La Vanguardia (Català)

L’entorn de Barcelona es reforça amb vuit subestacio­ns renovades

- D. GUERRERO

En lloc de torres, Red Eléctrica centra les seves actuacions per als pròxims anys en la millora de les subestacio­ns que hi ha a Barcelona i l’entorn metropolit­à. El soterramen­t de les estacions transforma­dores de mitjana tensió, com passa amb els cables, és un aspecte reclamat a l’entorn urbà més dens. A fora, passa a un segon pla.

La primera reforma prevista al pla de la companyia per al quinquenni 2015-2020 ja està executada, i va entrar en funcioname­nt a finals de l’any passat a la Zona Università­ria. La nova subestació, que transforma d’alta a mitjana tensió, s’ha construït sota terra, com es farà en el cas de tres subestacio­ns més: Cerdà, també a Barcelona, i Guixeres i TransBadal­ona, totes dues en aquesta última ciutat. Les altres quatre, com que estan més allunyades de la trama urbana més densa, continuara­n a l’aire lliure: Desvern (Sant Just), Santa Coloma de Gramanet, Can Jardí (Rubí) i Viladecans.

Els treballs consistira­n bàsicament en una renovació completa que permeti reforçar la fiabilitat del sistema i “connectar subestacio­ns entre elles”, segons explica el delegat de la companyia a Catalunya, Lluís Pinós. Amb la xarxa estructura­da com una malla, si una subestació falla, la supleixen les altres, i així es pot evitar que es repeteixi una situació com la de la gran apagada del 2007 a Barcelona. Tots els projectes pendents estan en procés de tramitació, i, segons Pinós, al llarg de l’any vinent s’executaran les obres.

El transport d’energia fins a les subestacio­ns de l’entorn de Barcelona té un eix fonamental: el de 220 kV que hi ha entre les subestacio­ns de Magraners (Lleida) i Begues (Barcelona). Després de la línia de molt alta tensió (MAT) posada en marxa a Girona el 2015, aquesta és la línia més important de Catalunya. La nova infraestru­ctura substituir­à l’actual, construïda fa quaranta anys i que ha quedat antiquada. Amb una inversió propera als 100 milions d’euros, el traçat de 184 quilòmetre­s travessa prop de 40 municipis, amb uns ajuntament­s que ja han donat el vistiplau al projecte després de mesos de negociació per allunyar els cables de mitjana tensió de nuclis urbans que s’han expandit al llarg de les últimes quatre dècades. Segons Pinós, “el traçat té el consens; ara només falta convertir-lo en realitat”. La previsió sobre el paper és la de començar els treballs de construcci­ó l’estiu de l’any que ve i enllestir-los en uns dos anys i mig.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain