El bastó de Guillem d’Orange
Els trofeus de guerra es poden convertir, amb el pas dels segles, en símbols de reconciliació. Això és el que ha passat amb el bastó de comandament de Guillem d’Orange, el pare de la pàtria holandesa. Aquest objecte va estar gairebé oblidat, des de finals el segle XVI, primer a Barcelona i després al Centre Borja de Sant Cugat del Vallès. El 22 de juny passat, a la Biblioteca Apostòlica Vaticana, va tenir lloc el simbòlic acte de devolució del bastó a l’actual rei dels Països Baixos, Guillem Alexandre, de visita al Papa. Es va tancar un cercle de la història europea.
El bastó de comandament –de 80,5 centímetres de llarg, de fusta i amb incrustacions de plata– va caure en mans dels espanyols a la batalla de Mookerheide, el 1574, a prop de l’actual frontera amb Alemanya, durant la guerra dels Vuitanta Anys. Va ser una contesa política, per la independència dels Països Baixos, i també un enfrontament religiós, entre catòlics i protestants. Es creu que Guillem d’Orange havia lliurat abans el bastó al seu germà Lluís de Nassau, que va caure mort en combat, igual com un altre germà, Enric de Nassau.
Les tropes espanyoles estaven al comandament de Sancho Dávila i Bernardino de Mendoza. El bastó va anar a parar a Lluís de Requesens i Zúñiga, aleshores governador dels Països Baixos. Requesens (Barcelona, 1528Brussel·les, 1576) va ser un destacat militar, marí i diplomàtic. Va tenir un gran protagonisme en la victòria en la batalla de Lepant.
Després de la mort de Requesens, el bastó, amb la resta de l’herència, va recalar a Barcelona, al Palau Reial Menor, del qual ara només queda l’antiga capella, avui església de la Mare de Déu de la Victòria. El llegat de Requesens, que incloïa un valuós arxiu, es va transmetre als seus successors, fins que un, el comte de Sobradiel, va decidir donar l’herència a la Companyia de Jesús, que es va fer càrrec de tot –inclòs el bastó de comandament de Guillem d’Orange– el 1921. El 1976 es va fer el trasllat a Sant Cugat.
L’actual ambaixador dels Països Baixos davant la Santa Seu, Jaume de Borbó-Parma i Orange-Nassau, cosí del rei Guillem Alexandre, es va assabentar de la presència del bastó a Sant Cugat per casualitat. L’hi va comentar el director de l’Institut Cervantes a Roma, el filòsof i historiador català Sergi Rodríguez López-Ros. “A Holanda no en sabien res però es van mostrar molt interessats”, va indicar l’ambaixador en una entrevista amb aquest diari. Jaume de Borbó-Parma va començar a moure fils. L’ambaixador porta la història europea als gens i també té passaport espanyol. És fill de Carles Hug de Borbó-Parma, durant anys pretendent carlí al tron espanyol. Tot i això, el representant diplomàtic va puntualitzar que les gestions amb el bastó no tenen res a veure amb el carlisme.
Després d’entrevistar-se amb el superior general dels jesuïtes, aleshores Adolfo Nicolás –ja mort–, aquest va decidir cedir el bastó temporalment a Holanda per a una exposició al Museu Nacional Militar de Soesterberg, entre l’abril i l’octubre del 2018. “Per a nosaltres no té gaire valor perquè és un objecte militar i no religiós”, li va dir Nicolás a l’ambaixador. Després va sorgir la idea que el lliurament protocol·lari es fes coincidint amb la visita del rei a Francesc (tot i que el bastó ha tornat a Sant Cugat i s’hi estarà fins que s’enviï al museu holandès, l’any que ve).
Segons el germà Wenceslao Soto, secretari de la província d’Espanya i historiador de la Companyia de Jesús, ells no podien cedir definitivament el bastó de comandament a Holanda “per fidelitat a les clàusules de l’herència del comte de Sobradiel, que moralment obligava a mantenir unit el patrimoni”.
Encara que es tracti d’un simple préstec temporal, el rei Guillem Alexandre va agrair el gest. Li va fer entrega del bastó l’actual superior general jesuïta, el veneçolà Arturo Sosa, que va insistir que era “un signe de reconciliació” dins de l’“esperit” indicat per Francesc. Al monarca l’acompanyava la seva dona, l’argentina Máxima Zorreguieta Cerruti.
L’ambaixador holandès, que parla un castellà perfecte, està convençut que la cessió del bastó és un gran símbol de concòrdia perquè “el cercle s’ha tancat”. “El bastó va passar d’un general holandès, que va morir en batalla, a un general espanyol, i finalment ha estat un general espiritual [Sosa] qui l’ha tornat a Guillem Alexandre d’Orange-Nassau, l’actual rei”, va afegir. “En aquella època la religió dividia i encoratjava la guerra –va concloure el diplomàtic–. Però hi ha hagut una evolució cap a la unió dels cristians i la pau. Francesc fa molt per l’ecumenisme i el diàleg interreligiós. La religió pot causar l’incendi d’una crisi però també és l’aigua que l’apaga. És important aquesta història perquè Holanda va tenir colònies i va fer comerç esclavista. Avui lluitem pels drets humans i la pau. Malgrat les nostres diferències sobre alguns valors ètics (eutanàsia, casaments homosexuals), Holanda i la Santa Seu no han estat mai tan en sintonia en qüestions mundials com la pau, la immigració i el canvi climàtic”.
Els jesuïtes cedeixen a Holanda un
trofeu de guerra del segle XVI que es va custodiar a Barcelona
i després al Centre Borja de Sant Cugat L’ambaixador holandès destaca davant la Santa Seu el símbol de reconciliació entre catòlics i protestants