EL RUM-RUM Inventar
Costa imaginar els èmuls de Steve Jobs sospirant per inventar alguna cosa en solitari
Diuen que la joguina que triomfarà a l’estiu és un gadget anomenat fidget spinner ;ielque més destaquen els que han donat la notícia és la “mala sort” de la seva inventora. “La inventora, Catherine Hettinger, va deixar caducar la patent per manca de diners i ara no veurà un ral pel seu invent”, es lamenten. I és que els inventors, com els poetes, sempre han provocat tendresa i adhesió. Fins i tot els més sapastres, com ara Franz Reichelt. Reichelt era un sastre que va inventar un vestit volador i el va patentar amb els seus estalvis. El 1912, quan la patent estava a punt de caducar sense haver aconseguit comercialitzar l’invent, l’home va pujar al primer pis de la torre Eiffel per provar el vestit volador amb un maniquí. Però al darrer minut se’l va posar ell mateix, per tal que tots poguessin apreciar millor l’efectivitat del seu invent, i es va llançar al buit. Es va matar. L’endemà, el diari Le Gaulois li dedicava un article prenyat d’emoció que val la pena llegir: és una joia.
Durant segles, molts adolescents han somniat a ser inventors com una manera atractiva d’aconseguir la glòria. El 1943, Carson McCullers expresava així els somnis de Mick, l’adolescent d’El cor és un caçador solitari: “Tornaria a casa dins d’un Packard vermell i blanc, amb les seves inicials gravades a les portes. Potser seria una gran inventora. Inventaria ràdios de la mida d’un pèsol que la gent portaria dins l’orella. I també màquines voladores que la gent es lligaria a les espatlles com si fossin motxilles i amb elles viatjarien en un obrir i tancar d’ulls fins a la fi del món. Sí, aquestes serien les primeres coses que inventaria”. Mick conjura així el tedi insuportable d’una ciutat petita i avorrida de Geòrgia.
Ja no deuen quedar gaires joves somniadors que sospirin per ser inventors. Potser tampoc queden ciutats avorrides. En qualsevol cas, costa imaginar els èmuls de Steve Jobs sospirant per inventar alguna cosa en solitari. Més aviat els veiem sospirant per hackejar algun organisme d’envergadura o per imitar el noi que va frenar el virus Wannacry. O també sospirant per muntar la seva pròpia i creativa start-up. Tot i que potser ja no sospiren. Sospirar és un d’aquests verbs que han perdut actualitat i semblen molt antics.
Pel que fa als inventors sense sort, aquests també han canviat: no crec que la Catherine Hettinger acabi tan malament com el sastre de París. Molt més pragmàtica (és de Florida), en comptes de lamentar-se ha muntat un crowdfunding a Kickstarter para recaptar diners i comercialitzar el seu invent. En diu l’“spinner original”. Bona jugada: podrà capitalizar l’estima dels qui lamenten que hagi perdut la patent i alhora aprofitar la promoció milionària que estan fent els que li han “robat” l’invent. De moment, ha recaptat 12.000 dòlars.