La llei del referèndum apel·larà a resolucions de l’ONU i la Haia
La norma inclou un article que pretén emparar funcionaris i proveïdors de l’1-O
La llei del referèndum que presentaran demà Junts pel Sí i la CUP apel·la a resolucions de l’ONU i de la Haia per justificar la consulta unilateral. El text presenta la votació de l’1-O com “l’opció necessària” després de la “ruptura del pacte constitucional”, i incorpora un article per protegir els funcionaris i proveïdors que treballin en l’organització del referèndum.
La llei del referèndum que Junts pel Sí i la CUP presentaran demà al Parlament no només regularà els aspectes de la jornada de votació, sinó que busca justificar la via unilateral emparant-se en resolucions de l’ONU i la Haia i presentarla com a “resposta democràtica a la frustració generada per l’últim intent” d’encaix de Catalunya a l’Estat que va representar l’Estatut d’Autonomia del 2006.
La Vanguardia ha tingut accés a part d’un dels esborranys finals de la norma, que es manté guardat amb pany i clau, i que només coneixen íntegrament mitja dotzena de persones. La llei es tramitarà a finals d’agost, deixant en segona línia la llei de transitorietat, que inclourà tota la casuística post-referendum, que s’aprovaria després d’una victòria del sí. El xoc amb el Govern de Mariano Rajoy està servit i el recurs davant el Tribunal Constitucional anunciat per endavant així que la pretensió de l’independentisme passa per dotar la seva aposta de “normalitat” i deixar en evidència el PP. Es presenta el referèndum com “l’opció necessària” perquè els catalans decideixin el seu futur després de la “ruptura del pacte constitucional” del 1978, que representa l’“anul·lació parcial i la completa desnaturalització de l’Estatut”.
“S’han fet tots els esforços per trobar una via acordada” perquè els catalans decideixin “lliurement el seu futur”, afirma el text, però davant la negativa del Govern central el Parlament pren la “transcendental decisió” d’aprovar la “llei del Referèndum d’Autodeterminació” com a “màxima expressió del mandat democràtic de les eleccions del 2015.
El Govern insisteix que la cita de l’1 d’octubre serà el més semblant a una jornada electoral, però els redactors de la llei són conscients de la seva excepcionalitat i així ho traslladen en el text. Arrenca citant el pacte internacional sobre Drets Civils i Polítics aprovats per l’ONU el 1966, ratificats per Espanya el 1977, i que reconeix el dret dels pobles a l’autodeterminació, així com la resolució del 1999 sobre promoció del dret a la democràcia de la Comissió de Drets Humans de la mateixa institució i dictàmens del Tribunal Internacional de Justícia. El relat del preàmbul inclou resolucions del Parlament en les quals, des del 1989, s’expressa el dret de Catalunya a l’autodeterminació, de les quals només les últimes han estat suspeses pel TC.
La norma es desplega en un preàmbul, 34 articles, una disposició addicional i una final. El títol I serveix per emmarcar l’objecte de la norma que queda establert al seu article 1. Subratlla que la llei regula la celebració del referèndum d’autodeterminació a Catalunya i subratlla el caràcter “vinculant” d’aquest, “les seves conseqüències en funció de quin sigui el resultat i la creació de la sindicatura electoral de Catalunya”. Juntament amb la sindicatura, que substituirà la Junta Electoral, hi haurà una comissió de verificació internacional, formada per juristes i politòlegs. En el títol II s’estableix el caràcter “sobirà” de Catalunya i el seu Parlament. Així, l’article 2 proclama que “el poble de Catalunya és un subjecte polític sobirà i com a tal exerceix el dret a decidir lliu- rement i democràticament, la seva condició política”. A l’article 3, s’afegeix que “el Parlament de Catalunya actua com a representant de la sobirania del poble de Catalunya”.
A partir d’aquesta proclamació, la llei defineix el “règim jurídic excepcional dirigit a regular i garantir el referèndum d’autodeterminació de Catalunya”, i el situa “jeràrquicament sobre totes aquelles normes amb què pugui entrar en conflicte, en tant que regula l’exercici d’un dret fonamental i inalienable del poble de Catalunya”. Els redactors de la llei avancen així la seva determinació a continuar endavant amb el referèndum més enllà d’una suspensió del Constitucional. El Parlament ha aprovat en els últims anys una llei de consultes populars per via de referèndum (2010) i una llei de consultes referendàries (2014), totes aquestes anul·lades pel TC.
En qualsevol cas, la llei també pretén establir un suposat marc de protecció als funcionaris i treballadors públics, entre qui ha augmentat la tensió després de les querelles de la Fiscalia i els interrogatoris de la Guàrdia Civil; així com als proveïdors de serveis i material de la Generalitat, tenint en compte que avui dia no hi ha urnes, ni programa informàtic de recompte. L’article 3 estableix que “totes aquelles autoritats, persones i empreses que participin ja sigui directament, ja sigui indirectament, en la preparació, celebració i/o implementació del resultat del referèndum, queden emparats” per aquesta llei, ja que “desenvolupa l’exercici del dret a l’autodeterminació que forma part de l’ordenament jurídic vigent”.
Segons fonts de la majoria independentista, la resta d’articles recull els aspectes organitzatius i de gestió del referèndum, que seran desgranats al Parlament demà per diputats de Junts pel Sí i la CUP, com el cens, la constitució de les meses de votació o la posada en marxa de la bossa de voluntaris per exercir com a agent electoral.
En paral·lel, es posarà en marxa la campanya de divulgació de la llei amb més de 200 actes per tot Catalunya. La intenció de Junts pel Sí i la CUP és aclarir dubtes i “recollir possibles millores” que puguin plantejar altres partits o la societat civil abans que es tramiti al Parlament, una funció que també estarà disponible al web Garanties.cat.
El Govern defineix l’1-O com una cita electoral “normal”, però situa la llei per sobre de tota norma amb què topi