San Marino perd la seva riquesa al deixar de ser paradís fiscal
El petit país recorre als saudites per salvar el sistema bancari
Sembla una rendició. Des que van aconseguir la seva independència l’any 300 els habitants de la Serenissima República de San Marino han resistit a intents d’invasió de les famílies Malaspina i Montefeltro, així com els desitjos d’annexió de l’Estat Pontifici, però al final han hagut de capitular davant del col·lapse del seu sistema bancari i han demanat ajuda als inversors saudites. Aquests dies un grup àrab està negociant l’entrada en el Credito Industriale Sanremese (CIS), una entitat castigada, com la majoria dels sis bancs de la petita república, per una crisi econòmica sense precedents en la història recent d’Europa.
Durant anys el minúscul territori de San Marino, un enclavament al centre d’Itàlia, ha aconseguit sobreviure gràcies a l’opacitat del seu sistema bancari convertint-se en un paradís fiscal: anonimat, absència d’IVA, ús estès de xecs al portador, impost sobre societats a tipus ultrareduït.
En la seva edat daurada, a començaments d’aquest segle, els seus 35.000 habitants han pogut gaudir d’una renda per càpita de 53.000 euros, amb un increment de la riquesa, entre el 2000 i el 2008 del 116%. En aquella època, els actius financers del país eren gairebé 10 vegades superiors al PIB: una dependència que indicava una certa fragilitat de fons. I, en efecte, les amnisties fiscals del govern italià i les pressions internacionals per lluitar contra el blanqueig en poc temps han posat punt final al seu model econòmic.
Avui San Marino participa en els acords d’intercanvi d’informació tributària previstos en l’OCDE i ha deixat de ser un paradís fiscal. Amb conseqüències econòmiques desastroses. El PIB del país ha caigut des del 2008 un 30%, més que el de Grècia. Per primera vegada en la seva història recent San Marino ha patit una fugida de capitals: els dipòsits bancaris al llarg d’aquest període s’han reduït a la meitat i fa nou anys que van a la baixa.
Però a més, fruit de polítiques d’inversió poc encertades, la suma de crèdit de dubtós cobrament s’ha disparat fins als 2.000 milions d’euros, i tres quartes parts d’aquesta xifra és deguda a clients no residents. El 2010 aquests actius tòxics sumaven només el 15% del total. En l’actualitat són més de la meitat i equivalen al 125% del PIB. Cap altre país a Europa no té xifres similars.
La revisió duta a terme per les autoritats de San Marino sobre el sector bancari ha donat resultats inquietants: només un banc dels sis va superar l’examen i els test d’estrès. Per recapitalitzar el sistema es necessiten de forma urgent uns 500 milions d’euros. “Tots els titulars de comptes corrents poden estar segurs que no perdran ni un centau”, va haver de sortir a precisar públicament aquests dies el Secretari d’Estat per a les Finances, Simone Celli.
I aquí és on entren en joc els inversors de l’Orient Mitjà. Primer es va parlar d’un interès de Qatar, després dels Emirats Àrabs. Final- ment, un grup saudita, encara sense identificar, està a punt d’entrar en un dels bancs de San Marino per redreçar la situació, segons comenten a aquest diari fonts ben informades. La invasió dels àrabs no acaba aquí. CIS deu també molts diners a una altra entitat, la Cassa di Risparmio de San Marino, que podria entrar a formar part d’aquest esquema d’adquisicions estrangeres. Un tercer banc, Asset Banca, està en liquidació.
El vent per als inversors de l’Orient Mitjà en la petita República bufa a favor. El president del Banc Central de San Marino, Wafik Grais, és un economista egipci especialista en finances islàmiques. I el govern veu de bon ull l’arribada de capitals de fora. Simone Celli, al seu últim informe, va reafirmar l’exigència d’“obrir el nostre mercat als grans inversors estrangers. És interès estratègic crear oportunitats per incentivar els grans bancs o els grans fons a invertir en el sistema bancari actual de San Marino”.
La república pretén ara convertir-se en un hub de centres financers d’alt valor afegit amb capacitat per competir amb actors globals. Però el govern reconeix que en els anys passats hi va haver una gestió “no gaire encertada i poc enfocada a les pràctiques internacionals de gestions del risc”.
“L’economia San Marino sempre s’ha basat en la il·legalitat aliena”, es queixa el periodista d’investigació Antonio Fabbri. La justícia ha acabat prenent mesures. El 2016 es van confiscar béns fruit de blanqueig per una xifra de 12 milions d’euros. I el gener d’aquest any, un tribunal va congelar 70 milions d’euros procedents de corrupció i operacions il·legals reconduibles al cercle de l’actual president del Congo Brazzaville, Denis Sassou-Nguesso.
CRISI ECONÒMICA En menys de deu anys el petit país ha perdut un terç de la seva riquesa, més que Grècia
FUGIDA
Com que ha deixat de ser un paradís fiscal, els dipòsits de la banca s’han reduït a la meitat
FRAGILITAT
Hi ha 2.000 milions d’euros de crèdits morosos i els saudites negocien un rescat