Dos de cada deu universitaris s’equivoquen de carrera
Enginyeria, Filosofia i Arquitectura és on hi ha més canvis
Després de tota una vida pensant que era la carrera de la meva vida i tot just començar m’estavello”, resumeix Max Schmid, jove de 19 anys que acaba de passar un any poc predictible. Es va enlairar com a futur enginyer aeroespacial, amb la convicció dels seus interessos i la garantia de la seva capacitat, però les seves expectatives es van polvoritzar el primer trimestre; va travessar un desèrtic planeta per reiniciar l’enlairament en una altra facultat. “Estic desitjant matricular-me i molt més començar les classes”.
El trajecte de l’abandonament el recorren dos de cada deu estudiants a Espanya i és més gran en carreres en les que la nota de tall no és excessivament exigent, però en les que els plans d’estudis o els requisits de permanència (aprovar la meitat de les assignatures per passar a segon) sí que ho són, com és el cas de les enginyeries, arquitectura, filosofia o humanitats. Aquest percentatge, que ha baixat des que s’ha implementat el pla Bolonya, no indica un abandonament dels estudis superiors, és a dir, estudiants que deixen la universitat i ja no tornen. Encara que no es disposa de prou estudis, les universitats consultades indiquen que la major part d’alumnes reingressen en una altra carrera universitària dins o fora del mateix centre. Cal dir que els dobles graus (Infantil i Primària, ADE i Dret, Criminologia i Dret, Matemàtiques i Informàtica, Enginyeria i Física... etcètera tenen una taxa baixíssima d’abandonament).
“La desorientació professional, la gran varietat de titulacions i el nivell inesperat de dificultat acadèmica expliquen l’abandonament del primer curs”, indica el vicerector de política educativa de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Antoni Ras. En el cas de les enginyeries i arquitectures el nivell d’incidència supera el 35% als campus espanyols (a la UPC és del 30%). Són carreres que tenen requisits de permanència vinculats a l’aprovació de matèries (mínim dos assignatures el primer any i superar el primer curs el segon any) i un nivell d’exigència alt. La carrera que va iniciar Max, Enginyeria Aeronàutica, té una deserció de l’11%, però la seva cosina germana, Tecnologia Aeroespacial, al campus de Terrassa és de l’1,7%.
Max va sentir sempre fascinació pels coets i els aeroports. El seu dormitori és un mut testimoni de tots els objectes que ha col·leccionat en la infantesa. Així que no va dubtar mai que estudiaria una carrera que l’encaminaria cap a la construcció de naus, el disseny de rutes de vol, la gestió de l’espai aeri, el manteniment de pistes d’enlairament, hangars, torres de control, accessos de viatgers, l’administració d’aeroports... gairebé tot això s’incloïa en els plans d’estudi d’Enginyeria Aeronàutica del campus de Castelldefels de la UPC. “Les meves notes en Matemàtiques i Física van ser altes durant batxillerat i vaig obtenir una bona nota en les PAU encara que no la necessitava per a aquesta carrera”, relata. Així que a l’interès se sumava la capacitat. “I prestigi. Jo deia ‘Enginyeria Aeroespacial’ i tot eren exclamacions al meu voltant”.
Però no va funcionar. “Des del minut zero vaig veure que no era cosa meva. Les matemàtiques eren diferents a l’escola i jo no havia escollit química en el batxillerat quan per a l’enginyeria és essencial”, recorda la falta d’informació prèvia (bastant comú fora d’això) que el va perjudicar. “No veia avions gens ni mica, em deia que amb els finals em motivaria, sentia que em deien ‘això és només el principi...’. Em vaig obligar a estudiar, però vaig deixar d’enganyar-me”. Per Nadal va prendre la decisió.
“Després de tota la vida imaginant-te en aquell món, el pal va ser enorme”. L’orientació a secundària és una de les claus que expliquen les desercions que es donen, d’altra banda, en xavals que estan en procés de maduració. Per això Ensenyament ha reforçat els programes d’orientació professional als instituts.
Una vegada als campus, els alumnes es troben amb l’exigència d’un nivell acadèmic alt (raó per la qual recorren a acadèmies). I mancats de guia. “Passen del control d’educació secundària a un espai en el qual se’ls suposa una maduresa i autonomia que no han adquirit”, indica Ras. A la UPC, els primerencs compten amb tutors. No obstant això, el vicerector parla del repte que suposa per als docents –la majoria persones molt grans– la diferència d’edat. “Un estudiant de 18 veu el de 58 més gran que els seus propis pares, mentre que molts professors es queixen que els estudiants no són com els d’abans”, assenyala. Segons el seu parer, tutors de 30 anys connectarien millor amb els nous alumnes al compartir un llenguatge generacional. Ras lamenta que es perdessin recursos com els d’Enginycat (2000-2012), un pla exitós de foment de les enginyeries que, entre altres iniciatives, oferia a alumnes d’últims cursos tutoritzar els de primer a canvi d’una beca i una petita retribució. A certes facultats de la UPC hi ha programes de mentories (Informàtica i Telecomunicacions), i en totes s’estableixen plans d’acollida.
“Jo no vaig tenir mentor”, indica Max, “i no recordo el nom del meu tutor, ni crec que ell em conegués. Tampoc hauria canviat la meva decisió.
“La meva habitació és plena de màquines que volen com avions i coets”
“Des del minut zero vaig veure que no era per a mi, encara que fos bo amb la física i les mates”
No em vaig acomiadar de ningú. Simplement, no em vaig matricular per al següent trimestre. Llavors es va posar en contacte amb mi un professor molt amable. Vam estar parlant, però jo tenia clar que no era cosa meva”. Aquest estudiant no representa l’alumne prototípic d’abandonament si mirem l’origen dels seus estudis (batxillerat) i la seva nota de PAU (9,4). Segons un informe de la UPC, el perfil d’abandonaments és més gran entre els que procedeixen de l’FP o tenen notes baixes de selectivitat.
A la tornada de les vacances, Max va passar un difícil període. “Va ser horrible. No has de fer res més que enviar currículum. El lleves tard, et sents inútil, mires de quedar però els teus amics estan estudiant o tenen els seus plans amb els companys de facultat. Tu estàs fora de tot”. Va trobar feina en el Tennis Barcelona, a l’àrea de comunicació i patrocini, que li va permetre connectar amb una de les seves aficions inadvertides. “Sempre vaig treure bones notes en redacció”. Així que ja ha realitzat les proves admissió a Comunicació Audiovisual a la Universitat Internacional de Catalunya (UIC). “Estic emocionat. Tinc moltes ganes que arribi el setembre”.