Percebes al poder
Ramón Espinar, dirigent madrileny de Podem, és un dels senadors més coneguts. Aquesta Setmana Santa sembla que va descobrir Galícia i en va augmentar la popularitat. Assegut en una taula ben atapeïda de peix i marisc, va llançar a les xarxes socials un missatge històric: “Galicia ceive, mariscos baratíssims”. Qualifico com a històric el missatge per dues raons: perquè és la més innovadora aportació a les senyes d’identitat nacional de Galícia; perquè a la fi hi ha algú, i ni més ni menys que un senador, i ni més ni menys que de Podem, que considera barats els preus d’aquests tresors del mar, i perquè és el punt d’arrencada d’una nova identificació de l’esquerra espanyola.
A ningú, des de Castelao a Beiras, no se li havia ocorregut establir cap relació entre el nacionalisme gallec i el preu de la cranca, de la nècora o de l’escopinya. A Espinar, sí, la qual cosa demostra la seva extraordinària sensibilitat davant l’Espanya plural, la singularitat dels pobles i la legítima aspiració d’autogovern. Sens dubte, la nació gallega és molt més nació si el marisc resulta més assequible allà que en altres llocs d’Espanya; perdó, de l’Estat. Els gallecs li hem d’agrair que revitalitzi amb aquest argument el nostre decaigut sentiment nacional. El marisc potser és el nostre únic valor polític que és reconegut per sobre d’ideologies. És, com ara es diu i se certifica des de Podem, el nostre valor més transversal. Proposo als independentistes gallecs que substitueixin l’estrella de la seva estelada per una cranca de les Rías.
I em sumo a l’aportació que es va fer a les xarxes socials en veure com Podem, en arribar a Galícia, no descobreix injustícies socials, sinó marisc barat. És la nova esquerra, és clar. A partir de la troballa d’Espinar, el crit “a les barricades” ha de ser substituït per “a les mariscades”, més agradable. Dir “Galicia ceibe, a les barricades” és incendiari. Provocaria el rebuig de les classes mitjanes. No podria ser acceptat per una esquerra que, com Podem, vol canviar-ho tot, però cremant-ne només una mica. Un “Galicia ceibe, a les mariscades” és un eslògan que no podria rebutjar ni Mariano Rajoy.