Europa versus Turquia
En aquesta Europa èmula dels micos gibraltarenyes, que ni veu, ni sent, ni parla, l’única veu que s’escolta és l’alemanya, capaç de posar paraules incòmodes allà on la majoria imposa silencis. Malgrat la germanofòbia que abunda en determinats relats de l’Europa vàcua i pretensiosa, la veritat és que Alemanya és l’únic país que ha alçat la veu davant algunes situacions crítiques i no oblidem que, en la crisi dels refugiats, ha estat la més generosa i la més valenta. Avui torna a demostrar el seu lideratge en solitari, aquesta vegada davant els excessos d’un Erdogan que està desmuntant, peça a peça, la que en altre temps era la sòlida democràcia turca. A l’estil de l’autarca Maduro o del tsar Putin, però en versió islàmica, Erdogan edifica una dictadura encoberta, amb poder plenipotenciari ratificat per un referèndum sense garanties, i que amenaça de destruir drets fonamentals afermats des dels temps d’Atatürk. Sens dubte, Turquia camina, amb passes de gegant, cap a la dictadura.
I en aquesta situació alarmant, a les portes d’una Europa que li atorga la clau dels refugiats, que no li demana comptes per les matances de kurds, ni es pregunta pel petroli de l’EIIS venut
Turquia ha descobert que és impune als seus excessos, perquè té Europa agafada pels daixonses
al mercat negre turc, ni li interessa la brutal repressió contra l’oposició democràtica, novament són els alemanys els únics que diuen prou. Aquesta vegada han estat diputats del partit d’esquerres que dóna suport al Govern, i que han demanat la retirada immediata dels soldats alemanys de la base aèria d’Incirlik, on participen en l’operació internacional contra el Daeix.
També han exigit la suspensió de les substancioses trameses d’armes alemanyes a Turquia, amb un afegit que hauria de ser un catecisme polític: “Estem demanant al Govern que aclareixi el següent: si està de part de la democràcia o de part de la dictadura d’Erdogan”. Alemanya ja va tenir un problema diplomàtic recent amb Turquia quan va aprovar una resolució parlamentària que titlla de genocidi la matança de l’imperi otomà contra els armenis el 1915. Turquia va respondre prohibint temporalment l’entrada de legisladors alemanys a la base aèria conjunta.
Per cert, i entre parèntesis, dilluns vinent es commemora el dia del genocidi armeni, reconegut com a tal per Catalunya i pel País Basc, però mai no reconegut –as usual– per Espanya.
El clau reblat, doncs, d’una Turquia que ha descobert, per a satisfacció infernal, que és impune als seus excessos, que té Europa agafada pels daixonses i que ningú no li bufarà les seves vergonyes. Ningú a excepció d’aquelles poques veus de la Mittel Europa que s’alcen al desert. Europa està actuant com una bestiola acovardida, amagada al seu cau, incapaç de mantenir els principis ètics que l’haurien de definir. I així creixen els monstres: al nord, el monstre rus; a l’est, el turc; a l’oest, l’estampida anglosaxona, i al bell mig del triangle, el buit de valors que acabarà devorant-nos.