Estiu calent per a Macron
El president aprovarà per decret la rebaixa de drets dels treballadors
El Govern francès ha començat a revelar els seus plans de reforma laboral que preveu aprovar al juliol sense debat parlamentari, pel procediment anomenat “d’ordenances”. En les últimes setmanes el Ministeri de Treball ha rebut per separat les centrals sindicals per escoltar els seus punts de vista, però sense revelar quines són les seves intencions. Muriel Pénicaud, la ministra de Treball, va presentar dimecres algunes pistes del que es vol fer.
En termes generals es tracta d’aprofundir en tres grans aspectes. El primer és l’erosió del principi general pel qual, en cas de conflicte entre dues normes, es prioritza la més favorable al treballador. El segon, la facilitació de l’acomiadament. I el tercer, flexibilitzar els contractes de treball.
Els tres aspectes són presents en els objectius, encara no del tot precisats, de derogar convenis col·lectius de ram a través d’acords d’empresa, la limitació de les indemnitzacions per acomiadament improcedent, la fusió de les institucions representatives dels empleats avui organitzades en diversos àmbits, l’ampliació dels criteris per considerar que una empresa està en dificultats i pot emprendre reduccions de plantilla i l’ampliació de les possibilitats per formalitzar un contracte temporal, entre d’altres.
Tot això s’organitzarà en diversos paquets i se sotmetrà al parlament entre el 24 i el 25 de juliol, per a una aprovació general i sense debat, procediment poc democràtic, però previst en casos d’urgència. En l’últim sondeig, el 58% dels francesos es declaraven hostils a aquest procediment. Un altre 61% es declarava en contra de la limitació de les indemnitzacions.
Per la CGT, el sindicat més rebel, la filosofia d’aquesta reforma és “la idea segons la qual els drets col·lectius són responsables de l’atur”. Aquesta central, la segona del país i primera al sector públic, ja ha convocat una jornada de protesta i vaga per al 12 de setembre, uns dies abans que la reforma entri en vigor.
Per a la gran patronal (Medef) el sentit d’aquesta reforma és posar fi a “un infern reglamentari d’una rigidesa única al món”, en paraules del diari conservador Le Figaro, que reproduïa la setmana passada en un editorial una afirmació que Emmanuel Macron va repetir moltes vegades en la seva campanya electoral: “França (10% d’atur) és l’únic gran país gangrenat per l’atur de masses”.
Davant la idea d’una França atàvica en la seva manera de funcionar, la realitat és que fa quaranta anys, des del govern de Raymond Barre el 1977, que al país s’apliquen reformes del mercat de treball. Si el 1980 el 90% de l’ocupació creada eren contractes indefinits, actualment el 86% dels nous contractes són temporals, parcials o provisionals, una dada que il·lustra tot el que ha plogut des d’aleshores.
La diferència de França és més aviat la resistència social que aquesta línia ha trobat sempre i que ha obligat els diversos governants a acabar aplicant fórmules menys dràstiques que en altres països. Macron vol acabar precisament amb això i, a diferència del seu predecessor,
La CGT ja ha convocat una vaga al setembre i critica que s’atribueixi l’atur als drets col·lectius
François Hollande, que es va treure de la màniga lleis que no eren al seu programa, l’actual president va deixar clar el seu propòsit en el seu programa i a la campanya electoral. Des d’aquest punt de vista, i malgrat la debilitat de la seva base social i electoral, la posició de Macron és de més força.
El pla del president va més enllà de complir amb les forces empresarials que van potenciar la seva candidatura. Macron vol que la seva reforma laboral serveixi per rehabilitar-lo davant d’Alemanya. És perfectament conscient que hi haurà una pugna al carrer, una cosa que fins i tot li convé per acreditar la seva determinació, però quin serà el resultat?
A mitjà termini el president no ho té malament. El panorama sindical està dividit. La CFDT, el sindicat preferit per la patronal que sol acceptar qualsevol involució, no contesta la reforma. El sindicat Force Ouvrière (FO), majoritari en la funció pública i que l’any passat es va enfrontar a la reforma laboral socialista, llança senyals conciliatoris. Això vol dir que el pol format l’any passat, que va ser derrotat, segurament serà més feble la tardor vinent de com ho va ser llavors. Els problemes poden presentarse més endavant, quan hagi passat el període d’indulgència per a la nova presidència i el Govern s’hagi desgastat, assenyala un observador adversari de la reforma.
La credibilitat davant d’Alemanya, el restabliment de la qual Macron concep, potser ingènuament, com a condició perquè Berlín obri la seva política europea, té una segona pota que pot resultar tant o més complicada que la destralada sociolaboral per decret que es prepara amb tota mena de fórmules tecnocràtiques. Es tracta de l’austeritat pressupostària.
El Tribunal de Comptes va revelar ahir que l’estimació de l’estat de les finances públiques per al 2017, amb un dèficit estimat del 2,8%, conté “elements de manca de sinceritat”, és a dir falsificacions. El govern d’Hollande va escombrar a sota de la catifa almenys 8.000 milions d’euros, de manera que el dèficit serà del 3,2%, és a dir per sobre del 3% promès als socis europeus.
Això vol dir que caldrà emprendre retallades dràstiques en la despesa social, la qual cosa tindrà conseqüències negatives en el creixement.
Els anys Macron vindran marcats per la retallada en tots els sectors de l’Estat, va confirmar fa una setmana el mateix ministre d’Economia, Bruno Le Maire, en una entrevista amb Le Figaro. Això afectarà necessàriament la demanda interior i el petit progrés en creixement pronosticat la setmana passada per l’Institut Nacional d’Estadística (Insee). La combinació d’una reforma laboral impopular i l’austeritat amb la finalitat de complir amb Alemanya pot crear seriosos problemes en un país en el qual l’euroescepticisme sobiranista és fort si no majoritari.