Sobreviure a l’èxit

AQUESTA setmana el Financial Times va publicar una foto impressionant de la Fontana di Trevi de Roma plena de gent, com si es tractés del metro de Tòquio en hora punta. El turisme ha passat de ser percebut com un mannà imprescindible a considerarse una plaga bíblica. Sobretot a les ciutats d’èxit –gairebé sempre capitals amb una història que les converteix en icones globals– que temen la pèrdua de la identitat, l’expulsió dels veïns i la deshumanització. El Consistori de Barcelona ha intentat amb prohibicions (la negativa a concedir llicències a nous hotels), limitacions (la congelació del pressupost de Turisme de Barcelona) i traves (taxes als creueristes que cobra la Generalitat) frenar el creixement turístic sense massa èxit. No és fàcil abordar el problema, però sobren discursos populistes i falten estratègies intel·ligents. I es requereixen consensos: el turisme és una indústria i resulta evident que tots els sectors s’han d’asseure a la taula.

La qüestió és complexa, perquè el turisme s’ha fet global i els ciutadans pensen que moure’s pel planeta forma part de la seva vida. Fins i tot en l’epicentre de la crisi, la gent viatjava i en les enquestes es comprovava que el personal estava disposat a prescindir de moltes coses però no d’anar-se’n uns dies de vacances. Fa vint anys es registraven poc més de 500 milions de viatges turístics; l’any passat la xifra va ascendir fins als 1.235 milions, segons l’Oorganització Mundial del Turisme. Venècia és exemple d’una ciutat que ha mort d’èxit, perquè s’ha quedat sense venecians, expulsats pels turistes. A Barcelona som a temps de buscar solucions per fer el turisme sostenible, reforçar la identitat de la ciutat, fer que la taxa turística redundi directament en els veïns i invertir en cultura per aconseguir disposar d’un viatger de qualitat. Més difícil serà quan fins i tot tinguem els robots fent turisme, com passa en l’última novel·la futurista de Pablo Tusset (Sakamura y los turistas sin karma).