García Lorca no era a Urquinaona
‘La Vanguardia’ descobreix que la famosa foto del poeta a Barcelona va ser feta al Portal de la Pau
Aquesta fotografia precipitada de Federico García Lorca és un document bàsic d’un moment crucial en la relació amb Salvador Dalí. Per això mereix ser documentada amb rigor. I el rigor hi ha faltat.
El poeta va escriure a mà, a dalt a l’esquerra, la paraula Urquinaona, reforçada amb el signe d’admiració. Sempre que es reprodueix, el peu de foto indica que va ser feta en aquesta plaça barcelonina el 1927. Llibres fonamentals, com ara els d’Antonina Rodrigo i d’Ian Gibson, mantenen intacta aquesta informació. Jo l’havia donada per bona.
Sospitava que l’edifici que s’entreveu al fons podia ser la casa Sentmenat (s’aixecava entre Ausiàs Marc i la ronda de Sant Pere), però un dia em vaig adonar que no ho era. I vaig pressentir llavors si seria l’edifici de l’Espanya Industrial (que era al número 6 de la plaça, cantonada Roger de Llúria, 1). Així ho creia fins que recentment vaig trobar la fotografia de la casa i vaig rebutjar aquesta possibilitat.
Vaig insistir en la indagació, que ja es perfilava com un desafiament.
Un argument més hi afegia incertesa: l’autor de la fotografia. Un fotògraf de carrer a la inhòspita plaça Urquinaona? No hi va haver mai clientela, a diferència de la plaça de Catalunya o els voltants del monument a Colom.
La fotografia té poca qualitat i, a més, el fons hi apareix molt desenfocat. Per si fos poc, les branques dels arbres n’oculten una part. Però dos nivells superposats d’arcs alineats no formen un conjunt comú a les façanes barcelonines, i s’oferia com una pista fàcil de seguir. Per això em vaig inclinar a comprovar si corresponia a l’actual seu de l’Autoritat Portuària, al Portal de la Pau, a tocar l’estació de les golondrines.
Una bona i nítida imatge frontal d’aquest edifici, de poc temps des- prés que fos inaugurat com a embarcador i restaurant Mundial Palace el 1907, em va confirmar que anava ben encaminat. I ho facilitava el fet que aleshores encara no havien estat plantats els arbres, cosa que oferia una visió clara de la façana. Per a més seguretat, un fotomuntatge podia aportar més certesa a la teoria. I així es va confirmar, al final de fer-lo.
García Lorca, acabat d’arribar a Barcelona a finals d’abril o principis de maig del 1927, hi era de passada, després de proposar-se d’anar a corre-cuita a Figueres per passar uns dies amb un Dalí soldat. Feia un any que no es veien.
Aquesta imatge, convertida en fotografia-targeta ben realçada amb textos i dibuixos, va ser enviada per correu a Figueres. El significat del que havia traçat a mà el poeta enamorat i transfigurat en Sant Sebastià vessava al·lusions críptiques que només ells podien interpretar. I en aquest context cal situar l’al·lusió a Urquinaona reforçada amb un signe d’admiració; em pregunto: un error o un missatge?
Costa de creure que en la gens turística i inhòspita plaça hi hagués un fotògraf de carrer
La documentació sobre aquell moment crucial de la relació va resultar destruïda durant la guerra incivil i només ha quedat aquesta fotografia il·lustrada.
Vaig preguntar a Dalí si la seva pintura Crani atmosfèric sodomitzant a un piano de cua al·ludia a la seva relació amb García Lorca en aquell 1927. I quan em va contestar afirmativament, vaig voler saber si s’havia produït tal contacte físic, i em va confessar: “Sí, va intentar donar-me pel cul, però em va fer mal i ho vam deixar córrer”.