El retorn d’Amparanoia
Amparo Sánchez recupera el seu grup Amparanoia i publica ‘El coro de mi gente’, commemorant així els vint anys del seu primer àlbum
Es compleixen 20 anys del primer disc d’Amparo Sánchez al capdavant d’Amparanoia i, per celebrar-ho, la de Jaén torna al capdavant de la formació amb gira i nou disc al costat de nombroses col·laboracions.
CULTURA
Fa 20 anys es publicava El poder de Machín, un àlbum pioner pel que fa a la fusió de músiques, des del bolero al son, passant pel rock o el blues. Era la primera feina d’Amparanoia, el grup liderat per Amparo Sánchez que ara ella repassa envoltada de col·legues i amics com Manu Chao, Macaco, Fito Cabrales o Fermín Muguruza, o bé grups com La Pegatina, Calexico, Chambao o Aterciopelados.
Però, abans, el 2008, Amparanoia va fer un alto en el camí com a grup perquè la jaenesa Amparo Sánchez (1969) necessitava prosseguir la seva carrera en solitari. Passats aquests anys “hi havia molta pressió, dolça, per part del públic, perquè tornés Amparanoia”, explica la cantautora. I el que va sorgir com un recordatori d’aquell primer disc ha acabat sent un àlbum batejat El coro de mi gente (Warner), en què aquests luxosos col·laboradors versionen alguns dels temes en claus sonores ben diferents de les de l’original. I, a més, un llançament que Amparo Sánchez ha aprofitat per recuperar la seva gloriosa Amparanoia.
A més del nou disc i el retorn al grup mare, entre les novetats també hi ha un directe en forma de la gira #welcometour2017, que arrenca aquest dissabte a Eivissa i que abaixarà el teló el 15 de desembre a la sala Apolo. La formació actual d’Amparanoia està constituïda per vuit músics, cinc d’ells antics membres, i en total quatre noies i quatre nois: “Paritat real a l’escenari... els temps han canviat, perquè fa vint anys no hi havia cap dona d’aquí per acompanyar-me a l’escenari”, recorda. El repertori de la gira estarà centrat en el contingut d’El coro de mi gente, tot i que sonant com ho feia Amparanoia el 2008, quan es va acomiadar com a banda.
La proposta del directe, continua desgranant Amparo Sánchez, “serà renovada perquè hi ha nova gent, i alguns temes estaran inspirats en els arranjaments del disc, començant per la cançó que li dona títol, que és l’únic totalment nou, al que cal sumar l’experiència de tots els que som allà. Jo, per exemple, em sento ara mateix amb una maduresa, una alegria i una seguretat que no tenia fa vint anys. I la veritat és que tots trobàvem a faltar aquest repertori, tots volíem tornar a cantar-lo”.
Perquè la realitat és que durant aquests nou anys com a Amparo Sánchez, l’artista no cantava petits himnes inclosos a El poder Machín, com Hacer dinero, La semana o Mar estrecho. “Sempre he estat una persona molt inquieta i, ara, tota aquesta celebració m’està servint per fer la vista enrere, reconèixer el que he fet tots aquests anys. I veig que he treballat moltíssim, que han estat vint anys increïbles. El meu objectiu de fa nou anys, quan em vaig acomiadar com a Amparanoia, l’he complert, perquè he fet tres discos, una autobiografia, n’he produït d’altres... Ara tan sols vull gaudir del que faig: he editat aquest àlbum amb què estic tranquil·líssima, perquè a mi m’encanta i sé que als fans d’Amparanoia també els encantarà”.
La innovadora cançó que dona nom al volum, i que interpreta amb Macaco, “és un cant a l’esperança, una manera de promocionar paraules que ara no estan de moda. Vull dir que estem sentint sense parar que som negatius, en guerra i desunits, i jo vull transmetre el contrari, vull creure que hi ha una humanitat que sí que vol la pau i la unitat i que pensa en positiu”.
I, sobretot, “sento que en aquest àlbum hi ha molts missatges feministes. Potser jo no era tan conscient quan vaig començar Amparanoia fa vint anys, però amb el pas del temps m’he adonat que en els meus concerts una gran majoria del públic són dones. Ara hi ha un missatge molt feminista d’empoderament de la dona, i també molt reivindicatiu i actual. Encara que el feminicidi continua produint-se, ara nosaltres estem més unides que mai”.
En el seu nou disc hi col·laboren Macaco, Manu Chao, Fito Cabrales, La Pegatina, Calexico o Joan Garriga