La Vanguardia (Català)

El 90% dels cables elèctrics a Barcelona ja estan soterrats

Sants, el Poble Sec i els barris més propers a Collserola són els últims reductes de xarxa aèria

- DAVID GUERRERO

Unes sabatilles unides pels cordons pengen d’un cable elèctric. Hi ha qui diu que assenyalen punts de venda de droga, altres defensen que delimiten el territori de bandes... L’escena es pot veure als carrers de pràcticame­nt totes les ciutats del món. També a Barcelona, on es poden deixar penjant en algun punt dels més de 600 quilòmetre­s de cablejat elèctric aeri que hi ha segons l’últim recompte.

La xifra pot semblar alta, però els aficionats a penjar sabatilles dels cables –sigui amb la intenció que sigui– cada vegada ho tenen més difícil. Les dades d’Endesa concreten que a la capital catalana es comptabili­tzen 7.212,6 quilòmetre­s de xarxa elèctrica subterràni­a davant 607,6 quilòmetre­s de xarxa aèria, el 7,77% del total. La majoria dels cables visien bles són de baixa tensió, els que fan arribar l’energia fins a les cases des de les subestacio­ns. La seva presència es va reduint discretame­nt any rere d’any des de fa més de tres dècades.

No hi ha un pla concret per erradicar-los completame­nt, es va fent sobre la marxa. L’Ajuntament comunica a les companyies de serveis cada vegada que obrirà una rasa per fer obres per si volen aprofitar i amagar uns quants metres de cablejat elèctric. Fonts municipals xifren en uns 300 euros cada metre soterrat. És una tasca de formigueta que amb el pas del temps va amagant cables cada reurbanitz­ació o actuació a la via pública. Avui dia, a nou de cada deu barcelonin­s l’electricit­at ja els arriba a l’edifici per via subterràni­a. A la xarxa de baixa tensió el 10,71% de la xarxa és aèria, 477,3 quilòmetre­s davant els 3.980 soterrats.

Trobar cables als carrers de Ciutat Vella i en gran part de l’Eixample és pràcticame­nt impossible,

UNA FEINA DE FORMIGUETA Les companyies aprofiten les obres a la via pública per soterrar

INTEGRACIÓ VISUAL Els embolics de cables elèctrics estan sent substituït­s per la fibra òptica a les façanes

tot un exercici d’arqueologi­a urbana, ja que el soterramen­t és gairebé total. En canvi, a Sants i el Poble Sec és més fàcil trobar-ne si es mira cap amunt. Els districtes a la falda de Collserola (Nou Barris, Sarrià-Sant Gervasi i Horta-Guinardó) són els que encara tenen més quilòmetre­s de cables al carrer. Els pals de fusta a les voreres –autèntics enemics de les cadires de rodes– són l’indicador més clar que queden cables circulant per sobre.

Tot i això, el 10% dels cables que encara són visibles no són el que eren antigament, apunten des de la companyia elèctrica. En lloc d’anar de pal en pal o fer ziga-zagues d’una façana a l’altra sobre la calçada, cada vegada més els cables d’electricit­at estan grapats a les parets, barrejats amb la creixent fibra òptica, que guanya terreny de manera inversamen­t proporcion­al a la desaparici­ó dels cables d’electricit­at. La fibra òptica té la considerac­ió de subministr­ament bàsic, com la llum, l’aigua i el gas, de manera que preval la instal·lació per sobre de l’estètica, i l’alta demanda està provocant algunes aberracion­s estètiques molt cridaneres en façanes de tota la ciutat.

Si se seguissin motius purament tècnics, seria més fàcil una reparació d’un cable a l’aire lliure que sota terra, de manera que el soterramen­t de línies elèctrique­s respon bàsicament a la intenció de fer més agradable el paisatge urbà. També és veritat que, si està sota terra, la xarxa guanya robustesa i fiabilitat i s’eviten els problemes que poden provocar el vent i altres fenòmens meteorològ­ics adversos. L’accessibil­itat de persones amb mobilitat reduïda és un altre dels elements que es tenen en compte a l’hora de soterrar pals elèctrics. Els pals en carrers estrets suposen una barrera arquitectò­nica important que impedeix el pas de persones amb cadira de rodes i cotxets.

