En el just punt mitjà
El Zénith de Tolosa de Llenguadoc és una sala d’espectacles que serveix per fer-hi tots els papers de l’auca. Té capacitat per a onze mil espectadors. S’hi poden celebrar concerts de rock, de jazz, de dansa, de tennis, d’hípica, de patinatge de competició...
La setmana passada va acollir un míting. De François Fillon, líder d’Els Republicans, un partit de centre liberal segons ells, de dreta pura segons els seus rivals esquerranosos. Doncs bé, pocs minuts després que el míting comencés, tres persones deixen l’edifici i travessen el pàrquing. Pel camí es troben un equip de France 3 i els expliquen per què se’n van. Els han expulsat. Els han fet fora per ordres de l’equip de Fillon. Quan els tres individus n’han preguntat als que els conduïen cap a la sortida el perquè han obtingut una resposta epostuflant: “No aplaudíeu prou”.
France 3 s’hi recrea (un scoop és un scoop): “Els tres expulsats reconeixien sense problemes que no exultaven pas d’entusiasme. Simples curiosos, el que volien era informar-se. Quan els membres de seguretat els van preguntar si
No s’ha de mostrar indiferència, però tampoc una passió desmesurada
estaven afiliats a Els Republicans van dir que no. Són tres curiosos, de professions liberals a la vida i a la ciutat. Només volien ‘veure i escoltar’”. El pare d’un dels expulsats, que també era al míting, confirma la versió i, indignat, ha enviat als seus coneguts missatges on explica l’afront. L’equip tolosà de Fillon ha donat consigna de no fer-se eco d’aquest assumpte i esperar a veure què decideix “l’equip nacional”. Això sí: expliquen que l’actitud neutral que tots tres mostraven els feia sospitosos. Setmanes enrere, a Estrasburg, abans d’un altre míting un jove va llançar a Fillon un paquet de farina, de la de fer pa, galetes o pastissos, no de l’altra.
Que aquesta exigència de fervor s’hagi produït a un míting de Fillon no vol dir que aviat no s’exigeixi també a mítings d’altres formacions, franceses o no. Recordo una època innocent en la qual anàvem a mítings no pas perquè estiguéssim d’acord amb els postulats del partit en qüestió. Hi anàvem simplement per informar-nos i per saber què proposava. Però l’evolució dels costums ens ha dut a aquest punt. A les xarxes socials a la majoria de la gent no li interessa què diu qui no pensa com ell, i si hi està d’acord mostra un desplegament exultant de xiscles, crits i aplaudiments que fan que, ara, qui va a un míting només per saber què s’hi diu l’observin amb recel. La figura de l’inspector de manca d’entusiasme té un gran futur. Però llavors passarà que hi haurà espavilats que creuran que, a base de mostrar gran apassionament pel partit que fa el míting, també seran sospitosos: “¿Per què s’entusiasma de manera tan desmesurada aquest home? ¿No ens deu pas voler convèncer d’un fervor hipòcrita perquè no detectem que vol atemptar contra el candidat?”
–Fotin-lo al carrer immediatament!