Fèlix Riera Recapitulem
La postveritat supera sempre la realitat inclús fins a confondre-la. La paranoia dels nous líders del món, amb Trump al capdavant, fa que sorgeixin perseguidors i conspiradors entre els que han estat fins ara simples ciutadans; l’ansietat social que genera la temuda arribada dels robots quan es comprova que ni tan sols es podrà complir una de les tres lleis de robòtica d’Asimov: “Cap robot no causarà mal a un ésser humà o permetrà, amb la seva inacció, que un ésser humà resulti danyat”; la por als terroristes, que maten, tensa la relació entre la seguretat i les llibertats individuals; la visió unilateral del món de la Xina, Corea del Nord, l’Iran, els Estats Units i Rússia ha desplaçat la multilateralitat que havien edificat institucions internacionals, com les Nacions Unides, a simples artefactes del passat. L’aparició del fenomen de les democràcies arreglades per alterar el resultat de les eleccions, com en els partits de futbol o com va passar amb la denúncia del partit demòcrata per la intromissió dels serveis secrets russos en la campanya nord-americana o el recompte manual a les eleccions holandeses per por a un sabotatge informàtic que alterés els resultats. Recapitulem. Ens trobem en un món vulnerable on el lleó feroç i temut que governava la sabana ha estat desplaçat pels voltors.
L’antídot davant d’aquest fresc de passions primàries que governa el món el podem trobar en els llibres, ara que el drac tornarà, xiuxiuejarà a Sant Jordi perquè s’uneixi a la seva causa, el pròxim 23 d’abril. Un llibre que ens pot alleujar, atesa la seva qualitat literària i espiritual, és Poema, de Rafael Argullol, un recorregut intel·lectual i emocional l’elaboració del qual ha durat i madurat durant tres anys.
Poema desvela que el caos del món es tanca, també, en el nostre interior: “En el nostre cel interior / volen sovint pensaments-voltor / que s’alimenten de la carronya / amuntegat per l’odi i el ressentiment. / Si volem viure amb dignitat / és imprescindible abatre’ls ...”.
Argullol permet recapitular sobre un temps regit pel temor al present i l’angoixa pel futur: “Encara no ha estat escrit el llibre més necessari!”. I jo interpreto, llegint els seus poemes de la quotidianitat, que aquest llibre és cadascun de nosaltres si tenim la valentia de negar-nos, en el nostre interior, a defensar les trinxeres dels sobirans-voltors.