La guàrdia de corps
Bonucci, Chiellini i Barzagli sumen gairebé 1.000 partits amb el Juventus
Fa vuit dies li preguntaven a Gianluigi Buffon sobre l’evolució del Juventus des de la final del 2015 fins a l’actualitat. És evident que el conjunt transalpí ha millorat en convicció i també en perill ofensiu, però hi ha un aspecte en què ha mantingut un nivell que ja era suprem. “Sempre hem tingut una bona defensa”, va argumentar el cèlebre porter. No li falta raó. Una defensa que només ha rebut dos gols en tota la Champions i que pot resultar determinant per protegir el notable avantatge adquirit en el partit d’anada al Juventus Stadium.
Casualment, mentre que Thiago Silva i Marquinhos, defenses del PSG, han estat durant anys en l’agenda blaugrana, cap dels amos de l’eix de la rereguarda de la Juve no ha sonat amb força per al Barça. No responen a l’ADN, esclar, però, a l’hora de defensar, n’hi ha pocs com ells. En els partits grans, si Massimiliano Allegri es decanta per una línia de quatre sol apostar per Giorgio Chiellini
El més car, Bonucci, va costar 15 milions, Chiellini va sortir per 2 milions i Barzagli per 300.000 €
i Leonardo Bonucci. Quan es decideix per col·locar tres centrals s’afegeix al tàndem Andrea Barzagli. Són un triplet de galons i una de les raons per les quals l’exporter Dino Zoff va assegurar que a la Juve no li pot passar el mateix que al PSG al Camp Nou. Entre tots tres acumulen gairebé 1.000 partits amb l’equip italià, i van costar menys de 20 milions en total. Aquesta és la seva història.
El doctor Chiellini. El Juventus va pescar a la casa del Fiorentina i va aconseguir els serveis del futbolista, ja fa dotze anys, per poc més de 2 milions d’euros. Va començar com a lateral esquerre i amb el temps s’ha demostrat que va ser tota una ganga. Integrat en la cultura del club i de la ciutat, va aconseguir, fa un parell de setmanes, el doctorat en administració i direcció d’empreses per la Universitat de Torí. La seva tesi es fonamentava en el model econòmic del club del Piemont. S’ha convertit en una institució a l’entitat, on ha jugat 428 partits i on és, als 32 anys, el segon capità després de Buffon. Els aficionats l’adoren, i encara més després del gol que va marcar en l’anada davant el Barcelona, partit en què es va retrobar amb Luis Suárez, que el va mossegar durant el Mundial del Brasil. El seu taló d’Aquil·les són les lesions, com la que li va impedir de jugar la final de Berlín.
El Bonucci. És el més jove dels tres centrals més habituals al Juventus (29 anys). Va jugar al Bari fins al 2010 i després va recalar a la Vecchia Signora per 15 milions. Ha tingut ofertes estratosfèriques per deixar la Juve. Tant Pep Guardiola com José Mourinho han pretès els seus serveis per al Manchester City i el United, respectivament, però ell ha preferit no moure’s d’Itàlia, entre altres raons pel seu fill Matteo, que fa un temps va tenir una delicada malaltia pulmonar. Pel seu estil de joc, menys rudimentari que el d’altres, el diari La Repubblica el va batejar com a Beckenbonucci, i a Torí també el comparen amb Gaetano Scirea, un mític exdefensa del club, ja mort, que té un carrer amb el seu nom al costat de l’estadi. Ha disputat 305 partits a la Juve. Bonucci és tota una garantia.
Barzagli, experiència a preu de saldo .Al mercat d’hivern del 2011 el Juventus va caçar un jugador tan eficaç com Andrea Barzagli (ara 35 anys) a un preu de saldo. L’italià li va sortir a la Juve per 300.000 euros, una quantitat que ja està amortitzada de sobres, atès que el futbolista ha jugat 220 partits amb la samarreta bianconera. Al seu país se’l coneix com la Roca o el Mur, i se subratlla la seva potència física i la professionalitat, que li permet a estar sempre a punt quan el requereix l’entrenador. Dissabte va jugar a Pescara, mentre Bonucci i Chiellini descansaven, amb la qual cosa si no s’alineen tots tres el més normal és que Barzagli hagi de començar des de la banqueta.