Europa respon amb cautela al referèndum i demana diàleg a Erdogan
La reforma constitucional turca deixa en l’aire el procés d’adhesió a la UE
Europa va reaccionar ahir amb cautela a l’ajustat i dubtós resultat del referèndum constitucional celebrat diumenge a Turquia, un vot que pot accelerar la ruptura de les moribundes negociacions d’adhesió del país euroasiàtic al club comunitari.
“El resultat ajustat del referèndum demostra com de dividida està la societat turca i suposa una enorme responsabilitat per al lideratge turc i, personalment, per al president Recep Tayipp Erdogan”, va afirmar ahir la cancellera alemanya, Angela Merkel, en un mesurat comunicat conjunt amb el ministre d’Exteriors, Sigmar Gabriel, en el qual demanen que s’obri un procés de “diàleg respectuós” i plural.
El contestat referèndum constitucional turc arriba en un dels moments més baixos de les relacions entre Turquia i Europa, després que Erdogan acusés al març Alemanya i els Països Baixos de “pràctiques nazis” per vetar els mítings dels seus ministres en les comunitats turques d’aquests països. La contundent resposta d’Erdogan a l’intent de cop d’Estat de juliol i el contingut de la reforma constitucional turca –qualificada de “perillós pas enrere” per a la democràcia pel Consell d’Europa– són motiu de preocupació a Brussel·les, però els líders europeus han mesurat molt les seves declaracions sobre això. L’explicació està tant en el desig de no alimentar el discurs nacionalista d’Erdogan com en la limitació política que suposa l’acord sobre immigració firmat amb Ankara fa un any i que ha aconseguit l’objectiu de contenir l’arribada de refugiats per aquella ruta.
Brussel·les va advertir ahir, no obstant, que els canvis constitucionals en potència a Turquia no seran neutres per a la seva candidatura d’adhesió a la Unió Europea, una aposta política que el mateix Erdogan vol revisar i no descarta resoldre, de nou, mitjançant un referèndum. Els canvis “seran avaluats en vista de les obligacions de Turquia com a candidat a la UE i com a membre del Consell d’Europa”, alerten el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, i l’alta representant d’Exteriors, Federica Mogherini, que reclamen també a Erdogan que busqui “el màxim consens polític possible” per dur a terme les reformes.
És Turquia qui ha donat l’esquena a la UE, no al revés, se sol dir a Brussel·les, encara que la insatisfacció amb l’estat del procés i les promeses incomplertes és mútua. Les crides a posar fi a les converses d’adhesió iniciades el 2005 i suposadament reactivades, però sense èxit, fa un any creixen però no hi ha voluntat política de donar cap pas per part europea. La reinstauració de la pena de mort a Turquia, que Erdogan va tornar a invocar diumenge davant els seus seguidors, “constituiria una ruptura amb els valors i els compromisos” del seu govern amb Europa, va advertir en un comunicat el president de França, François Hollande.
Itàlia i Espanya van emetre missatges en la mateixa línia, cridant al diàleg i la contenció. Àustria es va allunyar de la contenció oficial per tornar a demanar la suspensió de les converses d’adhesió a la UE amb Turquia. “No podem fer com si no hagués passat res després del referèndum turc. És hora de mirar amb honestedat la relació entre la Unió Europea i Turquia”, va reclamar el seu ministre d’Exteriors, Sebastien Kurz.
La proposta de Viena és oferir a Ankara un acord d’associació, una vella idea que torna a cobrar rellevància no només per la creixent distància política entre les dues parts sinó també en vista de les negociacions de sortida del Regne Unit de la UE. El Brexit podria crear un nou espai de relacions econòmiques amb el bloc comunitari que en el cas de Turquia pot satisfer les dues parts més que l’actual ficció de les negociacions d’ingrés, encara que també per a això farà falta una voluntat política avui absent. “La sensació predominant a Ankara és que els llaços polítics amb Brussel·les ja no són necessaris
“Continuar parlant de la integració de Turquia s’ha convertit en una farsa”, diu la ponent de l’Eurocambra
per consolidar poder i aportar progrés al país. L’única precaució és el desig explícit de mantenir relacions econòmiques”, opina Marc Pierini, del centre d’anàlisi Carnegie Europe.
Les condemnes més dures han arribat des del Parlament Europeu, que al novembre va votar simbòlicament a favor de suspendre les negociacions d’adhesió amb Turquia. “Està clar que el país no pot entrar a la UE amb una Constitució que no respecta la separació de poders i no té mecanismes de control”, va denunciar Kati Piri, ponent del Parlament Europeu en aquest dossier. “Seguir parlant de la integració de Turquia a Europa en les actuals circumstàncies s’ha convertit en una farsa”, va advertir.