El 90% dels cables elèctrics a Barcelona ja estan soterrats
Sants, el Poble Sec i els barris més propers a Collserola són els últims reductes de xarxa aèria
Unes sabatilles unides pels cordons pengen d’un cable elèctric. Hi ha qui diu que assenyalen punts de venda de droga, altres defensen que delimiten el territori de bandes... L’escena es pot veure als carrers de pràcticament totes les ciutats del món. També a Barcelona, on es poden deixar penjant en algun punt dels més de 600 quilòmetres de cablejat elèctric aeri que hi ha segons l’últim recompte.
La xifra pot semblar alta, però els aficionats a penjar sabatilles dels cables –sigui amb la intenció que sigui– cada vegada ho tenen més difícil. Les dades d’Endesa concreten que a la capital catalana es comptabilitzen 7.212,6 quilòmetres de xarxa elèctrica subterrània davant 607,6 quilòmetres de xarxa aèria, el 7,77% del total. La majoria dels cables visien bles són de baixa tensió, els que fan arribar l’energia fins a les cases des de les subestacions. La seva presència es va reduint discretament any rere d’any des de fa més de tres dècades.
No hi ha un pla concret per erradicar-los completament, es va fent sobre la marxa. L’Ajuntament comunica a les companyies de serveis cada vegada que obrirà una rasa per fer obres per si volen aprofitar i amagar uns quants metres de cablejat elèctric. Fonts municipals xifren en uns 300 euros cada metre soterrat. És una tasca de formigueta que amb el pas del temps va amagant cables cada reurbanització o actuació a la via pública. Avui dia, a nou de cada deu barcelonins l’electricitat ja els arriba a l’edifici per via subterrània. A la xarxa de baixa tensió el 10,71% de la xarxa és aèria, 477,3 quilòmetres davant els 3.980 soterrats.
Trobar cables als carrers de Ciutat Vella i en gran part de l’Eixample és pràcticament impossible,
UNA FEINA DE FORMIGUETA Les companyies aprofiten les obres a la via pública per soterrar
INTEGRACIÓ VISUAL Els embolics de cables elèctrics estan sent substituïts per la fibra òptica a les façanes
tot un exercici d’arqueologia urbana, ja que el soterrament és gairebé total. En canvi, a Sants i el Poble Sec és més fàcil trobar-ne si es mira cap amunt. Els districtes a la falda de Collserola (Nou Barris, Sarrià-Sant Gervasi i Horta-Guinardó) són els que encara tenen més quilòmetres de cables al carrer. Els pals de fusta a les voreres –autèntics enemics de les cadires de rodes– són l’indicador més clar que queden cables circulant per sobre.
Tot i això, el 10% dels cables que encara són visibles no són el que eren antigament, apunten des de la companyia elèctrica. En lloc d’anar de pal en pal o fer ziga-zagues d’una façana a l’altra sobre la calçada, cada vegada més els cables d’electricitat estan grapats a les parets, barrejats amb la creixent fibra òptica, que guanya terreny de manera inversament proporcional a la desaparició dels cables d’electricitat. La fibra òptica té la consideració de subministrament bàsic, com la llum, l’aigua i el gas, de manera que preval la instal·lació per sobre de l’estètica, i l’alta demanda està provocant algunes aberracions estètiques molt cridaneres en façanes de tota la ciutat.
Si se seguissin motius purament tècnics, seria més fàcil una reparació d’un cable a l’aire lliure que sota terra, de manera que el soterrament de línies elèctriques respon bàsicament a la intenció de fer més agradable el paisatge urbà. També és veritat que, si està sota terra, la xarxa guanya robustesa i fiabilitat i s’eviten els problemes que poden provocar el vent i altres fenòmens meteorològics adversos. L’accessibilitat de persones amb mobilitat reduïda és un altre dels elements que es tenen en compte a l’hora de soterrar pals elèctrics. Els pals en carrers estrets suposen una barrera arquitectònica important que impedeix el pas de persones amb cadira de rodes i cotxets.
Fora de l’entorn més urbà és on s’entaula la gran batalla contra els cables de mitjana i alta tensió. A Barcelona els de mitjana tensió són pràcticament invisibles. Dels 3.214 quilòmetres, només 58,8 són aeris, un 1,83%. Tots corresponen a les interconnexions elèctriques entre les subestacions de Collblanc (l’Hospitalet), Penitents
El soterrament fa més robusta la xarxa i més agradable el paisatge urbà
...I INCONVENIENTS Les reparacions són més ràpides quan la instal·lació és a l’aire lliure que sota terra
(Barcelona), Santa Coloma i Can Ruti (Badalona). Les torres elèctriques més grans i de més impacte visual són les d’alta tensió, les que transporten l’energia des de les centrals generadores.
Aquí no hi ha sabatilles penjant dels cables. Dels 147 quilòmetres de cables de 400 kV que passen pel terme municipal de Barcelona, 77 són soterranis, i 71,5, aeris. Endesa té previst fer una inversió de 4,5 milions al llarg dels pròxims tres anys per continuar avançant en la desaparició dels cables que creuen la muntanya. Un conveni signat amb el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola preveu suprimir més de 20 quilòmetres de cablejat aeri i soterrar-ne set més, a banda d’eliminar set centres de transformació que hi ha al mig del paisatge natural. “Els treballs, a més a més, suposen un reforç de la fiabilitat de la infraestructura”, destaquen des d’Endesa. El desmantellament del cablejat anunciat per als pròxims anys ve precedit d’actuacions espectaculars els últims mesos que han arribat a requerir l’ajuda d’helicòpters per retirar les velles instal·lacions de punts inaccessibles al mig del bosc.
Malgrat els esforços, hi ha llocs concrets on actualment es considera que és impossible suprimir el cablejat per la dificultat que suposa soterrar-lo. La gestora de les línies d’alta tensió, Red Eléctrica de España (REE), justifica que “les línies subterrànies són molt cares i no sempre és possible executar-les per condicionants tècnics”. En aquestes zones, molt puntuals i localitzades, s’està apostant per la substitució dels grans cables vells per un nou sistema de cables aïllats i trenats que redueix notablement l’impacte visual. La previsió és substituir el 21% de la xarxa aèria de Collserola pel nou sistema.
La situació a l’àrea metropolitana és una altra història. Fora de Barcelona ciutat són poques les línies de mitjana i alta tensió que estan soterrades, tot i que a poc a poc es van executant actuacions que van en el mateix sentit que a Collserola, especialment a les zones més properes a la trama urbana de més densitat.
PLA DE FUTUR Endesa preveu suprimir 20 quilòmetres de cables al parc natural i soterrar-ne set
ACTUACIONS COMPLEXES Algunes de les torres que hi havia al mig de la serra es van haver de retirar en helicòpter