El TC debat aquesta setmana quatre sentències sobre l’ús del català
Els magistrats intenten dictar decisions interpretatives per evitar l’anul·lació
El Tribunal Constitucional (TC) abordarà aquesta setmana el debat sobre quatre sentències relacionades amb l’estatus jurídic de la llengua catalana. Es tracta de lleis recorregudes fa anys, en concret la llei del Cinema i el Codi de Consum, recorregudes pel PP el 2010 per considerar que vulnerava el dret a “utilitzar el castellà amb llibertat”.
Una altra és la llei d’Acollida de Persones Immigrades, també del 2010, recorreguda per la Defensora del Poble perquè s’exigeix als nouvinguts l’adquisició de competències bàsiques de català. Finalment el TC pot resoldre aquesta setmana el recurs interposat sobre la llei Audiovisual de Catalunya –sobre la qual el Tribunal ja s’ha pronunciat aquesta setmana–, però aquesta vegada en relació amb el recurs interposat per diputats del PP que consideren que s’hi vulneraven els drets lingüístics.
L’objectiu que es persegueix és aprovar les quatre resolucions per unanimitat. I està a l’abast de la mà. La fórmula trobada per aconseguir-ho consisteix essencialment a resoldre els problemes que es plantegen per la via de les decisions interpretatives.
És a dir, la major part dels preceptes impugnats se salvaran pel procediment de les interpretacions conformes, que significa que una norma és considerada ajustada a la Constitució si s’interpreta d’una determinada manera, la que indiqui el TC.
Alguns dels recursos fa anys que són al Constitucional. És el cas relatiu a la llei de Comunicació Audiovisual –presentada fa onze anys– i dels recursos contra la llei de Consum i contra la del Cinema.
En l’anterior etapa, durant la presidència de Francisco Pérez de los Cobos, ja es va intentar agrupar totes les qüestions relatives a la regulació de l’ús del català en diversos àmbits, i no es va aconseguir el consens.
Però en els últims mesos els magistrats Antonio Narváez –ponent del recurs sobre la norma d’acollida dels immigrants–, Juan Antonio Xiol –encarregat de la normativa sobre cinema–, Santiago Martínez Vares –ponent de la decisió sobre comunicació audiovisual– i Pedro González Trevijano –encarregat de la llei de consum– han donat un impuls a les seves negociacions i tot indica que les respectives resolucions s’aprovaran de cop els pròxims dies.
En el paquet també hi pot entrar una altra sentència relacionada amb aspectes lingüístics, la relativa a la Lomce, de la qual també és ponent Martínez Vares.
El Constitucional és perfectament conscient de la importància d’aquestes resolucions, per la sensibilitat òbvia a Catalunya entorn de les qüestions lingüístiques, i més encara en l’actual etapa de greu desacord entre les institucions de l’Estat i la Generalitat.
En tot cas, el Constitucional ha buscat preservar l’equilibri entre les llengües cooficials, el català i el castellà. Es vol mantenir la coherència amb la jurisprudència del mateix TC, que des dels anys 80 que avala la immersió lingüística.
Però alhora no es vol adobar el terreny per a una eventual implantació progressiva d’un model que impliqui el predomini d’una llengua sobre l’altra.
Els magistrats han debatut molt, per exemple, si en matèria d’atenció als ciutadans cal exigir el mateix grau d’obligacions lingüístiques a les administracions públiques i a les entitats o empreses privades.
Tot això en relació amb el Codi de Consum. El més probable és, en aquest sentit, que la corresponent sentència tingui en compte l’obligació de les administracions públiques actuants a Catalunya d’atendre el ciutadà en la llengua que triï, però que no s’exigeixi el mateix grau de compromís als negocis i societats privades.
La filigrana que persegueix el Tribunal Constitucional és no anul·lar cap precepte de l’esmentada normativa.
Continua oberta, d’altra banda, la discussió sobre la constitucionalitat o no d’alguns preceptes de la llei d’acollida d’immigrants i el doblatge i exhibició de pel·lícules a les sales de cinema.
Pel que fa als immigrants es discuteix sobre l’exigibilitat de l’estudi i coneixement del castellà i el català, amb quina prelació i en quin grau a cadascuna de les llengües. Respecte al cinema, el debat està centrat en el percentatge d’exigència per a cadascun dels dos idiomes, el castellà i el català, en les produccions que s’exhibeixin o emetin al públic.
Entre les lleis en qüestió hi ha la del Cinema, el Codi de Comerç, Immigració i l’Audiovisual