El dilema Murray
Andy Murray, frenat per una temporada negra, diu haver deixat enrere els seus problemes de maluc
L’afició britànica està amb l’ai al cor davant les incerteses que desperta el seu campió a les portes d’un torneig de Wimbledon en el qual participaran en plena forma Federer, Djokovic, Nadal i Wawrinka, en contraposició amb la temporada del tennista escocès, que no sembla trobar el seu joc malgrat comptar amb l’ajuda d’Ivan Lendl.
Una vegada, fa més de trenta anys, Ivan Lendl (57) va dir: –L’herba és per a les vaques. No era l’únic a afirmar-ho. El mateix opinava Guillermo Vilas. I també els tennistes espanyols, en general.
Aquells eren els anys vuitanta. I Lendl, fabulós en terra, fins i tot en asfalt, era una nul·litat sobre l’herba.
Així pensava aquell home. I allò tenia sentit. Havia guanyat tres vegades a Roland Garros i a l’Open dels Estats Units, i dues a l’Open d’Austràlia. Tot i això, Wimbledon se li entravessava. Havia estat així, almenys, fins que va desenvolupar el seu servei i la seva volea. Amb aquelles noves armes –noves per a ell–, Lendl va arribar a disputar dues finals a l’All England Club (1986 i 1987). Va perdre totes dues. Però va crear un pòsit, una experiència.
I amb aquesta experiència, intenta reconstruir Andy Murray (30).
Murray, el deixeble de Lendl, ho reconeix.
Per ell, aquest està sent un mal any. Potser, la ressaca d’una temporada fabulosa, la del 2016.
Ho diuen els seus resultats. Ha caigut en primera ronda en dos dels seus tres últims tornejos. Ho diu l’estadística: aquest està sent el pitjor inici d’any d’un número u des del 1999 (Pete Sampras). I ho diuen les seves lesions dels últims temps. Un problema al colze que el va tenir quatre mesos sense poder treballar el servei. I un problema al maluc que li va impedir de disputar un parell de partits d’exhibició en aquesta mateixa setmana.
Per culpa de totes aquestes qüestions, fa un temps que els aficionats britànics es mosseguen els punys. Tant de temps esperant el seu messies, el britànic que els tornarà la glòria en el tennis, i ara l’home s’avaria.
–Però el maluc ja no m’afecta. En realitat, és un problema que arrossego des de la joventut. Ara em sento perfecte. Preparat per disputar els set partits del torneig. El que no negaré és que ha estat una
LA PRESSIÓ Nadal, Djokovic i Wawrinka s’han tirat a sobre de l’escocès, que avui debuta contra Bublik EL TÈCNIC “L’herba és per a les vaques”, deia Lendl als anys vuitanta; avui és l’assessor de l’astre escocès
situació estressant. Aquest és un torneig extraordinàriament important. I el no poder entrenarme per uns dies em va generar molta preocupació –va dir Murray ahir.
Així, sota aquests paràmetres, arrencarà avui l’home, el defensor del títol, el líder mundial. L’espera el kazakh Alexander Bublik. El 134è del món. I per tant, un desconegut. I, per tant un perill. Com juga? Quines són les seves debilitats? Les seves facultats?
Abans no s’han enfrontat mai entre si.
–I com porta la pressió, la possibilitat de perdre el número u en les pròximes setmanes? –se li preguntava ahir.
Murray té Djokovic, Wawrinka i, sobretot, Nadal, bufant-li el clatell.
–Procuro no pensar en això ara. Potser ho faré més endavant, tal com avança el torneig, si veig que aquests noms continuen endavant en el quadre.
A diferència de Murray, la resta sembla últimament inspirada. Djokovic acaba d’adjudicar-se el torneig d’Eastbourne. Wawrinka va estar formidable a Roland Garros: tan sols va cedir a la final. I Nadal, el millor tennista de l’any, ha passat alguns dies preparantse en una pista d’herba a Mallorca.
–Era millor això, acostar-se lentament a l’herba, en comptes de continuar estressant-me, jugant per exemple a Queen’s. Després de Roland Garros, no podia continuar competint –va dir Nadal dissabte, quan va atendre la premsa.
Roger Federer no ho veu d’aquesta manera. I a un tennista com aquest convé escoltar-lo: ha guanyat set vegades a Wimbledon:
–Djokovic i Nadal poden guanyar perfectament aquest torneig. Però si Murray està al màxim físicament, ell serà el gran favorit.
Tot això, Murray ho relativitza. L’escocès pensa en tennis, però també camina amb la ment en un altre lloc. Ahir anunciava que serà pare per segona vegada:
–No l’afecta això? –li van preguntar els periodistes.
–Hi estic acostumat. Tinc una família gairebé des dels meus primers anys al circuit.