Kjell Westö
NOVEL·LISTA
Encara que ocults per l’allau policíaca, els escriptors nòrdics més literaris també existeixen. El finlandès d’expressió sueca Kjell Westö viatja a Miratge 38, premi a la millor obra nòrdica de l’any, a l’agitat Hèlsinki d’entreguerres.
No és habitual que un novel·lista finlandès arribi a les nostres llibreries. Kjell Westö (Hèlsinki, 1961), que escriu en suec, ho ha aconseguit per segona vegada amb Espejismo 38 (Nórdica), una obra que ha obtingut el gran premi de literatura del Consell Nòrdic, el mateix que va guanyar al seu dia Purga de Sofi Oksanen i que distingeix el millor llibre publicat en cinc països de la zona. L’acció s’ambienta a Hèlsinki l’any previ a la Segona Guerra Mundial. En ple auge del nazisme, un advocat i la seva secretària afronten el dia a dia amb incertesa i organitzant de tant en tant una tertúlia amb notables de la ciutat. Ella guarda un secret horrible que li farà reviure, de sobte, un dels convidats a la casa. Westö respon a aquest diari per correu electrònic.
Com descriuria el seu protagonista, l’advocat Claes Thune?
En el fons és una bona persona, un home de principis. Però és molt tímid, i no suporta la violència, que és un ingredient etern en el món masculí. També pateix l’amarg destí dels liberals en temps foscos: tant la dreta com l’esquerra radical el menyspreen.
I Matilda Wiik, la seva eficient secretària?
Té ferides mes profundes que Claes Thune. Va ser violada quan tenia només 17 anys, durant la guerra civil que hi va haver a Finlàndia entre gener i maig del 1918. És una dona de molta intel·ligència i caràcter i s’ha creat una vida acceptable malgrat tot el que va passar. Té molta força, però també és molt vulnerable.
El cercle o club de senyors que vostè descriu és representatiu dels costums de l’època?
La tertúlia dels dimecres, en efecte, representa una cosa que es feia i reflecteix també el debat polític en el món burgès de Hèlsinki –i d’àmplies parts d’Europa– durant els anys previs a la segona guerra mundial. Però hi falten contertulians d’esquerra. No n’hi ha, eren temps en què no va ser possible que la gent burgesa es reunís amb ells per xerrar amb una copa a la mà.
Vostè situa l’acció en un moment en què tot un món s’està morint i n’hi ha un altre a punt d’emergir. Però ho mostra a través de personatges concrets i petits detalls...
Mostrar la història per mitjà dels éssers anònims i els detalls petits de la vida és un dels objectius més importants a cada llibre que escric. No m’agrada gens la pompositat i vull mostrar que la gent desconeguda té el seu valor i la seva dignitat. A Espejismo 38 desmunto la idea que Europa va tenir pau entre les dues conteses mundials. Va ser una època plena d’agressions que van culminar en la Segona Guerra Mundial.
El lector està permanentment en tensió perquè tem que el secret de la Matilda esclati en qualsevol moment, oi?
Sí, aquest és un factor molt important en la novel·la. És el que dona al llibre un punt de film noir. Aquesta novel·la necessitava un secret i el secret es diu Matilda.
D’alguna manera, és una intriga psicològica?
Sí, és un relat molt íntim i molt psicològic, ubicat en un temps en què dominava la gran història d’ideologies i nacions.
La manipulació i adulteració dels resultats d’una competició d’atletisme es basa en fets reals?
Totalment. Si no hagués començat la Segona Guerra Mundial el 1939, Hèlsinki, capital de Finlàndia, hauria estat la seu dels Jocs Olímpics l’estiu del 1940. Vam construir un estadi olímpic que va ser inaugurat el juny del 1938. Durant la primera competició d’atletisme un corredor jueu va guanyar
“Els liberals són menyspreats per l’esquerra i per la dreta en temps foscos”
UN DESTÍ AMARG
la cursa de 100 metres. Misteriosament, quan va sortir la classificació el van col·locar en quart lloc. Diuen que a les grades hi havia convidats d’honor de l’Alemanya nazi, però aquest detall no ha estat provat amb tota seguretat.
“Vaig escriure el llibre el 2011 pensant que els anys trenta semblaven els nostres; ara és pitjor”
PARAL·LELISMES
Per què la Matilda accepta cites amb el capità, l’home que la va violar però que ja no la reconeix?
Si vol que sigui sincer, no ho sé del cert. Hem de recordar que la Matilda ha patit molt psicològicament. Té l’ànima molt dividida, trencada. Quan se sent amenaçada plana damunt seu el fantasma de la bogeria. Potser té curiositat. Potser també té ganes de jugar amb el perill. O potser vol temps per elucubrar sobre el que vol fer amb el capità, si castigar-lo o no.
Un element important del llibre és el contrast social: la classe és un dels temes del llibre, que s’ambienta sovint en una subtil atmosfera gairebé victoriana.
Sí, crec que té raó. La classe i els contrastos socials són temes molt importants per a mi. No he escrit ni un llibre sense submergir-m’hi.
Tot sona molt modern. Podria estar ambientada en el present, no troba?
El meu objectiu era escriure una novel·la ambientada el 1938, però amb trets del nostre temps. Vaig escriure la novel·la durant els anys 2011-2013, amb la noció que els anys trenta s’assemblaven als nostres. Per desgràcia avui ho noto encara més fortament. La història no es repeteix mai, però de vegades rima, com va dir Mark Twain.