ERC guanyaria i podria fer dues possibles majories
Esquerra tindria l’opció de l’actual bloc independentista o la de pactar amb totes les esquerres catalanes El PDECat empata amb Cs, el PSC supera els comuns, el PP resisteix i la CUP baixa a la meitat
El “cel mineral” a què al·ludia amb freqüència l’escriptor Josep Pla s’ha desplomat sobre l’escenari electoral català, que manté una correlació de forces petrificada malgrat els vaivens que puguin patir els diferents partits. L’últim sondeig de GAD3 per a La Vanguardia reflecteix justament aquesta mineralització dels dos blocs que es reparteixen a parts pràcticament iguals l’electorat català. En concret, el bloc independentista que formen Esquerra, el PDECat i la CUP mantindria l’actual majoria absoluta al Parlament (cediria un escó, de 72 a 71) i repetiria lleugerament a l’alça el contingent de vot que va aconseguir en els comicis del setembre del 2015: el 48,5% ara i un 47,8% llavors. Això sí, la correlació interna seria molt diferent: liquidada la fórmula de Junts pel Sí, només l’enlairament d’Esquerra en solitari blindaria la majoria absoluta sobiranista, ja que el PDECat i la CUP registrarien sensibles retrocessos (i, en el cas dels anticapitalistes, perdrien la meitat dels escons a la Cambra catalana).
La caiguda dels neoconvergents resulta especialment aparatosa si les seves expectatives es comparen amb els resultats de la seva última cita electoral, en coalició amb Unió Democràtica. Avui el PDECat aconseguiria a penes el 14,7% dels sufragis, cosa que suposaria menys de la meitat de la quota electoral que va obtenir en els comicis del 2012. I aquesta expectativa culminaria una caiguda sostinguda en la intenció de vot del partit de Mas i Puigdemont, que hauria perdut gairebé cinc punts des del juny de fa un any.
Esquerra, en canvi, experimenta una evolució inversa, ja que duplicaria folgadament la quota de vot i el còmput d’escons que va obtenir l’última vegada que es va presentar en solitari. En la cita del 2012 els republicans van obtenir un 13,7% dels sufragis i 21 diputats, mentre que ara aconseguirien gairebé un 29% de les paperetes i 43 escons. I aquesta posició preeminent d’ERC permetria al seu líder repetir l’actual majoria sobiranista, però també apostar per un eventual tripartit d’esquerres amb el PSC i Catalunya en Comú (la Catalunya Sí que es Pot del 2015).
En aquest sentit, el conjunt de partits que no donen suport a la independència (o directament la retes. butgen) repeteixen lleugerament a l’alça el seu còmput de vot del 2015. Si llavors els sufragis de Cs, PSC, CSQP i el PP sumaven el 48% dels sufragis (i el 50,5% amb l’extinta Unió), avui les expectatives conjuntes suposen un 49,7% de les papere- Tot i això, en aquest costat de l’espectre parlamentari els canvis són mínims, encara que significatius. D’una banda, el PSC recupera posicions i milloraria en un punt i un escó (de 16 a 17) el seu resultat del 2015. En canvi, Catalunya en Comú
RECUPERACIÓ SOCIALISTA
RETROCÉS DE LA CUP El PSC continua superant els comuns, que pugen un punt respecte al 27-S
Els anticapitalistes perdrien més de tres punts i la meitat dels seus diputats
EL CENTREDRETA El PP milloraria en un escó; Ciutadans en cediria dos i un punt en percentatge
VALORACIÓ DE DIRIGENTS
Junqueras i Puigdemont, els líders més ben puntuats i els únics que aproven
incompliria les optimistes expectatives que registrava fa un any, quan el sondeig de GAD3 li atorgava més del 14% dels vots i 18 escons. Actualment les previsions situen els comuns per sota del 10% en quota de vot (tot just un punt més que el 27-S) i els atorguen 12 escons, damisme. vant dels 11 actuals. Aquests resultats permetrien, tot i això, un eventual tripartit d’esquerres capitanejat per Esquerra, ja que les tres forces (amb el PSC i Catalunya en Comú) sumarien una majoria absoluta alternativa al Parlament de fins a 72 diputats.
Per la seva part, les formacions de centredreta d’àmbit estatal, Ciutadans i el PP, registren poques variacions. El partit d’Inés Arrimadas mantindria la condició de segona formació més votada (cediria un punt i dos escons, de 25 a 23, sobre el seu resultat del 2015), encara que, com a conseqüència de les distorsions de la llei electoral, disputaria amb el PDECat el rang de segona força parlamentària, malgrat que els neoconvergents obtindrien 2,2 punts menys en quota de vot. I, pel que fa al PP, la formació de García Albiol amb prou feines modificaria el seu suport electoral del 2015 (del 8,5% al 9,1%), encara que esgarraparia un escó més, i passaria d’11 a 12.
Aquestes expectatives electorals es registren en un context contradictori, marcat per una gradual millora en les percepcions sobre la situació econòmica i les seves expectatives, mentre que la situació política es viu amb un visible pessi- Gairebé un 58% dels consultats jutgen negativament la situació política (12 punts més que en el cas de la conjuntura econòmica) i les expectatives a un any vista mostren un empat entre els qui confien en una millora i aquells que esperen que empitjori.
Finalment, en el capítol de valoració dels dirigents polítics, es produeixen també poques variacions, encara que significatives. La principal és el fet que només els líders sobiranistes mantenen o fins i tot milloren la seva puntuació. Junqueras i Puigdemont continuen al capdavant i són els únics que aconsegueixen un aprovat, mentre que l’anticapitalista Anna Gabriel suavitza lleument el seu habitual suspens (que, malgrat tot, ha passat de l’1,6 de fa un any al 3,4 d’ara). El tercer líder més ben valorat, encara que perd dues dècimes, és el socialista Iceta (que, a més, rep l’aprovat dels votants de Ciutadans i dels comuns). El segueixen Xavier Domènech, que cedeix una desena però es beneficia de l’aprovat que li atorguen els electors de JxSí i la CUP, i Inés Arrimadas, que perd dues dècimes (però aconsegueix un notable entre els seus i un 6,7 entre els del PP). I tanca la llista el popular García Albiol, que aconsegueix un 2,7 i baixa una dècima amb relació a l’anterior sondeig.