A través del mòbil
El Metropolitan Museum de Nova York obre una exposició feta exclusivament a partir d’imatges i vídeos dels smartphones
Coincidint amb el desè aniversari de l’aparició de l’iPhone, el museu Metropolitan de Nova York presenta una exposició d’imatges i vídeos realitzats fent servir únicament el telèfon mòbil.
Sense connexió de xarxa, tot i que connectats a la realitat immediata.
Qui no té un telèfon intel·ligent? Què seria avui de l’art sense Donald Trump? Com es desenvoluparia la creativitat si aquest magnat de fals tupè ataronjat no ocupés la Casa Blanca?
Totes aquestes preguntes sorgeixen davant el desplegament visual –s’hi inclouen vídeos i fotografies– que es desenvolupa al Metropolitan Museum de Nova York.
La sala dedicada a aquesta mostra té la capacitat de deixar sense cobertura els telèfons mòbils, malgrat que les imatges exhibides es van realitzar amb aquests aparells omnipresents.
Aquest dijous es va complir el desè aniversari de la irrupció de l’iPhone, l’smartphone que és la part que representa el tot. Els aparells telefònics amb càmera gaudeixen d’una influència determinant en el canvi de la conducta social i dels hàbits. Com s’acostuma a dir, hi ha un abans i un després.
Però no només ha canviat la manera de relacionar-nos. També aporta un efecte transformador en el món de l’art. Com a mostra, aquesta exposició, inaugurada la setmana passada (es prolonga fins al 17 de desembre), que significa l’enaltiment de les fotos i vídeos fets exclusivament amb telèfons intel·ligents.
Es titula Talking pictures, imatges parlants, i consisteix precisament en una conversa entre artistes a partir dels temes i les preocupacions del dia a dia.
En concret, entre dotze parelles, cada una de les quals va establir un diàleg al llarg de cinc mesos, del novembre del 2016 a l’abril passat.
La idea va partir de la comissària Mia Fineman, responsable de la secció de fotografia al Met, i va consistir a convertir en matèria d’exposició una cosa que ja és quotidiana i efímera, que consisteix a parlar als altres a través de les imatges captades amb el telèfon. Un material sense més pretensions i que existeix només per a un moment determinat, i que després desapareix.
Uns artistes fan una mena de crònica de les seves vides a partir de l’intercanvi de múltiples imatges diàries. D’altres apliquen un sistema més metòdic, d’estricta trucada-resposta. De vegades són fotos de captures de pantalla de missatges de text, en d’altres incorporen pintures creades expressament per al projecte (Cynthia Daignault i Daniel Heidkamp). Aquestes xerrades es presenten en diversos formats. Hi ha dues mostres de fotografies penjades a la paret, quatre monitors de vídeo, una videoprojecció, tres tauletes on es passen les imatges i tres llibres impresos.
“L’efecte és un flux de consciència visual, versió diarrea verbal, plena de jocs de paraules i imatges que de vegades parlen una a l’altra o mostren la seva disconformitat”, segons la descripció del web The verge.
D’entrada sorgeix la conversa, relatada en 122 fotografies, entre Manjari Sharma i Irina Rozovsky. Quan Sharma va contactar amb Rozovsky, el primer que li va dir és que estava embarassada. Sorprenentment, aquesta li va respondre que ella també esperava un nen, amb una diferència escassa d’un parell de setmanes. Al llarg de les imatges es transita des de l’ecografia fins a després del part.
Aquest factor personal tan essencial impregna el recorregut, però això no impedeix la presència del fil conductor, que no és cap altre que el període electoral als Estats Units i l’oposició unànime a Trump i el trumpisme.
No és una exposició per als adoradors de l’actual president del país. Allà només hi veuran el que anomenarien com a fake art, fals art. Hi predomina un ambient d’activisme –“el futur és estúpid”– al llarg del recorregut. S’hi reiteren les manifestacions. Els lemes reivindicatius marquen l’intercanvi entre Rob Pruitt i Jonathan Horovitz. “Trump promet escalfament global i aire tòxic”. Una de les xerrades més eloqüents, políticament parlant, és la que mantenen Nicole Eisnman i A.L. Steiner. “A tu no et falta poder”.
La documentalista Laura Poitras va deixar de respondre a Teju Cole després de la victòria de Trump. Teju, davant d’aquest silenci, tanca el diàleg enviant imatges de fotos com a gest de consolació.
La crònica d’una època.
L’experiment consisteix en una conversa a base d’imatges entre dotze parelles de creadors