La Juve no és el PSG
La remuntada és possible. Mentre Messi es trobi en un camp de futbol, tot és possible. No va ser el màxim protagonista del partit de tornada davant el PSG, però la imatge de la seva celebració amb la grada va ser la més vista al món. Aquella nit va brillar Neymar, però tant el brasiler com Suárez tenen l’avantatge que hi ha molts defenses rivals preocupats per Messi.
Ara no serà igual. La gran diferència entre l’equip francès i el Juventus és que el PSG és un equip de mercenaris i el d’Allegri és un club amb una base forta de futbolistes italians al costat de bons fitxatges. Els francesos juguen una Lliga que ha millorat en els últims anys (només cal veure el paper del Mònaco en aquesta Champions) però que no és tan competitiva com el calcio: més avorrit, però més exigent.
La Juve sap defensar. Té ofici. Dels 90 minuts, n’hi haurà molts que no es jugaran. Els italians dominen el temps, i ja ha existit una remuntada. Hi ha un precedent. Allò del PSG va ser un partit rodó, perfecte, i es va aconseguir remuntar un gol en contra que va colpejar els jugadors, però la fe de Neymar va aixecar l’equip i l’eliminatòria. Amb el Juventus, un dels objectius és que els italians no marquin un gol. El Barça haurà de jugar amb molts davanters, com diu Luis Enrique, però amb un parell d’ulls posats darrere i en les transicions dels italians. En el partit d’anada no va jugar Busquets i demà serà a l’onze inicial, en un Camp Nou que creurà, amb molts aficionats, que passi el que passi no se n’aniran fins que acabi realment el partit. Els que van marxar abans de la gran remuntada no tornaran a fer-ho en aquesta ocasió.
El Juventus només ha encaixat dos gols a la Champions, però el Barça va disposar de tres ocasions molt clares
Els italians no són un equip de mercenaris, però la remuntada és possible; amb Messi, tot és possible
per marcar a l’anada. Iniesta va poder posar l’1-1 i, d’allà, en la següent jugada, es va passar al 2-0. Suárez i Messi també van tenir la seva oportunitat. El Juventus no és invulnerable. Cal crear l’ambient i posar-li intensitat i intel·ligència a parts iguals. Si la primera part acaba 2-0 qualsevol cosa és possible, però també va acabar així el dia del PSG i el gol dels francesos va dur a una clara davallada del Barça, que al final va acabar remuntant en els últims instants. A aquest Barça li van ser suficients vuit minuts per liquidar l’eliminatòria; vuit minuts màgics.
El partit de tornada davant el PSG va tenir més temps de repòs. Es va poder escenificar abans la capacitat d’intimidació, aconseguint resultats molt bons en la prèvia del partit. Aquest matx davant la Juve arriba amb poc temps de preparació. Davant la Real es van marcar tres gols, però també l’equip d’Eusebio va tenir les seves oportunitats i n’hi va endossar dos al de Luis Enrique, que ha de millorar en el control i en la defensa per encarar amb garanties la recta final de temporada.