Benvinguts a la república digital d’Estònia
La petita república exsoviètica, el Silicon Valley de l’administració electrònica, assumeix amb entusiasme la presidència rotatòria de la UE
El vell continent sembla molt més jove vist des d’Estònia. A la vora del Bàltic hi ha el país amb més startups per càpita del planeta, la societat que més lluny ha portat la digitalització de l’administració pública fins a convertir-se en un referent mundial sense, per això, semblar més absorts pel món virtual que la resta d’europeus.
Benvinguts a la república digital d’Estònia, un lloc on tot tràmit que es pot fer de manera digital, es digitalitza. Només hi ha tres gestions per a les quals els seus ciutadans encara s’han de presentar personalment amb la seva targeta d’identitat: casar-se, divorciar-se i vendre una propietat. Per a totes les altres coses n’hi ha prou amb el DNI electrònic. Amb només 1,3 milions d’habitants, el país exsoviètic és el Silicon Valley de l’administració digital, el lloc al qual peregrinen representants de tot el món per conèixer de prop l’experiència. Una delegació italiana que els va visitar fa poc “va sortir tremolant de la reunió”, recorda entre rialles un assessor del Govern.
El país va assumir l’1 de juliol, per primera vegada, la presidència de torn de la UE. La cerimònia d’obertura va demostrar fins a quin punt els estonians gaudeixen desafiant les convencions i expectatives. El Kultuurikatel, una antiga central elèctrica transformada en centre cultural, va acollir un espectacle de música i dansa que barrejava el heavy metal d’aires folks de Metsatöll amb un angelical cor de nens que va cantar algunes de les cançons que pacíficament van portar el país a la independència de l’URSS el 1991 i imatges de la naturalesa estoniana, entre les quals els ulls més atents van detectar dos rens homosexuals. “Estonians, sou molt guais”, els va dir el president de la Comissió Europea, JeanClaude Juncker.
A Estònia el futur ja és aquí. “Quan preguntes a la gent com creu que serà la vida d’aquí uns anys, tendeix a sobreestimar el que passarà en el llarg termini i, en canvi, infravalora el que ja està passant”, afirma Marten Kaevats, un activista i guru digital que ara treballa com a conseller digital nacional del Govern. Un dels seus últims projectes ha estat autoritzar, en proves, la circulació de vehicles sense conductor. La notícia ha passat inadvertida en un país en què gairebé tothom utilitza el mòbil i el DNI per firmar un document oficial, un contracte laboral o un préstec, fer pagaments, demanar una recepta a distància al metge, matricular un cotxe, crear una empresa, registrar el naixement d’un fill i presentar la declaració d’impostos.
Amb el fervor i l’entusiasme dels pioners, Estònia es proposa aprofitar els pròxims sis mesos de presidència europea per facilitar la digitalització de l’economia continental i impulsar idees com la lliure circulació de dades perquè no s’ha d’esperar que es construeixin murs per enderrocar-los, diuen. El concepte és avui dia una il·lusió fins i tot a escala nacional. Estònia, que ha començat a compartir dades administratives amb Finlàndia, vol portar-lo a nivell europeu.
“Quan vam recuperar la nostra independència érem molt dèbils però vam rebre molt de suport. Entrar a la UE va ser una gran oportunitat per afermar la nostra posició a Europa. No ha passat tant de temps, però tenim molt a oferir a Europa. Aquesta és la nostra oportunitat de tornar tot el que ens ha donat”, afirma Kersti Kaljulaid, presidenta d’Estònia. “Ningú no creuria que 25 anys després seríem l’exemple per excel·lència de la societat digital, però estem orgullosos de compartir la nostra experiència”, va comentar en un viatge de premsa organitzat pel Govern estonià.
La tecnologia, asseguren, és el menys important. “Si hi ha una lliçó d’aquests 20 anys és que no és una qüestió tecnològica, sinó de transformació, de canviar la manera com es recullen i s’utilitzen les dades de la gent per millorar les seves vides”, sosté Siim Sikkut, conseller d’informació del Govern. La reduïda mida del país també ajuda a explicar l’enorme grau de confiança ciutadana en el sistema.
El 2007 Estònia va ser el primer país a patir un ciberatac a gran escala, i el va resistir. Es creu que va arribar de la veïna Rússia i, en vista dels últims ciberatacs mundials, diuen que estan més alerta. Però que hi hagi riscos no és motiu per frenar la digitalització, sinó per mitigar els riscos. “A Estònia tenim una gran higiene digital, la gent és molt curosa”, assegura la seva presidenta. Com a mostra, el regal amb què la presidència estoniana complimentarà els seus convidats: un
condó USB, una funda per evitar que robin les nostres dades personals quan connectem un aparell en qualsevol lloc per recarregar-lo.
