“Bomb first”
Segons alguns analistes, el president nord-americà experimenta un alleujament agradable anàleg al de defecar quan ordena un bombardeig, ja sigui a Síria, a l’Afganistan o on sigui, i presenta aquestes accions com si es tractés de gestes bèl·liques. És el mateix reflex que porta després del tancament de l’esfínter anal a mirar els excrements per verificar que el color, la forma i la consistència descarten qualsevol anomalia. Perquè mentre entre els bevedors prolifera la convocatòria de tastos a cegues, ningú no sembla renunciar al visionament, com ara es diria, de les pròpies deposicions.
Seguint el principi enunciat per Pancho Villa –primer, afusellin i, després, “verigüen”– els de l’ala oest de la Casa Blanca es van eximir d’enviar a Síria cap mena de comissió que investigués el que havia passat amb els gasos prohibits i tractés d’identificar els responsables d’utilitzar-los i van optar per la tramesa de 59 míssils Tomahawk, del llançament dels quals Trump es va vantar tot endrapant les postres de xocolata en el sopar del 7 d’abril amb el president xinès Xi Jinping, el seu convidat a Mara-Lago.
A falta d’una avaluació fiable dels danys causats a l’enemic i dels col·laterals que hagin estat infligits als aliats, l’agència Reuters va informar de la pujada accelerada de la cotització a Wall Street del grup aeroespacial Raytheon, fabricant dels míssils. Una setmana després, el divendres 14, Trump va ordenar llançar la bomba convencional disponible més gran, la GBU-43, sobre un amagatall i uns passadissos de l’imaginari EI, ubicats a l’Afganistan dels talibans.
En realitat era una advertència al líder de Corea del Nord, Kim Jong-un, ocupat preparant el 105è aniversari del fundador de la dinastia comunista, el seu avi Kim Il-sung. Però el coreà, sord a aquests estímuls, abans de ser aniquilat podria causar un dany inacceptable a Washington o als aliats que li quedin més a mà.
El pèl-roig que bramava “America first!” és un convers fervorós del “Bomb first!” descrit per David Bromwich a The New York Review of Books. I els periodistes, com diu Todd Gitlin a la Colúmbia Journalism Review, els veiem entusiasmats per l’espectacularitat i les capacitats letals de l’invent. Són cimbells amb què Trump desvia l’atenció dels seus fraus.