Els nous repartidors.
El 20% del trànsit de Barcelona s’atribueix al repartiment de mercaderies, que augmenta per les vendes per internet. Per atenuar aquest impacte, les empreses comencen a implantar vehicles més petits i ecològics.
Les bicicletes i els tricicles elèctrics amb un bagul de càrrega s’estan convertint en un element més dels carrers de Barcelona. Sense fer soroll les companyies de repartiment els han introduït en les seves rutines logístiques per donar resposta a la demanda de trameses provocada per l’hàbit de les compres per internet, que creix a un ritme del 20% anual.
Fins fa poc el recorregut habitual d’un paquet anava del magatzem a les furgonetes que el lliuraven directament en mans del client final. El tram abans d’arribar al destinatari final, conegut com l’última milla, és on s’han incorporat els mitjans de transport ecològics. La seva entrada en escena ha revolucionat l’esquema clàssic de la distribució de paqueteria lleugera.
El transport de mercaderies suposa al voltant del 20% del trànsit de Barcelona i es calcula que és el responsable de prop de la meitat d’emissions contaminants a la regió metropolitana. En un moment en què es multipliquen les accions per reduir el nombre de vehicles que circulen pels carrers de la ciutat a fi de rebaixar els nivells de contaminació, les microplataformes logístiques de distribució urbana es presenten com una de les solucions més efectives.
Es tracta d’una espècie de magatzems que es van inaugurar en l’anterior mandat com una prova pilot finançada amb fons europeus i de moment s’han consolidat en dos punts de la ciutat: l’estació de França i el mercat del Ninot. Des d’aquests dos llocs s’assaja el futur de la distribució urbana, que passa per fer el lliurament al client amb mitjans 100% sostenibles, bàsicament tricicles elèctrics que arriben fins a qualsevol racó de la trama urbana.
“La demanda d’entregues de compres per internet va a més. El que hem de propiciar des de l’administració és que les formes de repartiment siguin com més sostenibles i eficients millor”, resumeix la regidora de Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, Mercedes Vidal.
Un matí qualsevol a la microplataforma de l’aparcament de l’estació de França, Raúl Gallego ja reparteix capses de sabates a un establiment comercial abans de les nou del matí. Quan hi torna, Mirko Fringuli i Agustín Cortés acaben de descarregar la furgoneta que trasllada els paquets des del magatzem logístic de l’empresa fins a la microplataforma. Classifiquen per ordre d’urgència de lliurament i per zones de la ciutat amb gran habilitat i rapidesa. Llavors, en Raúl canvia el tricicle per una bicicleta amb espai davanter de càrrega. Hi fica bàsicament sobres i petites caixes de compres fetes per internet tant per a particulars com per a negocis i s’encamina cap al Poblenou, el seu espai de feina, que recorrerà durant tot el matí. Es mou tant per carril bici com per calçada i reconeix que “si t’agrada anar amb bici, cada dia t’ho passes bé amb la feina”. Alhora, Mirko Fringulli anirà amunt i avall de la Barceloneta, el Gòtic i el Born. De vegades es desespera. “Està ple de turistes; has de baixar de la bicicleta perquè no hi ha manera de moure’s per alguns carrers”, lamenta Fringulli. Per la seva part, Cortés porta paquets a botigues i oficines del passeig de Gràcia. Tots tres coincideixen a destacar els avantatges de la seva manera de repartir, més enllà de l’aspecte mediambiental. “Arribes amb la bici i aparques a la porta i l’entrega és molt més ràpida que amb la furgoneta”. A més, “t’escapes dels embussos i de la dificultat de trobar aparcament”.
MÉS EFICIÈNCIA La incorporació d’un intermediari per a l’última milla estalvia itineraris innecessaris
MOBILITAT MÉS SENZILLA
“Amb la bici aparques a la porta i fas el lliurament més ràpid”, destaca un repartidor
Tots ells treballen a les ordres d’Enric Gallifa, un dels creadors de l’empresa pionera en aquest tipus de repartiments a Barcelona. A Vanapedal, nascuda el 2010 com a resultat d’un projecte universitari, actualment serveixen a TNT, DHL i Stuart. Gallifa situa en una dotzena la flota mínima per fer sostenible el negoci sense ajuda de l’administració. En el seu cas, els serveis auxiliars d’assistència mecànica a les bicis de càrrega d’altres operadors els ajuda a quadrar els números a final de mes.
Quan una multinacional deixa d’utilitzar un petit proveïdor per assumir aquesta funció és que realment hi creu. I és el que ha passat amb Seur, que de treballar amb Vanapedal ha passat a tenir la seva pròpia microplataforma amb bicicletes de càrrega per repartir els seus paquets des d’un magatzem logístic instal·lat al costat del mercat del Ninot. “Han vist que és més rendible econòmicament”, resumeix Gallifa. El lloc es troba a prop del punt des d’on Amazon dona sortida als productes que lliura al comprador de manera ultraràpida en menys de dues hores. El repartiment és una tasca que tenen subcontractada a Seur i Ara Vinc. Fonts del gegant del comerç electrònic apunten que més de la meitat de la flota és elèctrica.
Les exigències de lliurament ràpid del comerç per internet estan obligant les companyies de repartimenta a reinventar-se. Els costos de tenir centenars de furgonetes fent voltes per la ciutat són enormes. Cada vegada es veuen més bicicletes de càrrega a l’Eixample, encara que al Gòtic és on ja comencen a ser majoria.“Ciutat Vella està evolucionant per necessitat cap aquest format”, apunta Mercedes Vidal. “Si hi ha espais que es converteixen en zona de vianants cal treballar en la implementació de microplataformes”. Els plans del govern municipal passen per estendre aquest sistema a altres punts de la ciutat. Gràcia és un dels barris amb més possibilitats d’acollir una altra plataforma i el pla de desenvolupament de les superilles també el té en consideració. El director de Mobilitat de l’Ajuntament, Adrià Gomila, té sobre la taula diverses anàlisis sobre el tipus de mercaderies que es reparteixen millor amb mitjans ecològics en l’última milla, el grau de subvenció que es requereix per garantir-ne la viabilitat... Els indicadors, assegura, són positius.
Més enllà de la capital catalana, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) està en ple procés de redacció d’un pla metropolità de mobilitat urbana, i en aquest marc “la millora de l’eficiència de la distribució en l’última milla és una prioritat”, segons el vicepresident de Mobilitat, Antoni Poveda. Es volen establir unes pautes metropolitanes perquè se segueixin les mateixes directrius a tot l’entorn de Barcelona. Per a les furgonetes falta uniformitat en els horaris i els criteris d’accés entre els diferents municipis, conclou Poveda, ja que els repartidors s’han d’atenir a diferents normatives segons la ciutat. Aquesta varietat dificulta l’eficiència. Mentre que a Barcelona el repartidor ha d’utilitzar una aplicació al mòbil, en una ciutat veïna ha de recórrer al vell rellotge de cartró.
EXTENSIÓ DEL PROJECTE L’Ajuntament planeja crear més plataformes de distribució urbana
VISIÓ METROPOLITANA
La normativa dispersa de cada municipi dificulta l’eficiència de la càrrega i descàrrega