L’edat del creixement
“Viure bé, sentir-se millor”, un programa que concep la tercera edat com una etapa de creixement personal
Un nou programa persegueix l’aprofitament de la nova etapa que s’obre als jubilats en el nostre temps.
Excepte Hisenda, sembla que la resta del món continua pensant que s’envelleix a partir dels 65, i això no és veritat. Ho diu Javier Yanguas, investigador de l’Institut Gerontològic Matia, que combat els mites que vinculen la vellesa amb un període negatiu i de pèrdua. La significació de les edats ha canviat, subratlla, no és el mateix avui tenir setanta anys que fa dues dècades, com no és el mateix tenir-ne trenta. Si es pren com referencia la jubilació, moltes persones tenen un llarg temps de vida per davant, un període que ha de ser considerat com una etapa de creixement personal.
Montse Ricou té 73 anys i gaudeix dels moments de solitud. “M’encanta pensar i reflexionar, estar bé amb mi mateixa, per fi tinc el meu propi reconeixement”. Amb la Montse, deu dones concloïen la setmana passada un programa anual organitzat per l’Obra Social La Caixa, l’estructura del qual dona compte dels seus objectius: “Viure com jo vull”, “Viure en positiu” i “Viure és descobrir-me”.
Una filosofia que parteix de la capacitat humana de créixer fins a l’últim dia, molt allunyada dels programes tipus pensats per a la tercera edat en els quals batega, explica Javier Yanguas, director del programa, una visió plena d’estereotips negatius. Les activitats basades en el que es coneix com “l’envelliment actiu” destil·len aquesta idea de manteniment, no de creixement, que a moltes persones els fa sentir incòmodes.
“M’emporto –explica Fina Arqué en aquesta sessió final del programa–, aquesta recerca de la pau interior. Tots la tenim però cal saber-la buscar, i intentar que el que ens envolta no ens la pertorbi”. Aquestes onze dones han recorregut juntes durant aquest curs tot el programa que ha anat a càrrec de Maite Serret, la psicòloga que ha plantejat i guiat els debats. Són tot dones simplement perquè cap home no s’hi ha apuntat. Totes volen que el programa es repeteixi, però es repeteixi o no elles ja són amigues.
Evidentment, complir anys comporta pèrdues, minves, però hi ha moltes altres maneres de mirar. “Si ens deixem portar pels mites i els tòpics negatius, els acabarem interioritzant per a nosaltres mateixos”, assenyala Yanguas. Maite Serret ha acompanyat aquest grup a reflexionar sobre elles mateixes, sobre les seves motivacions, sobre el compromís amb la vida, sobre la vulnerabilitat i la complicitat o sobre el control del trajecte vital.
Unes reflexions que en moltes ocasions no s’han realitzat abans, en un societat que encotilla quan es tracta de fer el que “toca”.
No es tracta d’un procés d’autoajuda, sinó d’un espai de reflexió i de comunicació honesta. Han parlat també de la vulnerabilitat, de la seva i la dels altres perquè a l’expressar-ho els treu força. Totes subratllen que han après a dir que no, o almenys ho diuen molt més que abans. Han sentit alegries i penes al parlar-ne, del trajecte realitzat, dels fills, les parelles, del que es va fer i no es va fer..., i tot s’ho emporten per continuar pensant, caminant i fent. I també han posat fil a l’agulla per emprendre noves coses, en aquest exercici de compromís amb la vida. Escriure, emportar-se una amiga de vacances, tirar les coses inútils de casa o ballar sevillanes.
El primer que cal subratllar és que les persones grans no són iguals, les diferències augmenten a mesura que avancem en la vida, assenyala Javier Yanguas. per la qual cosa no es poden posar clixés. Avui s’hauria de parlar de l’adultesa –per exemple, per a una persona que fa poc que s’ha jubilat-, i tampoc no són les mateixes les necessitats d’una persona de 65 anys que una de 90, com no és el mateix tenir-be 25 que 50. En l’Espai Caixa del barri de Gràcia el curs acaba amb cava i coca. No hi ha comiats perquè continuen veient-se, i ja estan connectades en un grup de WhatsApp. Unes havien treballat fora de casa, d’altres no. Totes s’emporten aquest petit viatge al món interior que
Contactar amb el propi desig, saber dir que no, buscar la pau interior són claus per controlar la vida
és l’eina fonamental per avançar.
El programa parteix d’una cosa que els estereotips no deixen veure. Les persones grans, assenyala Yanguas, també volen contactar amb el seu desig, sentir-se fortes, desenvolupar projectes. Hi ha moltes oportunitats i recursos personals. I per començar no s’ha de creure el que es diu sobre l’edat, és necessari espolsar-se l’edatisme, aquesta discriminació en funció dels anys que campa al seu aire i contra la qual encara molt pocs aixequen la mà.