Els temes del dia
Les conseqüències del creixement exponencial del comerç digital, i la crisi econòmica i política del Brasil.
EL país més poderós de l’Amèrica Llatina, Brasil, passa per una crisi econòmica i política d’incert futur. Diluïda l’època de bonança de les presidències de l’esquerrà Partit dels Treballadors (PT), amb Lula da Silva, entre el 2003 i el 2011, i Dilma Rousseff, acusada i destituïda fa deu mesos per irresponsabilitat fiscal i ineptitud macroeconòmica enmig de l’escàndol per la corrupció de l’empresa Petrobras, l’actual presidència del conservador Michel Temer, acusat per la Fiscalia d’haver cobrat suborns per 10 milions d’euros, sembla tenir els dies comptats. Mentrestant, l’economia del país amb prou feines aconsegueix sortir del col·lapse de dos anys de caiguda del 8% del PIB.
Pendent d’unes reformes estructurals que els governs del PT no van emprendre –canvi del sistema de pensions, estabilització del deute, desregulació del mercat de treball–, l’actual Govern de Temer tot just ha aconseguit baixar els tipus d’interès del 16% al 10% i el descens de la inflació del 10,7% al 4,2%. Però les tensions provocades per l’elevat deute –privat i públic– que no para de créixer, així com l’espectacular caiguda del consum amb prou feines li confereixen marge d’actuació. I el creixement del PIB, que va ser de l’1% en el primer trimestre del 2017, sembla que ha tornat als números vermells, mentre els ajustos fiscals empresos paralitzen la inversió. A més, els anuncis de les reformes, inclosa la prohibició que la despesa pública superi la inflació en els propers 20 anys, i el seu debat parlamentari, han generat una onada de protestes que no auguren res de bo.
En aquest escenari, les eleccions presidencials brasileres, previstes per al 2018, es presenten amb un resultat del més incert, amb la cúpula conservadora perseguida per les incessants acusacions de corrupció i amb l’investigat expresident Lula encapçalant els sondejos si finalment decidís presentar-se. Amb uns comicis a la vista, és molt difícil que el Govern emprengui amb l’energia deguda les reformes i les mesures d’austeritat que se li exigeixen des dels centres d’opinió internacionals. I en aquestes condicions, la pèrdua d’un any pot resultar dramàtica per al futur del país més ric en matèries primeres de l’hemisferi sud del continent americà.
Les reformes que ha d’emprendre el Brasil per recuperar el to que se li pot exigir necessiten capacitat política de convenciment que l’austeritat d’avui és el creixement del demà. Però la complicada estructura social del país dificulta a l’extrem una actuació d’aquest abast. Això explica la desconfiança que genera un dels països més bonics i més dinàmics del món.