L’OCDE insta a experimentar la renda bàsica, però dubta de la seva eficàcia
L’organització creu que en certs països podria desprotegir els més febles
Una renda bàsica universal? Per què no? L’Organització per a la Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE) trenca un tabú. La institució reconeix que els actuals mecanismes de protecció social “tenen llacunes”, mentre que una transferència pública a tothom és un “mecanisme simple que no deixaria ningú sense ajuda”. Finlàndia, el Canadà i Holanda n’han començat a fer proves a petita escala.
Conscients dels reptes de la robotització, l’augment de les desigualtats i la precarietat de l’ocupació, els investigadors de l’OCDE han obert la veda. “Estem contents que en alguns països es facin experiments en aquest sentit, és un debat necessari”, diu a aquest diari Herwig Immervoll, economista sènior de l’organització. Però l’impacte d’aquesta mesura és objecte de discussió. D’acord amb un informe difós ahir, els seus efectes serien discutits. Amb guanyadors i perdedors.
Per calcular el seu import, els economistes de l’OCDE assumeixen com a punt de partida que la renda bàsica universal substituiria la majoria dels ajuts públics. Aquesta quantitat de diners s’atorgaria a tots els adults (fins i tot si treballen i excloent els jubilats) i a tots els menors, i sense haver d’afegir nous impostos per finançar-la.
I aquí comença el primer problema, perquè si es vol que l’impacte pressupostari sigui neutre, al final seria indispensable augmentar la pressió fiscal. “Qualsevol altra opció seria irreal. Caldrà pagar impostos sobre la mateixa renda i renunciar a incentius, de cap altra manera els números no surten”, adverteix Immervoll.
Quan l’Estat social no ajuda prou, aquest instrument beneficia més persones
Una altra sorpresa és que als països que tenen un sistema de protecció social generós (França, Finlàndia) la renda bàsica causaria un efecte pervers, perquè els col·lectius que perceben menys ingressos, tenen problemes de salut o estan en situació de risc, sortirien perdent amb el canvi. A França, amb una renda bàsica calculada de 456 euros per mes, el 30% de les llars més pobres disminuirien el seu nivell de vida. Al Regne Unit, amb 266 euros, el balanç seria negatiu per al 45% dels ciutadans.
En les economies que tenen escassetat d’ajuts públics (Itàlia i, en certa manera, Espanya) la renda universal bàsica desplegaria els seus màxims efectes positius: el 80% dels ciutadans millorarien els seus guanys. A més, al reemplaçar el subsidi d’atur (que fa que en ocasions a l’aturat no el compensi treballar), les persones podrien estar més disposades a acceptar llocs de treball que abans no es plantejaven, ja que s’acumularien salari i renda universal. “Però en cap cas no s’erradicarà la pobresa amb aquest sistema”, adverteix Immervoll.
Davant d’efectes tan dispars, l’OCDE insinua que seria més viable una tercera via, en la qual es mantindria l’actual Estat de benestar i s’atorgaria alhora una renda d’una suma inferior, durant un temps limitat i per a certs col·lectius. Per exemple, l’Estat podria concedir un crèdit, ingressant diners en un compte dels ciutadans, perquè ells gestionin el capital al llarg de la seva vida laboral, tant per formar-se com per invertir en nous negocis. La capsa de Pandora està oberta.