No hi ha res que s’assembli al salt d’Estònia. La feliç coincidència entre un moment de canvi tecnològic, polítics visionaris que no estaven pendents de guanyar les següents eleccions –com l’expresident Toomas Hendrik Ilves– i l’entusiasme per reconstruir el país són algunes de les raons que expliquen la ràpida transformació de l’exrepública soviètica.
El 1991 menys de la meitat de la població estoniana tenia telèfon fix. La xarxa era de tan mala qualitat que el Govern va renunciar a reparar-la i va optar per impulsar l’ús del mòbil. Calia posar en marxa una administració començant de zero. Oferir serveis a distància va resultar ser la manera més econòmica i eficaç de fer-ho en un país humil amb una densitat de població molt baixa. Els veïns nòrdics els van regalar els seus vells equips. “Érem pobres com rates però vam aconseguir tenir internet a tot arreu”, recorda Mall Hellam, activista cultural que als anys noranta va recaptar fons per repartir ordinadors connectats a la xarxa per tot el país.
L’enlairament va ser meteòric. L’any 2000 el Govern va declarar l’accés a internet un servei bàsic universal i va fer les seves primeres reunions sense papers. El 2002 les principals zones urbanes tenien wifi de franc. El 2005 va celebrar les primeres eleccions amb vot electrònic, sistema que en els últims comicis va utilitzar el 30% del cens, reduint a la meitat el cost. El 95% dels estonians firma els seus impostos en línia.
La vida sencera dels estonians és al núvol digital del Govern, la plataforma X-road. Tota l’administra-
EL FUTUR JA ÉS AQUÍ Tret de casar-se, divorciar-se o vendre una casa, tots els tràmits es fan de manera digital
UNA PRESIDÈNCIA TRENCADORA
El Govern estonià regalarà ‘condons USB’ als seus convidats europeus
ció està connectada, però no tots els serveis tenen accés a totes les dades. Qualsevol que hi accedeixi, hi deixa la seva empremta (digital) i se li pot demanar explicacions.
Aquestes reformes permeten a l’Estat estalvis equivalents al 2% del seu PIB i una pila de papers tan alta com la torre Eiffel (300 metres) cada mes. La digitalització de la sanitat ha reduït un terç les llistes d’espera. L’economia real encara té problemes, però la riquesa nacional s’ha duplicat des que va ingressar a la UE el 2014 i té el deute públic més baix del club (10%, un 7% si es descompta la contribució que va fer al fons de rescat de l’euro quan va adoptar la divisa, en plena crisi grega) i un atur del 6%.
L’última innovació d’aquest petit país acostumat a pensar en gran ha estat obrir al món els seus serveis mitjançant l’emissió de targetes de residència digital a qualsevol ciutadà. Ni tan sols s’ha de trepitjar el país per rebre-la. Els e-residents poden obrir negocis, operar a la UE com qualsevol altra empresa i gestionar-la des de qualsevol lloc del món gràcies a les avançades infraestructures digitals del país. Vint mil persones, procedents de 138 països, s’han convertit en residents digitals estonians i han creat 1.600 empreses.
El Brexit ha disparat l’interès dels britànics pel programa. Per la mòdica xifra de 100 euros podran continuar accedint al mercat interior europeu quan el seu país surti de la UE. Les sol·licituds es van disparar després del referèndum, tot i que ara per ara els nivells són modestos (hi ha 1.123 e-residents britànics). El programa es va crear abans del referèndum però el Govern estonià ha llançat la pàgina web anomenada howtostayinthe.eu (com quedar-se a la UE) per promocionar-lo en vista del Brexit.
Fins ara, diuen, cap país europeu s’ha queixat; al capdavall, qualsevol pot crear una empresa o obrir analògicament una filial a Estònia, la residència digital només ho fa molt més fàcil, argumenten. L’al·licient per a Estònia és atreure negoci per a les seves empreses i serveis, no fiscal, assegura el Govern. A Estònia l’impost de societats és zero mentre reinverteixi en el negoci; quan l’empresa extreu beneficis, se li aplica un tipus del 20%. El programa pot arribar a créixer més ràpid que la capacitat de la petita Estònia de prestar serveis, admeten els seus responsables, encantats amb el desafiament. “Fer les coses digitalment ens permet ser molt més grans del que som a ulls de la gent i, gràcies als e-residents, també literalment, resumeix Sikkut.
DIGITALITZACIÓ La clau no està en la tecnologia sinó en transformar l’ús de les dades personals
PORTA DEL DARRERE A LA UE? El Brexit ha disparat l’interès en les targetes estonianes de resident digital