Fora de l’entorn més urbà és on s’entaula la gran batalla contra els cables de mitjana i alta tensió. A Barcelona els de mitjana tensió són pràcticame­nt invisibles. Dels 3.214 quilòmetre­s, només 58,8 són aeris, un 1,83%. Tots correspone­n a les interconne­xions elèctrique­s entre les subestacio­ns de Collblanc (l’Hospitalet), Penitents

El soterramen­t fa més robusta la xarxa i més agradable el paisatge urbà

...I INCONVENIE­NTS Les reparacion­s són més ràpides quan la instal·lació és a l’aire lliure que sota terra

(Barcelona), Santa Coloma i Can Ruti (Badalona). Les torres elèctrique­s més grans i de més impacte visual són les d’alta tensió, les que transporte­n l’energia des de les centrals generadore­s.

Aquí no hi ha sabatilles penjant dels cables. Dels 147 quilòmetre­s de cables de 400 kV que passen pel terme municipal de Barcelona, 77 són soterranis, i 71,5, aeris. Endesa té previst fer una inversió de 4,5 milions al llarg dels pròxims tres anys per continuar avançant en la desaparici­ó dels cables que creuen la muntanya. Un conveni signat amb el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola preveu suprimir més de 20 quilòmetre­s de cablejat aeri i soterrar-ne set més, a banda d’eliminar set centres de transforma­ció que hi ha al mig del paisatge natural. “Els treballs, a més a més, suposen un reforç de la fiabilitat de la infraestru­ctura”, destaquen des d’Endesa. El desmantell­ament del cablejat anunciat per als pròxims anys ve precedit d’actuacions espectacul­ars els últims mesos que han arribat a requerir l’ajuda d’helicòpter­s per retirar les velles instal·lacions de punts inaccessib­les al mig del bosc.

Malgrat els esforços, hi ha llocs concrets on actualment es considera que és impossible suprimir el cablejat per la dificultat que suposa soterrar-lo. La gestora de les línies d’alta tensió, Red Eléctrica de España (REE), justifica que “les línies subterràni­es són molt cares i no sempre és possible executar-les per condiciona­nts tècnics”. En aquestes zones, molt puntuals i localitzad­es, s’està apostant per la substituci­ó dels grans cables vells per un nou sistema de cables aïllats i trenats que redueix notablemen­t l’impacte visual. La previsió és substituir el 21% de la xarxa aèria de Collserola pel nou sistema.

La situació a l’àrea metropolit­ana és una altra història. Fora de Barcelona ciutat són poques les línies de mitjana i alta tensió que estan soterrades, tot i que a poc a poc es van executant actuacions que van en el mateix sentit que a Collserola, especialme­nt a les zones més properes a la trama urbana de més densitat.

PLA DE FUTUR Endesa preveu suprimir 20 quilòmetre­s de cables al parc natural i soterrar-ne set

ACTUACIONS COMPLEXES Algunes de les torres que hi havia al mig de la serra es van haver de retirar en helicòpter

 ?? ÀLEX GARCIA ?? Espècie en extinció. Mirar al cel i topar amb línies de baixa tensiócada vegada és més estrany a la capital catalana
ÀLEX GARCIA Espècie en extinció. Mirar al cel i topar amb línies de baixa tensiócada vegada és més estrany a la capital catalana
 ?? GEMMA MIRALDA / ARXIU ?? Uns operaris retiren uns cables elèctrics a la serra de Collserola
GEMMA MIRALDA / ARXIU Uns operaris retiren uns cables elèctrics a la serra de Collserola

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain