barça els ha de fer dubtar. “El Göteborg va estar molt tranquil fins al 2-0. Després el tercer va arribar de seguida”, va dir rememorant. Va ser al minut 69 però el marcador ja no es va moure ni els 21 restants ni en la pròrroga. “Comparar la nostra davantera (Carrasco, Esteban i ell mateix, després va entrar Clos) amb l’actual és una bestiesa. Messi, Neymar i Suárez, si poden, buscaran el quart i el cinquè”, vaticina l’heroi, com va passar el 2012 contra el Milan... d’Allegri.
“El Barça té temps, no s’ha de precipitar; nosaltres estàvem convençuts que érem superiors”
PEIO ARTOLA “Cal sortir com en una final de Mundial, però si ells marquen, s’acaba; és més difícil que contra el PSG”
TORITO ZUVIRÍA “No es comparable la meva davantera amb Messi, Suárez i Neymar, que buscaran el 4t i el 5è gol”
PICHI ALONSO